temes psy

Evidentment, aquesta sentència és exagerada, però de vegades es respira aquest pensament inconscient en alguns professors. Segons Marchesi, els factors determinants pel canvi en la concepció de l’educació especial van ser:

1.      concepció diferent dels trastorns del desenvolupament i de la deficiència (no com a fenòmens propi de l’alumne, sinó en relació a factors ambientals i la resposta educativa més adequada)

2.      es dóna més importància als processos d’aprenentatge i les dificultats per progressar, ja que es parteix de la idea que l’aprenentatge obre vies que afavoreixen el desenvolupament

3.      mètodes d’avaluació més centrats en processos d’aprenentatge i les ajudes que necessiten que en categoritzar les deficiències

4.      cada vegada hi ha més professionals experts que qüestionen les limitacions del sistema.

5.      canvis en les escoles ordinàries en haver d’ensenyar a tots els alumnes

6.      fracàs escolar i augment del nombre d’abandonaments

7.      resultats limitats dels CEE (centres d’educació especial) i dificultats d’integració social posterior dels alumnes

8.      augmenten les experiències positives d’integració

9.      existència d’una corrent normalitzadora de tots els SS, sobretot per enfoc comunitari

10. més sensibilitat al dret de tots a una educació integradora.

És a dir, van confluir tot un seguit de factors socials, fruit de la pròpia evolució de la societat, que van portar a les primeres experiències d’integració a Catalunya, comunitat pionera arreu de l’estat en aquesta integració. Tot i que a la resta d’Europa aquest corrent ja s’estava donant feia temps.

Avui en dia són pocs els països amb sistemes educatius selectius. Doncs tot país sap que no es pot permetre el luxe de no donar segones oportunitats educatives als seus ciutadans, perquè les conseqüències d’abandonaments escolars i posteriors carreres “de carrer”, augmentant la criminalitat de les ciutats, són obvies.

A més, tots som conscients que l’evolució cap a un major individualisme de la societat ha portat a una menor “educació de carrer”, els veïns, els avis, el barri en general ja no educa als nens, més aviat els ignora per no tenir problemes. Els pares creuen que tenir un fill no els ha de fer canviar el seu estil de vida, o bé, si el canvien, tenen menys temps per dedicar-lo a l’educació, i més aviat volen passar bones estones amb els seus fills. I els mestres i docents han oblidat que es tracta d’una professió vocacional, de noble orientació, que ha d’implicar-se i ha de pretendre que TOTS els seus alumnes aconsegueixin les fites més altes d’educació que puguin. Ens queixem de l’individualisme de la societat, de la mentalitat de la llei del mínim esforç dels nens, i nosaltres som els primers que hi som immersos, sense adonar-nos.

– Tornar a FAQ-