5 thoughts on “HOMENOTS I GRANS DONES

  1. Núria Nonell Isach

    Durant bona part de la meva vida hi ha hagut una persona en concret que sempre m’ha fascinat, aquesta persona és Amelia Earthart. Vaig saber de la seva existència quan vaig veure una pel·lícula on es parlava d’ella secundàriament, no era una pel·lícula documental, més aviat era infantil, però la imatge que es reflectia d’ella a través de l’actriu Amy Adams em va fascinar.

    Per aquells que desconeixen d’aquest personatge històric, Amelia fou la primera dona pilot a sobrevolar l’Atlàntic en solitari, fet molt important considerant que en temps anteriors la imatge de la dona era totalment inferior a l’home i no era fàcil poder realitzar accions tan importants si eres dona.

    Principalment el que em sorprèn d’Amelia és la seva ambició, les seves ganes constants de voler realitzar accions més importants. Cap al 1937 tingué un altre objectiu, ser la primera dona en fer la volta al món, fet que no va poder ser possible ja que ella i el seu acompanyant no van arribar al tercer punt del recorregut. Sobre la seva desaparició hi han divereses teories, la més parlada és la d’un possible accident a causa de la falta de combustible.

    Personalment opino que Amelia Earthart va significar un gran símbol per al món femení, ja que com he comentat abans les dones eren un gènere considerat molt inferior als homes i haver fet aquest pas en el món de l’aviació va donar més esperançes a l’evolució cap a l’igualtat entre ambdós gèneres. Fou una gran pilot, una gran persona i una donota.

  2. Guillem Tetas Medina

    LA IAIA

    La meva àvia, per a mi la iaia, és una persona molt especial. Una dona amb molta saviesa, una dona que ha viscut molt i que ha patit molt. Vuitanta-cinc anys que porta a l’esquena, ha viscut una Guerra Civil, molts anys de repressió i moltes altres coses. Ella que va vindre a Catalunya amb catorze anys sempre ha portat la seva terra d’origen, Andalusia, al seu cor però també estimarà per sempre Catalunya per ser la terra que la va acollir i que li va donar naixement a la nostra família. Des de ben petita ha estat treballant, sempre amb il·lusió i això la porta a estar sempre arreglant la casa, sigui netejant o canviant els llençols. Aquest costum no és que ens agradi gaire al meu pare ni a mi, que la intentem ajudar en tot el que podem però sabem que quan no estem a casa, ella es posa a fer feines. També és una gran cuinera, la millor cuinera de casa meva, sempre li dic que m’ensenyi i ella està encantada però mai trobem el moment. Per últim però no menys important, dir-te que ets una gran persona amb un gran cor i vull que sàpigues que mai te n’aniràs d’entre nosaltres perquè jo sempre et recordaré!
    Gràcies iaia!

  3. Júlia Sánchez Rademacher

    UNA DONOTA: KARIN RADEMACHER

    La meva tieta Karin va néixer el 25 de juliol de 1969 a Bocholt, en una família que l’estimava i l’esperava amb ànsies. Va ser una nena normal i corrent, que anava a l’escola, feia activitats extraescolars, i anava creixent. Quan va acabar el batxillerat va voler fer un any sabàtic, i se’n va anar a Itàlia, on va estar vivint en una comunitat religiosa. Durant aquest temps va créixer molt com a persona: a l’estar fora de la seva zona de confort es va desenvolupar i va aprendre molt, entre d’altres també l’idioma del país, l’italià.
    En tornar a Alemanya va començar la Universitat. Va estudiar traducció i interpretació, una carrera força ambiciosa, triant com a llengua principal, a part de l’idioma matern, l’anglès, que ja dominava des de l’institut, i com a llengua secundària l’italià, que després de la seva estada a Itàlia també dominava. Un cop acabada la carrera va començar a treballar com a traductora i intèrpret. Va estar en diverses empreses, però sempre va tenir mala sort: les empreses feien canvis i es renovaven, i més d’una vegada a causa d’això la van fer fora. Va arribar un punt en què la meva tieta ja n’estava farta, i va decidir fer-se autònoma i treballar per ella mateixa. Va fundar la seva pròpia empresa Wortwahl, que en català vindria a ser “tria de paraules”, un nom maco i adient per la feina que exerceix.
    Actualment la meva tieta fa més de deu anys que va fundar Wortwahl, i empreses i organitzacions tant alemanyes com internacionals confien en ella i en el seu petit equip. És una dona que ha assolit tot el que s’ha proposat, que per la seva feina viatja pel món i aprèn sobre tot tipus de temes ben diversos. Té un ofici que la satisfà i amplia els seus coneixements a diari, ja que s’ha de preparar vocabulari específic i termes tècnics. És una dona de món, que a través de la traducció simultània i també la traducció per escrit al llarg dels anys ha descobert moltes cultures, ha conegut gent fascinant i s’ha instruït en molts temes. És culta i exitosa en el seu àmbit, i per això jo l’admiro i la considero una donota.

  4. Berta Andreu Ferrer

    “Sento el timbre. Deixo l’Arnau dins del seu bressol i em dirigeixo cap a la botiga de nou. Al mig de l’estret passadís topo amb la Caterina i la Sara que estan jugant a fer veure que són cavallers. Fan xocar els pesats bastons de fusta i es protegeixen amb un coixí que tenen ben agafat a l’altra mà. Els trec els bastons dient-los que és perillós, que es poden fer mal, i els deso en un prestatge alt perquè no hi puguin arribar des de la seva menuda estatura. Segueixo caminant i, de reüll, veig com la Caterina li xiuxiueja alguna cosa a cau d’orella a la Sara i les dues marxen corrents rient. Sospiro. Surto finalment a la botiga i, amb un somriure educat, atenc a la senyora Ramona que ve a comparar un quilo de patates i mig de tomàquets. Estic cobrant-li quan començo a sentir que les petites em criden. La Ramona riu i comenta com en són d’entremaliades aquestes menudes. Li somric cordialment i observo com marxa abans de tornar a la rebotiga. Segueixo el so dels seus crits i arribo a la cuina. La Caterina està agenollada davant la Sara i em segueix cridant sense notar que ja he arribat. Faig una passa cap a elles i noto que alguna cosa cruix sota la sola de la meva sabata. Vidres. Miro els peus de la Sara i veig que va descalça. Plora. M’apropo corrents, l’agafo en braços i l’assec a la taula per examinar-li els peus. Té els peus nets, sense cap tall. Ha sigut l’ensurt, només. Faig que la Caterina s’aixequi i li comprovo que ella tampoc tingui cap tall. M’agenollo i recullo les restes de vidres i galetes esmicolades. Veuen que estic empipada. Ploren i m’intenten explicar entre sanglots que només volien fer un mos. Bufo. El timbre sona de nou. L’Arnau comença a plorar de gana. Miro el rellotge: ‘Quan arribarà aquest home?’ ”

    No té un nom i, a la vegada, té tots els noms de totes les dones treballadores. Es diu: Maria, Dolors, Carme, Pepita, Maite… Aquesta és la història del dia a dia de milers de milions de dones d’arreu del món. És la història de les nostres rebesàvies, besàvies, àvies, mares… Dones que potser no se les recordarà al cap de quatre generacions perquè no han deixat constància de la seva dura lluita diària. Tot i això, us asseguro que han sigut unes donasses.

  5. Cristina Cobos

    Al pensar en una Gran Dona, el meu cap se’n va directament a la meva àvia. La meva àvia Maria és una gran dona per molts motius, però el que realment és fascinant i d’admirar és la seva força. La vida no ha estat fàcil per a ella però res li pot treure el somriure enorme que vesteix cada dia.

    De petita, la Maria va haver de marxar de casa seva a Andalusia amb 14 anys per poder viure en condicions, va venir a Catalunya a buscar una bona vida i va acabant trobant l’amor de la seva vida. Es van casar als 18 i dos anys després d’aquesta meravellosa unió va aparèixer el meu pare. Per poder estar junts van haver de lluitar contra tothom, ja que el meu avi era d’una família adinerada i la meva àvia poc tenia, però sempre han estat ells junts contra el món. Sempre m’explica com el meu avi i ella es van conèixer, cada cop que parla d’ell els ulls se li il·luminen amb espurnes d’amor verdader. Malauradament, el meu avi va morir fa 7 anys, però la Maria segueix perdudament enamorada d’ell.

    Ara que ell no hi és, només ens té a nosaltres, el meu pare, mare, tieta, germà, cosí i sobretot a mi. És una de les persones que més estimo en aquest món. Una lluitadora i per sobre de tot, una Gran Dona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *