L’escola bressol disposa d’uns espais exteriors creats segons la pedagogia global i la metodologia d’aprenentatge dels infants. Per això, els espais dels que disposa el jardí són creats per provocar situacions molt diverses als infants. El jardí de l’escola té un punt de secret, ja que, com a qualsevol espai natural, és ple de secrets i ofereix atractius innombrables, alguns d’ells molt petits i d’altres immensos; però tots ells per explorar.
L’espai exterior és una de la cartes de presentació d’una escola bressol i del seu projecte educatiu, ensenya a tothom qui vol entrar com som, parla de qui hi viu i com hi viu. Un espai on l’infant pugui tenir experiències i guardar-ne bons records.
Ha de ser un lloc per imaginar, inventar, jugar, trobar-se, actuar amb llibertat. Un espai viu i alegre durant totes les hores del dia i tots els dies de l’anyl’entorn natural per ell sol pot convertir-se en un món de sorpreses. Un lloc per seure i mirar, parar-se; un lloc amb la seguretat necessària per actuar i compartir experiències sense la intervenció constant i directa de l’adult. Els infants projecten, decideixen, acorden i realitzen, seguint una lògica pròpia; una lògica, a vegades secreta, que per a l’adult pot semblar il·lògica.
Per una banda afavoreix la curiositat als infants per tot allò natural que els envolta i, de retruc, provoca situacions i reaccions de sorpresa i curiositat; que portaran a tots els infants a realitzar milers de descobertes, molt interessants totes elles i variades cada dia i en cada infant.
Segurament no veurem dues propostes igual, serà difícil copsar avorriment entre el infants al jardí…
Els espais exteriors són recursos educatius en potència, tant sota casa, al carrer al parc o a l’escola. Són llocs privilegiats de contacte amb el territori social i natural.
L’aire lliure, encara que l’espai sigui pobre, ofereix innombrables estímuls, la majoria d’ells, fruit de la casualitat del propi entorn. Però, si afavorim l’entorn i l’enriquim, els jocs secrets es multiplicaran.
L’expressió “sortir al jardí” conté la meravella del que representa: sortir de la rutina diària, de les activitats organitzades i del temps quadriculat. La veritable màgia és que tot apareix sense adonar-nos-en. Els infants que surten al jardí no estan obligats a res, només surten i gaudeixen. Els aprenentatges que es donen al jardí, sovint són fruit de les casualitats quotidianes, d’anècdotes que s’arriben a convertir en vertaders aprenentatges. Aprendre també vol dir esdevenir-se en el fet espontani.