SETMANA DE LES LLETRES

Converses literàries amb Jordi Masó (autor de proximitat) i alumnes de batxillerat de l’Institut Vil.la Romana. Com un pianista d’èxit es converteix en escriptor, com juga amb el llenguatge i la realitat per crear unes narracions originals, trufades amb l’humor.

4 thoughts on “SETMANA DE LES LLETRES

  1. Berta Andreu Ferrer

    Primerament, em va semblar curiós que fos un escriptor amb tanta obra publicada tot i no tenir una feina relacionada amb el món de les lletres. També em va cridar l’atenció el gènere de la seva obra: relat curt (fins i tot microrelat) i de temes humorístics, ja que no es veu gaire sovint. Finalment, també m’ha semblat interessant que comencés mostrant la seva obra en blocs d’internet, el qual és una bona opció per saber si les teves històries agraden al públic abans d’invertir en una autopublicació (que és el que va fer ell amb les seves primeres publicacions).

  2. Cristina Cobos

    Verdaderament ha estat un encert convidar en Jordi Masó a fer la xarrada perquè segur que ha portat a més d’un alumne a canviar el seu punt de vista envers l’escriptura, ja que l’escriptor és un clar exemple de poder tenir èxit en l’escriptura tot i no pertànyer al món de les lletres.

    La meva opinió és que va ser una xarrada molt dinàmica i divertida on es veu el que hi ha darrere el llibre. Sempre tenim el coneixement del llibre en si però no està de més saber com es fa i la dificultat que hi ha per poder duu a terme una creació literària. És per això que sens dubte recomanaria tornar a fer una xarrada d’aquest tipus pels pròxims alumnes.

  3. Guillem Tetas Medina

    Sempre està bé que un escriptor expliqui les seves experiències en el món de la literatura, sobretot pels de llengües. Cal dir, des de la meva humil opinió, que desanima el fet que et diguin que no es pot viure d’escriure. He trobat força interessant el gènere que treballava en Jordi Masó (microrelats) perquè no en coneixia de la seva existència. Tot i que alguns dels que va llegir em van fer treure un somriure no puc negar el que penso i és que no em va agradar el gènere. Tot i això, ja dic que agraeixo el fet d’aquestes xerrades que t’obren noves vies dins de la literatura.

  4. Júlia Sánchez Rademacher

    És un autor que desconeixia, ja que no acostumo a llegir ni relats curts ni microrelats, tot i que penso que s’ha de ser de ment oberta i de tant en tant llegir alguna cosa nova i diferent. M’agrada la idea de descobrir-nos autors que tenim propers, a la nostra mateixa comarca, però malgrat la bona intenció la xerrada se’m va fer un pèl llarga: vaig trobar interessant que ens llegís alguns fragments, per així saber si la seva manera d’escriure ens atrau o no, però se’m va acabar fent molt forçat i repetitiu. Realment no ens va explicar gran cosa, sinó que es va publicitar, i esperava endur-me’n alguna cosa més.
    Relacionant la xerrada amb els ensenyaments que se’ns han donat a l’institut per mi va ser contradictòria, ja que sovint se’ns ha dit que certs autors de la literatura catalana i també castellana són bons i prestigiosos perquè escrivien sobre les seves vivències personals, reals, expressant els seus sentiments, i en Jordi Masó, en canvi, deia que es planteja què agradaria al públic i als seus editors, i a partir d’aquí es posa a treballar. No fa el que a ell li ve de gust, ni estructura els seus llibres i ordena els relats com vol. Es planteja el que es vendrà millor i tindrà més èxit, de manera que jo el qualificaria de fracassat: no gaudeix de la literatura al màxim, i pel meu gust ens va transmetre un missatge lleig i purament materialista.
    Òbviament ja sé que actualment la majoria de coses publicades es fan perquè en aquell moment aquell gènere o aquella temàtica té èxit, i que inclús les mateixes editorials es busquen autors que escriguin sobre això, però que ens ho expliqués de manera tan seca, freda, i impersonal no em va agradar gens. Per mi la literatura és màgica, bonica, i la gaudeixo molt, i aquest autor la va pintar com una mera manera de guanyar-se un sobresou, perquè el seu altre ofici és molt esforç.
    Així doncs, per mi la xerrada no va valdre la pena, tot i que he de reconèixer que també hi influeix la comparació amb l’autor que en un principi volíem que vingués.
    Tanmateix, i per acabar amb un to una mica més positiu, ens va explicar que el seu primer llibre abans de ser publicat amb una editorial el va autopublicar. Penso que cal valor i se li ha de posar ganes per autopublicar, cosa que mostra que en Jordi Masó creu en ell mateix i a vegades, com en el seu cas, això et porta molt lluny: invertir-hi primer el va ajudar a aconseguir l’objectiu de ser publicat per una editorial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *