El passat dijous dia 23 de setembre els mestres que enguany farem la cantània vam assistir a la primera sessió de formació a l’Auditori. Nerviosisme general al principi per saber com seria, de què parlaria i com sonaria. Van anar pujant a la palestra directors, presidents, delegats… i finalment la llibretista Carlota Subirós Bosch i el compositor Xavier Pagès i Corella. Per espai de mitja hora ens van anar desgranant la seva experiència compositiva, les seves inspiracions, temors i desitjos. Les complicacions i els trucs. Es pot ben dir que ens han presentat una obra ben interessant des de tots els punts de vista titulada “Al bell mig de la terra”, una traducció lliure del sentit etimològic del tema principal proposat per l’Auditori: “La Mar Mediterrània”. Què no s’ha dit encara sobre aquest mar?

La Carlota ha proposat un text que recull molts punts de vista i àrees del coneixement (de fet crec que no n’hi ha cap que no la poguéssim relacionar amb aquest mar): mitologia, cultura clàssica, geografia, geologia, biologia, sociologia, comerç, gastronomia… i a través d’una relació epistolar ens explica aquesta història inspirada en faules africanes, pel•lícules clàssiques i el propi mar que amb un plantejament filosòfic pretén “amb paraules senzilles explicar coses grosses”[sic]. Amb tot, no sempre el resultat final és l’esperat de bon principi, i així de mica en mica en aquest amalgama de temes que conformaven la cantata s’hi va anar fent present un, cada cop més, que va sorgir sense esperar-ho: el mar com a meditació. Deu ser el resultat de les hores de reflexió de la Carlota asseguda a la sorra… del mar han vingut les paraules i a ell ara tornen. Com sempre ha estat, de fet.

La intervenció d’en Xavier tampoc ens va deixar indiferents. Va aclarir que la partitura no és immediata: un eufemisme, si cal. Però el text tampoc. Cal la relectura. La re-audició. Com tot a la vida, cal conèixer-ho per estimar-ho. El resultat de la seva inspiració és un còctel musical, en el que hi ha barrejats elements ètnics per a enriquir un discurs global, actual, bulliciós. Una música per pintar la part més impressionista del text… o al revés. Amb humor va explicar com va aconseguir conèixer l’accentuació real del mot “Ebele” –el nom de la protagonista-, mitjançant el Facebook… i com va adaptar una cançó de “bon dia” que cantava als seus fills en el tema inicial de la cantata.

Tot plegat, la millor manera de començar a conèixer de primera mà aquest material que ens acompanyarà durant bona part d’aquest curs a 5è, sobretot a partir de gener. La resta de la jornada va consistir en el treball de la partitura a càrrec dels directors Elisenda Carrasco i Pep Prats. Alumnes i familiars de 5è: el projecte ja ha començat. Reserveu-vos el dia 15 de juny de 16.30 a 17.30h, que ens trobarem a l’Auditori cantant.