temes psy

Hem parlat molt de les dificultats en les funcions executives de trastorns com el TDAH, el TANV o els TEA. Però: què són les funcions executives?

Utilitzant el símil més habitualment utilitzat, són com una orquestra que ha de produir una melodia: el lòbul frontal seria el director d’orquestra del nostre cervell, el que fa que totes les funcions (llenguatge, memòria, orientació espacial…) de la nostra intel·ligència vagin alhora i coordinades. En definitiva, aquestes complexíssimes funcions executives, són les responsables de que puguem planificar i organitzar: prendre decisions, establir objectius, iniciar accions, autoregular-nos, inhibir estímuls que ens distreguin, tenir flexibilitat cognitiva, emprar el feed-back per a corregir els possibles errors, la memòria de treball, atenció selectiva i mantinguda, acabar les tasques o desenvolupar una conducta social adequada.

A més, aquest còrtex prefrontal, té moltíssimes connexions amb altres àrees del cervell com ara els ganglis basals, que també estaran afectats. Aquests s’ocupen del control d’impulsos, aturant o retardant una reacció instintiva.

Hi ha dos tipus de funcions executives:

– F.E. relacionades amb l’autocontrol:

o Control inhibitori: serveix per inhibir o endarrerir una possible resposta impulsiva, interrromplre una conducta inapropiada o resistir-nos a la interferència dels estímuls irrellevants per no perdre l’atenció en l’estímul rellevant. En el dia a dia, això es tradueix en poder esperar el nostre torn per parlar, respectar les normes dels jocs, saber aguantar l’espera en una fila, no distreure’ns de la conversa pel vol d’una mosca…

o Flexibilitat cognitiva: poder canviar els nostres plans o la direcció de les nostres accions per adaptar-nos a una nova demanda de l’entorn. Un nen que està feliçment jugant al pati i el timbre per anar a classe fa que s’aturi tot allò que volia fer i que hagi de canviar el “xip” de gresca pel de formalitat i atenció al mestre, seria un exemple de bona flexibilitat. Un nen amb TDAH tindrà, doncs, moltes dificultats per acceptar les contrarietats. Però un alumne amb TEA, que són especialment rígids, pot prendre-se-les molt malament i caldrà fer un treball de previsió de cada possible canvi amb ells.

o Control emocional: poder seleccionar l’expressió emocional més adequada en cada moment. Poden tenir reaccions massa efusives o totalment apàtiques.

– F.E. relacionades amb la metacognició

o Memòria de treball: gracies a la qual podem mantenir diverses informacions en la memòria a curt terme i treballar amb elles. Servirà a l’alumne per retenir les dades d’un problema de matemàtiques per cercar la millor manera de solucionar-lo, per mantenir les idees d’un text a mida que va llegit i poder comprendre la globalitat. Quan aquesta està alterada, ens costa aprendre dels errors o encerts previs, estructurar el nostre discurs en una conversa, o tenir un sentit del temps adequat.

o Resolució de problemes: implica diversos passos: analitzar i definir la situació, imaginar diverses possibilitats de solució i les seves conseqüències, escollir-ne una i fer un pla tenint en compte les idees, el temps, els materials, etc. per assolir l’objectiu que ens proposem.

o Autoregulació o monitorització: autoobservar-nos, i analitzar les respostes dels altres a la nostra conducta per aprendre a regular-la, i acceptar les nostres capacitats i limitacions i actuar en conseqüència.

Així, podem veure la importància d’aquestes funcions per a la vida d’una persona i podem imaginar-nos les implicacions en aquesta que tindria una alteració en aquesta zona. Són les estructures més complexes del nostre cervell i, de fet, són les que triguen més a madurar, es comencen a desenvolupar als 8-10 mesos fins a finals de l’adolescència – principis de l’edat adulta.