Aquesta adaptació no és la traducció literal de les Metamorfosis d’Ovidi però, en els mites que es tracten s’ofereix una versió molt semblant a l’original tot i que més simplificada i dividida en tres parts.

Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi, sinó que es divideixen en tres apartats: animals (22 mites), plantes (13 mites) i pedres (14 mites).

En aquests mites, hi trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias, Cenis) l’explicació dels amors impossibles/no corresposts (Apol·lo), moltes violacions, mutilacions (la llengua de Filomela per part de Tereu), el masclisme, l’adulteri, l’incest, la violència de gènere, l’homosexualitat/heterosexualitat/transsexualitat, el segrest, la traïció, l’engany, l’enveja, la suplantació, el narcisisme, el voyeurisme,  l’hermafroditisme o Inter sexual…

Amb el conjunt de tots aquests temes els mites ovidians ens  expliquen el perquè de les coses: el perquè quan ens enamorem sentim com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè dels noms científics; el perquè de certs símbols; el perquè de l’eco de les muntanyes; perquè cauen els llamps; perquè existeixen els cercles polars; perquè es genera la raça negra, perquè els llops són voraços; perquè les ratapinyades volen de nit…; però nosaltres hi hem volgut fer una lectura en clau sexual i aleshores hi hem trobat conceptes molts moderns com transsexualitat, violència de gènere, etc.

 

llati1