PRIMER DE BATXILLERAT

Bon estiu!

Per consolidar el treball de llengua que hem fet durant tot el curs i donat que la competència lingüística és tan important en totes les matèries, us recomano que llegiu un llibre ben escrit que us resulti atractiu. En l’enllaç del blog titulat “Biblioteques d’aula”, hi trobareu clàssics molt interessants. També us podeu deixar assessorar per un bon llibreter.

Convé a més que escriviu. Si el vostre treball de recerca us fa redactar, ja  està bé. Si no, forceu-vos a redactar amb qualsevol excusa: petit comentari a l’apartat “compartint lectures” del blog, impressions d’un viatge, reflexions sobre un tema dels vostre interès, ressenyes de sèries o pel·lícules, etc.

Si teniu la matèria pendent,  us anirà bé seguir les recomanacions anteriors. També haureu de recollir els apunts i activitats dels tres trimestres i estructurar l’estudi. Sabeu que els fulls que us vaig confegir poden ser de molta utilitat. El llibre de text us serà imprescindible. Al setembre us haureu de presentar a l’examen de tot el curs. Hi haurà teoria i pràctica. És molt important que el prepareu bé, amb estudi i realització d’exercicis que es van fer.  No deixeu la feina per al final. En el cas que tenir problemes d’ortografia, també recomano el dictats en línia que trobareu en un dels enllaços d’aquest blog. Ànims!

 

DIRECTES AL TAGAMANENT!!!

Vídeo 1

Vídeo 2

Fitxa de l’activitat

MARAGALL, EL POETA MODERNISTA MÉS EMBLEMÀTIC

EN LA MORT D’UN JOVE 

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim… 
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita. 
Somreies a la força dels teus muscles 
i glaties per guerres i corones, 
i tot de cop t’has esllanguit per terra 
amb els ulls admirats…
  Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora! 
Aquell teu primer vel, quan el llençares 
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem  
sota els plors estroncats, que una serena 
va començar a regnar en el pit i el rostre 
del moribond. L’alè anava i venia 
suaument emperesit, fins que esperàrem… 
I no tornà… Llavores esclataven 
més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era… 
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…

Joan Maragall

Aquí trobaràs un enllaç per sentir la versió que M. del Mar Bonet fa del poema El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera. 

EL PI DE FORMENTOR DE MIQUEL COSTA I LLOBERA

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera reial.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida!, oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.

Imatge de previsualització de YouTube

La Renaixença

Versió de la cançó dels lladre (literatura popular) a càrrec de La Troba Kung-Fú

Imatge de previsualització de YouTube

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

Vocabulari de Tirant lo Blanc

VIDEOCLIP POÈTIC QUE POT SERVIR DE MODEL, JUNTAMENT AMB ELS ELABORATS PER ALUMNES. TAMBÉ ÉS UN BON PORTAL D’ENTRADA A LA DECADÈNCIA.

Imatge de previsualització de YouTube

FOTOS 14 DE DESEMBRE. ESPECTACLE COMPANYIA NYIGUIT

Alguns indrets idonis per llegir…

12189598_1196723270361381_1059850403672009543_n

llegir2

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

Cabestany

SIRVENTÈS DE MIQUEL DESCLOT

  Marcabrun

Farró camís ticrelita patruc
aldú livó xetapraula fuixana.
Taulic brantor impardàlid beslluc,
cauxant-se pir frosetàs sedimana.

Xecà callú bilospai canfotí,
tampeta mi xifolita ganxada
peulona queu. Pintetosa bolí,
vopès quirbó regeldona teixada.

Besquí vodor paretai cantallús
dalís pitú cal·litròtec fanic.
Lliussà vissant palentapris mellús,
vopada xeu tercotó pelanic.

Clapé gimar trimpacó caussinell,
fautet brina efrencot siconell.

Audiovisual sobre Ramon Llull

OVIDI RECITA SALVAT PAPASSEIT

Imatge de previsualització de YouTube

EDIFICIS MODERNISTES A GRANOLLERS I LA GARRIGA

2015-05-05 15.15.46

Modernisme a Grano

CARLES RIBA  (cliqueu per a més informació i imatges de Súnion)

Abans de Nadal, la companyia Nyiguit ens va oferir un espectacle basat en  Tirant lo blanc i l’antologia poètica prescriptiva. A continuació, un collage amb algunes de les fotografies de l’activitat.

Tirant

La Renaixença

Model per fer un videoclip amb algun dels poemes de l’antologia

https://www.youtube.com/watch?x-yt-ts=1421914688&v=1ldYbsq5oXY&x-yt-cl=84503534

Versió de la cançó dels lladre (literatura popular) a càrrec de La Troba Kung-Fú

Imatge de previsualització de YouTube

BIBLIOTECA ATENEU BARCELONÈS 

biblioteca

Reportatge bibliotec

Quina meravella!

 

AUDIOVISUAL JOANOT MARTORELL

 

ALGUNES QÜESTIONS DE MÈTRICA (exercici de creació: poema a la manera d’Ausiàs March)

Còmput  sil·làbic: fins a l’última tònica del vers. mètrica 1 Tema: l’amor                            Figures retòriques: comparació, metàfora, imatge, hipèrbole…

POESIA UNIVERSAL: Si de Rudyard Kipling 

(Bombai 1865- Londres 1936)

SI

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant 
tothom el perd, fent que en siguis el responsable; 
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu, 
deixant un lloc, també, per als seus dubtes; 
si pots esperar i no cansar-te de l’espera, 
o no mentir encara que et menteixin, 
o no odiar encara que t’odiïn, 
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin, 
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments; 
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe 
i tractar igual aquests dos impostors; 
si pots suportar de sentir la veritat que has dit, 
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis, 
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida, 
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys i jugar-te-la tota a una sola carta, i perdre, i recomençar de zero un altre cop sense dir mai res del que has perdut; si pots forçar el cor, els nervis, els tendons a servir-te quan ja no són, com eren, forts, per resistir quan en tu ja no hi ha res llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; si pots omplir el minut que no perdona amb seixanta segons que valguin el camí recorregut, teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Traducció de Francesc Parcerisas

En una traducció anterior, els últims versos d’aquest poema són traduïts així:

“si pots omplir el minut que ràpid vola

amb seixanta segons de tasca pura.

teva és la Terra i els seus tresors de vida

i -el que val més, fill meu- seràs un Home!

AUSIÀS MARCH

El cavaller de l’espasa perduda

 

 

Hi havia un cavaller que errava

per un camí sense fi

buscava la seva espasa

tal vegada el seu destí

Allà, a la llunyania

veié un bosc emboirat

el cel fità ben enlaire

tot d’una li contestà:

-Endinsa’t en les tenebres

d’aquest indret infernal

t’hi espera certa prova

que tu hauràs de superar.

Sense dubte ni temor

el cavaller hi penetrà

començà amb aquella prova

 que el reptà a continuar

Un vell savi reposava

sota un arbre encantat

movia les seves branques

just quan l’home li parlà:

– Hi havia una vegada

un lleó estès en un prat

i un fort sol l’il·luminava

què amagava l’animal?

El cavaller pensà l’enigma

respongué tot capficat:

-Una única resposta

pot ser la veritat

és l’ombra allò que amaga

rera el seu llom l’animal.

La resposta era correcta

i el vell li lliurà una clau

per obrir certa porta

d’un castell o un palau.

Hi havia un cavaller que errava

per un camí sense fi

buscava la seva espasa

tal vegada el seu destí

Arribà allà on l’esperava

una dama amb un cavall

el conduí on trobaria

una cova amb un portal.

Obrí amb la clau del vell

la gran porta piramidal

allà en una clariana

l’espasa immòbil trobà.

Hi havia un cavaller que errava

per un camí sense fi

buscava la seva espasa

tal vegada el seu destí

 

Sònia Sabaté i Martí Carreras

                               1r A batxillerat

 

ROMANÇ

 

Jo pensava que ja havia

ben trobat el meu amor.

Però estava equivocada

i és així com sento jo:

com camí sense destí o

com vaixell sense timó.

I així jo m’adonava

de com era la foscor

sense el sol que t’il·lumina

sense vida ni raó.

El que jo tant estimava

tan lluny però tan a prop

era ara tota la causa

d’aquell incessant dolor.

Com continuar podia

veient sempre aquell saló

on abans ens estimàvem

i ara tot queda en records.

Mes de records no es pot viure

i tu ets qui em dóna valor

no té cap sentit la vida

i marxar és el millor.

 

– No ho facis, bella dama!

  Que amb mi no tindràs cap por.

– Per què hauria jo de creure’t?

– Perquè tu ets tot el meu món!

– Et compromets a estimar-me?

– Ho faré i amb molt d’honor.

– I cuidaràs de mi sempre?

– I vetllaré pel teu son.

 

I és així com la parella

va acabar amb tot el seu dol.

I amb aquest vers que escric ara

poso fi a aquesta cançó.

 

 

 

Sònia Barja i Andrea Navarro 1r A de batxillerat

Romanç

Sé que tu ets el meu àngel,

que amb tu puc confiar,

i no es pot ser malèvol,

és difícil esperar,

em transmets una mirada,

que amb tu m’agrada estar,

i eleves el meu ànim…

*Sempre, et vull estimar,

i és que ets molt difícil,

 però amb tu vull estar,

sempre, pensar-te és fàcil,

tot allò que vam passar,

va quedar immers en l’aire…

Jo que t’intento trobar,

que em sento com un lladre,

però no puc oblidar,

la vermelló dels llavis,

i en com em van besar,

jo pensava que tu creies,

en les nits que vam passar,

els dos units a la platja…

*Sempre, et vull estimar,

i és que ets molt difícil,

 però amb tu vull estar,

sempre, pensar-te és fàcil,

tot allò que vam passar,

va quedar immers en l’aire…

Jo no ho puc aguantar,

el que vas fer aleshores,

no puc parar de pensar,

que podríem estimar-nos,

en com em vas fer canviar,

en com vaig tenir la força,

de tornar a intentar,

de viure units per sempre…

*Sempre, et vull estimar,

i és que ets molt difícil,

 però amb tu vull estar,

sempre, pensar-te és fàcil,

tot allò que vam passar,

va quedar immers en l’aire…

Maria Pérez i Carles Puigagut                                                                

 1r A de batxillerat

 

La tragèdia de Delenén

 

És dolent els sentiments

reprimir. Perquè si no

grans tragèdies comporta.

Tothom sap que Delenén,

esposa del gran déu Saines,

tenia un amant valent

anomenat bon Arcanus.

Cap d’ells era conscient

que un greu fet tràgic viurien,

ja que el seu desig ardent

prest desapareixeria

enmig d’un foll ambient.

Així, en assabentar-se’n,

Saines, embogit i atent,

enxampà el bon Arcanus

i amb l’enverinament

va matar la Delenén

en un fatal accident.

La pobra musa va ser

víctima del violent

i arrauxat del seu marit

per estimar bojament.

 

 

Miguel Baquero i Jordina Francès

 1r B de  batxillerat

           

AMOR PERDUT I TROBAT AL MAR

 

Vaixell de veles trencades,

Ets l’únic que tinc al món

Per parlar tinc les onades

Que em diguin què fa i a on…

 

Vaixell de veles daurades,

Porto anys en aquest món

Però ni el vent ni les onades

Em diuen què fa i a on…

 

Vaixell de veles trencades

Ho vaig deixar tot per ell

Però ara té dotze dames

I jo sols un vaixell vell.

 

Vaixell de veles daurades

No puc esborrar el record

Ara jo tinc dotze dames

Però em plau més la mort.

 

Vaixell de veles trencades

Era un tan bon mariner

Encara recordo somriures

D’aquell curt mes de febrer.

 

Vaixell de veles daurades

Era tan bella dama

Encara recordo el seu mirar

Quan li deia que l’amava…

 

Vaixell de veles trencades,

Sols em queda navegar

Fins al dia de les pluges

Per morir en naufragar.

 

Vaixell de veles daurades

Mai pararé de buscar

Boscos, deserts, mars i platges

Fins que la pugui trobar.

 

Vaixell de veles trencades

Dormo per no despertar

Vull que Déu em doni ales,

Fugir fins no veure mar.

 

Vaixell de veles daurades,

Veig un punt a l’horitzó,

Protegeix-me dels pirates

De les veles de marró.

 

Vaixell de veles trencades,

Veig un vaixell prop d’aquí

Les aigües són esverades

I el cel no es pot llegir

 

Vaixell de veles daurades,

Els núvols tapen el sol

I ja comencen les tronades

Ens salvarem si Déu vol.

 

<span

3 thoughts on “PRIMER DE BATXILLERAT

  1. Anna Vanrell

    L’obra de Tirant lo blanc va estar molt bé. Tot i que en algun moment potser es va fer un pèl pesada, ens ho vam passar bé pel fet que fos una obra diferent en què es fes participar al públic. Quin luxe tenir una professora que a més d’ensenyar-nos ens fa fotos! Una evidència ben clara de que l’antologia l’havíem treballat, i que a català fem activitats ben diverses!
    La pel·lícula El nom de la rosa també em va semblar molt interessant, i em va agradar sobretot per la intriga i el suspens en moments com quan la biblioteca s’incendia.
    I per cert, quina meravella l’Ateneu Barcelonès!

  2. Mario

    Totalment d’acord amb la meva companya Anna! Crec que gràcies a aquesta gran professora de català hem après moltíssimes coses que en un moment donat ens ajudaran a assolir grans reptes en el nostre futur! 🙂

  3. Anna Herrera

    En la pel·lícula ” El nom de la rosa ” opino que l’intel·lectualisme i la raó guanyen clarament al fanatisme, la ignorància i l’ocultisme, a més ensenya alguna o altra lliçó. El que més em va agradar i destaco va ser el toc sinistre que caracteritza la pel·lícula per descriure aquells temps juntament amb els fets tenebrosos que es narren barrejats amb misteri i elements policíacs.

    Finalment, pel que fa a la recent victòria dels alumnes de 3r B i C en el concurs Pica Lletres , els dono totes les meves felicitacions pel seu esforç i constància , i també a la professora de català que va saber com guiar-los i entrenar-los brindant la seva dedicació.

Comments are closed.