BATXILLERAT AL TNC!

La bona persona de Sezuanun clàssic imprescindible del teatre universal.

Bertolt Brecht, l’autor, el representat més important del teatre èpic, que considerava que la interpretació teatral havia de ser crítica i mostrar les contradiccions de les conductes personals i humanes, va néixer el 10 de febrer de 1898. Deia coses com:

  • L’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma.
  • El que desconeix la veritat és un ignorant, però el que la sap i la desmenteix és un criminal.
  • Quan un delicte es multiplica, ningú no el vol veure.
  • Que desgraciat, un país que necessita herois.
  • El regal més gran que pots fer als altres és l’exemple de la teva pròpia vida.És molt valorada la traducció de Feliu Formosa, en què es basa la representació al TNC.  Del director Oriol Broggi, cal saber que es troba entre els professionals més innovadors. La Perla 29 és la plataforma teatral des de la qual dirigeix obres d’autors clàssics de la dramatúrgia universal.

       SEGURAMENT HI HA POCS DE TEMES TAN ACTUALS EN LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA COM EL DE LA BONDAT…

 

 

 

11 thoughts on “BATXILLERAT AL TNC!

  1. Núria Nonell Isach

    Personalment he trobat l’obra molt entretinguda i adequada per a la nostra edat. Potser si hagués sigut de més curta durada m’hauria cridat molt més l’atenció, però l’he gaudit igualment! M’ha agradat molt el missatge de trobar un equilibri social entre la bondat i el seu contrari. Dins el repartiment de l’obra m’ha encantat com actuava la Clara Segura, és una dona fantàstica i la seva interpretació dels personatges de la Xen Te i el seu suposat cosí és espectacular! Molt bona obra i una història molt bonica.

  2. Cristina Cobos

    El passat dimecres 13 de febrer vam anar els alumnes de 2n batxillerat i alguns dels companys de 1r de batxillerat a veure una obra de teatre al Teatre Nacional de Catalunya titulada La bona persona de Sezuan, una obra escrita per Bertolt Brecht i dirigida per Oriol Broggi.

    L’obra va ser fascinant i la posada en escena magnífica però si haig de posar un però ha de ser la durada, tot i ser comprensible, era massa llarga pel meu gust.

    La bona persona de Sezuan és una obra que et fa pensar molt i sobretot destaca pel seu final infeliç, ja que aquest va ser un dels propòsits de l’autor. Bertolt no volia que el públic es sentis identificat amb el personatge principal, en aquest cas la Xen Te i ja busca una història amb un rerefons poc realista i també ens ensenya que no ens hem de centrar en un individual si volem canviar les coses, sinó en el global.

  3. Guillem Tetas Medina

    “La bona persona de Sezuan” em va semblar una funció molt original quant al tema de l’obra. També pel que fa al final. Com a punts negatius, vaig trobar que era un pèl llarga, tot i que la música va ajudar que es fes més amena. El decorat minimalista estava molt bé i em va agradar especialment el personatge del venedor d’aigua. En línies generals, em va agradar molt encara que vaig trobar a faltar dinamisme en alguna de les escenes sobretot en les inicials amb els déus.

  4. Pol Díaz Rafart

    Aquesta obra m’ha semblat molt variada i espectacular a la vegada. Trobo que el treball dels actors, per començar, és impressionant perquè han d’estar durant tres hores totalment concentrats en el seu paper i no oblidar tot el diàleg que tenen preparat: són grans actrius i actors! També vull destacar l’escena en general: la decoració de l’escenari, les llums, els materials utilitzats per a fer diferents mòduls movibles, el vestuari… està molt ben pensada i és molt original (sobretot la part de la tela blanca o els efectes visuals del final de l’obra en la paret de fusta). Després cal mencionar els músics que ajudaven que l’obra no es fes tan pesada i permetés viure més l’espectacle, ja que alguns músics també s’implicaven en la mateixa escena. Per acabar, l’obra en general té un final un pèl confús ja que el deixen obert i hi havia moments del principi de l’obra que era un pèl caòtic perquè no s’acabava d’entendre què passava. Però vaig gaudir en tot moment, encara que se’m fes pesat al principi, però ja es va notar que era una obra de qualitat d’un gran autor com Bertolt Brecht.

  5. Berta Andreu Ferrer

    L’obra “La bona persona de Sezuan” va ser interessant. Especialment, em va cridar l’atenció per la crítica social que s’hi representa: no s’ha d’ajudar a uns pocs i esperar que es solucioni el problema, sinó que s’ha d’intentar ajudar el col·lectiu sencer perquè creixin tots junts, ajudant-se els uns als altres, ja que si no és quan comença la desigualtat, econòmica i social. Aquesta crítica social encara es pot aplicar a nivell mundial i estatal, la qual cosa permet que et sentis identificat amb la història representada, encara que fos escrita fa dècades.
    També em va agradar el treball fet per les actrius i actors, especialment el de la Clara Segura, ja que va saber reenganxar-se molt bé d’un paper a un altre en molt poc temps. El decorat minimalista també el vaig trobar molt ben escollit, a l’igual que la música del grup que tocava en directe. Sí que és cert que vaig trobar l’obra un pèl llarga i alguns comentaris trobo que fan una mica de mal en la societat en què vivim actualment, però la resta em va agradar. Una bona experiència.

  6. Estel Alegret

    Anar a veure «La Bona Persona de Sezuan», per mi, significava unes expectatives molt altes; tinc conegudes que l’han vist abans i me n’havien parlat molt bé. No sé si aquestes expectatives han sigut satisfetes del tot, perquè alguns dels actors no m’han acabat de convèncer i l’obra era, potser, massa llarga.

    Deixant de costat això, realment és una bona obra, el qual ja era innegable des d’un principi. L’he trobat interessant per la mostra de dualitat tan extrema que es veu en el personatge Xen Te, i em feia preguntar-me com una persona tan bona podia arribar a ser tan dolenta, tot i ser evident que si no mostrava aquesta part d’ella mateixa hauria acabat arruïnada per dir el mínim.

    La meva conclusió sobre la bondat, després d’haver vist l’obra, és que no pot existir des d’un cap als altres, a no ser que s’accepti com a bondat fer només el 80% de les coses bé pel públic i l’altre 20% per tu mateix; ja que si un es deixa manipular per culpa de la seva bondat no està sent bo amb ell mateix i crec que la maldat cap a tu hauria de ser tan malvista com aquella que s’expressa cap a fora, encara que realment no ho sigui.

  7. Marçal Aragay

    El dimecres de la setmana passada vaig anar a veure l’obra anomenada “La bona persona de Sezuan” de l’autor Bertold Brecht. Personalment, jo la vaig trobar molt entretinguda i interessant per a un públic de majors de 16 anys. El que més em va agradar va ser la història i el canvi de personatge entre la Shen Te i el seu cosí, també m’agradaria d’estacar el paper de la banda sonora, ja que no només li dona un toc especial a l’obra, sinó que també la fa més amena per als espectadors.

    En resum, valoro positivament aquesta activitat ja que no tots els dies es pot anar a veure una de les millors obres clàssiques i menys tan a prop com a Barcelona.

  8. Lara Castañeda

    “La bona persona de Sezuan” és una obra escrita pel dramaturg alemany Bertolt Brecht. El passat dimecres 13 de febrer vam anar a veure’n la representació teatral, la qual va destacar, des del meu punt de vista, per la lliçó que dóna a entendre sobre la bondat i la malícia de la societat. Un altre punt que cal esmentar és el decorat, que posseïa una senzillesa encantadora i enginyosa, tal com vam poder veure amb el llençol blanc o les fustes que representaven el terra de l’escenari, el qual desmuntaven i reconstruïen els mateixos actors per recrear escenes diferents. A més a més, l’actuació dels artistes va ser excel•lent en tot moment, i cal destacar també l’acompanyament musical esplèndid, que va adoptar un paper molt important, ja que s’ajustava a cada escena.
    Vaig trobar que l’obra va ser força llarga i densa sobretot al començament, però a mesura que anava avançant es va tornar cada vegada més interessant fins a arribar a aquest punt d’intriga per saber com acabarà. En conclusió, penso que ha estat una experiència enriquidora.

  9. Jordi Dols

    “La bona persona de Sezuan” és una obra del escriptor alemany Bertolt Brecht. Personalment hem va agradar molt l’obra de teatre, encara que tingués una duració bastant llarga a mi se’m va passar ràpid.
    Vaig trobar fascinant la manera d’actuar dels personatges ja que interpretar un paper és una feina molt complicada i ells ho varen fer molt bé, se’ls veu que són uns professionals. Sobretot em va encantar el grup de músics, amb el cantant català Joan Garriga, un gran artista del nostre país que des del meu punt de vista li va donar un toc molt alegre a l’obra.
    En conclusió, valoro positivament haver fet aquesta activitat perquè penso que “La bona persona de Sezuan” és una obra molt adequada per a la nostre edat i ens fa aprendre i reflexionar.

  10. Raquel Ramírez

    L’obra “La bona persona de Sezuan” m’ha agradat però si hagués estat més curta l’hauria gaudit més i hauria estat més concentrada, ja que al ser tan llarga desconnectava en petits moments. Vull destacar la música com a aspecte positiu de l’obra, perquè t’ajuda a seguir-la i fa que sigui més entretinguda. També vull comentar que en un moment donat els va passar alguna cosa als micròfons i van fer un soroll que a mi particularment em va semblar bastant molest. Tot i això l’obra va estar molt interessant.

  11. Júlia Sánchez, 2n batx.

    M’ha agradat la idea d’anar tots junts al teatre, i més al Teatre Nacional de Catalunya, malgrat que l’obra se m’hagi fet força llarga i no li vegi tampoc sentit tenint en compte que no la treballem a classe ni surt a la selectivitat. L’obra triada, “La bona persona de Sezuan” de Bertold Brecht, trobo que transmet un missatge alhora bonic i trist, ja que mostra que encara queden persones bones, però a aquestes els costa ser-ho en segons quines circumstàncies. És difícil ser constant i no fallar per cap cantó.
    També penso que la música i les cançons han estat un afegiment molt encertat, ja que feien més amena la representació. Tanmateix, aquesta obra segueix tenint una durada considerable i en alguns moments m’ha suposat tot un esforç estar atenta. Penso que per dur-hi a estudiants joves, que no estan avesats a anar al teatre, s’hauria pogut torbar una opció millor, menys densa i no tan extremament llarga. Tot i això, en general valoraria l’experiència com a positiva, ja que mai abans havia vist una obra clàssica. Personalment, però, sempre sento cert rebuig a mirar coses traduïdes i/o doblades que podria mirar en versió original, i malgrat que no ha estat malament no ho repetiria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *