Mite de Tirèsias

El jove Tirèsias, fill d’Everes i la nimfa Cariclo, vivia a la ciutat de Tebes. Un dia, passejant per la muntanya, trobà dues serps fent l’acte sexual.  Ell, amb una vara de fusta, les colpejà, es diu que matant la femella. Com a “càstig”, els déus el convertiren en dona. Durant set tardors, Tirèsias va disfrutar de la vida (i del sexe) amb el cos femení. Fins i tot tingué una filla, Manto, que era pitonisa. Del seu nom prové el sufix -mància, típic de les arts endevinatòries.

Passat aquells anys, la noia es tornà a trobar dues serps copul·lant i féu el mateix (es diu que matant aquesta vegada el mascle). Aleshores, el procés fou el contrari i tornà a ser home.

Júpiter i Juno discutiren un dia sobre qui sentia més plaer en el sexe. Ell deia que la dona disfrutava més l’orgasme i ella deia que era a la inversa. Decidiren preguntar a Tirèsias, perquè sabien que ell havia gaudit  del sexe sent una dona i sent un home. Tirèsias contestà el següent: “De deu parts en què es pot dividir el plaer, nou corresponen a la dona i una sola per a l’home”.

Juno, plena de fúria —ja que havia deixat a la dona com a impura, a més d’haver perdut l’aposta davant del seu promiscu marit— va maleir Tirèsias i el deixà cec. Júpiter sentí pena per ell, i com la seva ceguera  era irremeiable, li donà un altre tipus de “vista”: la vidència.

Tirèsias es convertí en el vident de Tebes, i va fer profetitzar les vides de persones com Narcís o Odisseu. El propi nom de Tirèsias podria significar “el que es delecta amb els signes”, en al·lusió a la seva capacitat d’interpretar senyals i predir el futur.

Es diu que Tirèsias morí per beure aigua molt freda d’una font.

Podem veure, en aquest mite, una altra mena de transsexualitat, que vindria a ser més un cas de gènere fluid, perquè el sexe de Tirèsias canvia d’una banda a l’altra al llarg de la seva vida.

Gravat de Tirèsias colpejant les serps i mutant a dona, elaborat per Johann Ulrich Krauss.

Mite de Tirèsias. Il·lustració feta per Antonella Cerdà.