1
03
2008
- En primer lloc, el mestre ha de comprendre el trastorn, entendre la dificultat i les conseqüències que comporta en la conducta del nen.
- Caldrà, a més, mostrar a l’alumne que coneixem el trastorn i que farem el possible per ajudar-lo. Donar-li seguretat.
- Asseure’l a prop del mestre per estar-hi més pendent.
- Ajudar-lo a pronunciar correctament: no corregint-lo en púiblic, sinò oferint-li el model correcte una vegada, sense obsessionar-nos en el problema.
- El mètode de reconeixement global de la paraula no li servirà, és millor centrar-se en el reconeixement i manipulació de fonemes.
- Jocs de rimes, d’identificar frases i paraules, manipular síl·labes i fonemes.
- No pretendre que avanci al mateix ritme que els companys, valorar-lo pels seus esforços.No enfadar-nos ni tenir-li llàstima.
- Donar-li textos adequats al seu nivell lector.
- Comprovar que ha comprès les instruccions escrites.
- Cal valorar les seves produccions pel seu contingut, no pels errors d’escriptura.
- Necessitarà més temps per a llegir i entendre els enunciats, així com per a respondre.
- Quan se li hagi de corregir, intentar començar per valorar un aspecte positiu i després afegir allò a millorar. Ex: “Molt bé que has començat en majúscula, llàstima que t’has oblidat de la-v-, a veure si la propera vegada te’n recordes”.
- Cal deixar-li emprar mitjans informàtics, calculadora, plantilles pautades i l’ús de correctors ortogràfics.
- Ensenyar-lo a prendre apunts i a sintetitzar.
- Trigarà molt a fer els deures, intentar reduir-li la càrrega de tasques a casa al màxim, i donar-li les tasques de tota la setmana els dilluns.
- Intentar evitar fer-lo copiar textos llargs de la pissarra si es pot donar-li una fotocòpia.
- Intentar que els dictats no estiguin tot vermells: centrar-nos en aquella norma que li hem demanat.
- No fer-lo llegir en públic, millor en veu baixa.
- No fer-li repetir un treball escrit pel fet de tenir errors d’escriptura.
- Intentar impedir les conseqüències psicològiques del trastorn (evitar l’ansietat i la depressió, potenciar l’acceptació amb els seus punts forts i els febles, i fomentar la metacognició i l’autoregulació).
« Què és el Síndrome de Williams?
Estratègies a l’aula per l’alumne amb RM »
Accions
Informacions
Deixa un comentari
Comentaris recents