So i soroll

El TAV al seu pas per La Roca del Vallès, en direcció a Figueres, aquest dimarts. Foto: Jordi Pujolar 

L’Ajuntament de La Roca del Vallès ha instal·lat un sonòmetre a la urbanització de Can Colet per mesurar el soroll que provoca el pas dels trens d’alta velocitat (TAV) per la nova línia que uneix Barcelona, Girona i Figueres, així com dels trens de mercaderies que des de fa mesos circulen per aquesta via. Els veïns de la urbanització, molt propera a les vies, asseguren que el pas dels combois genera molèsties malgrat l’existència d’unes pantalles de protecció acústica que va instal·lar Adif. L’alcalde, Rafael Ros, explica que la mesura és “insuficient” i exigeix a la companyia que hi posi solucions. Per avalar aquesta teoria, el mateix Ajuntament farà un estudi acústic.

La posada en marxa del nou tren d’alta velocitat que connecta Barcelona, Girona i Figueres suposa un nou episodi per als maldecaps dels veïns de la urbanització de Can Colet. Fa un any que pateixen el soroll provocat pels trens de mercaderies que ja circulaven per la via de l’alta velocitat. Asseguren que la instal·lació de pantalles acústiques no els aïlla del soroll.

Una de les veïnes que viu més a prop de les vies, Montse Guàrdia, diu que en els últims mesos el malestar ha anat en augment, ja que a més de circular-hi els trens de mercaderies també han començat a passar trens d’alta velocitat per fer les proves prèvies a la posada en marxa del servei, que ha començat a funcionar de manera regular aquest dimecres.

Proteccions inadequades
Rafael Ros assegura que la protecció acústica que es va fer inicialment no és l’adequada. Recorda que hi ha un gran espai obert entre la sortida del túnel i la primera pantalla per on el so que genera el pas dels comboi surt com una “fuetada” i impacta al barri. També denuncia que les pantalles no tenen una alçada adequada, d’acord amb l’orografia del barri.

Can Colet està sobre un petit turó als afores de La Roca del Vallès i hi ha cases a tots els nivells: “Hi ha veïns a l’alçada de les vies, altres que estan per sobre i altres que estan per sota”. És per aquest motiu, argumenta Ros, que l’obra de protecció acústica “no és correcta”. L’Ajuntament va demanar a la companyia que comprovés aquests desajustos però fins al moment no s’ha fet cap modificació.

L’alcalde assegura que Adif va prendre mesures acústiques el passat mes d’octubre i denuncia que no s’hagin facilitat els resultat de l’estudi a l’Ajuntament. “Ara prendrem les mesures nosaltres mateixos i si no es compleixen els límits permesos s’exigiran solucions ràpides a Adif per evitar més molèsties innecessàries als veïns”, ha etzibat Ros.

Avui l’escola s’anava buidant, ahir encara hi havia el tràfec habitual perquè es repartien els darrers informes del curs.
Les classes, sempre sorolloses i alegres, avui eren buides i silents. Per les persianes mig abaixades entraven unes franges tristes de llum estiuenca, mentre que les finestres, mal tancades, permetien que la poca frescor existent s’instal·lés en unes aules en penombra.
Els infants no tornaran fins al setembre, els mestres en un degoteig constant aniran encara feinejant per les aules, silents, arrossegant els peus, endreçant i buidant, pensant ja en el nou curs que s’acosta i els infants que vindran.
A les mateixes parets on ahir ressonaven rialles innocents, avui només se senten rumors suaus, espetecs llunyans i el brunzit somort d’algun aparell elèctric mal apagat en la llunyania. Lluny queda aquell xivarri eixordador i ple de vida. Lluny queden aquelles passes infantils i el fregadís de les cadires. Avui les aules eren desertes i aquesta buidor, aquest reposar de l’aire, com el vi que després de viatjar celebra el pòsit que davalla, deixa sortir velles olors, deixa fluir velles aromes amagades.
Són flaires de pintures gastades, d’infants que ja no hi són, de bates brutes i ceres esmolades. Olors de taules buides i armaris polsegosos, de mestres que se’n van i d’altres que arriben. Aromes de coles i de llapis, de gomes i bolígrafs. Olors d’alegries i de plors. D’abraçades i caigudes. D’enfadades i de jocs.
Però també d’estudi i lectura, de vida desbordant. D’aquell infant que somriu quan descobreix el perquè d’aquell problema, del que entén el que llegeix, del que escolta un conte embadalit, del que troba un amic. Del que s’esforça, del que mira, del que renya o el que bromeja. Una barreja única que dura malgrat que l’espai s’airegi, malgrat que les finestres s’obrin i el temps vagi passant. Són sentors que es sumen, olors que parlen. Són les olors d’escola”