temes psy

Hem vist que, tot i tenir una intel·ligència normal o superior, aquests alumnes presenten moltes dificultats relacionades amb la interacció social.

Les seves relacions socials, així, es caracteritzen per:

• Escàs contacte visual quan parlen, inclòs a vegades no dirigeixen el cap a l’interlocutor.
• Poc respecte per l’espai interpersonal
• Rigidesa en el compliment de normes explícites i dificultats per a comprendre i emprar normes socials implícites: exigeixen que les normes siguin seguides per tots. Poden delatar al company en públic i acostumen a dir el que pensen encara que no sigui socialment correcte.
• Interrompen les converses dels altres.
• Dificultat pel reconeixement de cares i d’expressions facials, emprant estratègies compensatòries fixant-se en el pentinat, ulleres, o altres detalls, però si aquests canvien ja no els reconeixeran. Poden reconèixer expressions bàsiques facials de riure, plorar, alegria o tristesa, però el dolor, la preocupació la sorpresa, etc. els costen més si no hi ha informació verbal complementaria.
• Manca d’empatia, de posar-se en el lloc de l’altre (teoria de la ment) i interpretar el seu estat d’ànim o intencions. No parlen de sentiments, pensaments o intencions propis o d’altres ni poden considerar les causes que els produeixen. Té sentiments i pot ser afectuós, però la manera com els expressa o interpreta és diferent.
• Dificultats per mentir o comprendre una mentida.
• Dificultats per fer o interpretar bromes, acudits i dobles sentits.
• Dificultats per anticipar esdeveniments.
• Interessos restringits: acumulen informació exagerada de temes concrets però limiten la seva curiositat sobre altres aspectes. Podrien estar hores parlant d’aquests temes i no entenen que poden avorrir a l’oient.
• Rigidesa i poca flexibilitat en les creences sobre el que està bé o malament.
• Rabietes com a resposta a la seva ansietat, rigidesa o incomprensió de la situació.
• Tendència a un aspecte físic descuidat.
• Ansietat, que pot aparèixer de manera inesperada davant qualsevol incomprensió d’una situació.
• Desig de tenir amics, però incapacitat per modificar, sense ajuda, les característiques i actituds que l’impedeixen aconseguir-ho.

Què podem fer a les escoles?

• Ensenyar les normes bàsiques de relació: mirar als ulls, no invadir l’espai interpersonal, no interrompre, respectar els interessos dels altres i ser flexible. Cadascuna d’elles caldrà explicar-se i exercitar-se fins que pugui ser inclosa dins del seu repertori. Els jocs de canvi de rol, com hem dit, ens podran ajudar a assolir aquests objectius.
• Les bromes, acudits, metàfores o sarcasmes han de ser analitzats i explicats un a un per tal que aprengui a identificar-los i a no interpretar-los literalment.
• Permetre-li parlar dels seus interessos, limitant-li el temps d’exposició i animant als companys a que també parlin dels seus.
• Quan es parli d’un conte, d’una història o una pel·lícula, posar especial atenció en la introducció de sensacions, sentiments i reaccions que aquests provoquen.
• Anticipar tots els possibles canvis en les rutines diaries.
• Analitzar les reaccions disruptives del nen abans de cridar-li l’atenció. Això no sempre serà fàcil, però caldria tenir un temps d’anàlisi sempre que es pugui. Implicar el nen en aquest anàlisi, les causes i possibles estratègies per solucionar aquestes situacions en un futur.