II. A Criteris de selecció i metodologia d’anàlisi

A partir d’aquí comença la part pràctica del meu treball, on a partir del visionat que he fet de One Piece he extret una sèrie de mostres que tenen similitud, d’una o altra manera, amb algun aspecte de la mitologia grecollatina. Tot i que m’encantaria poder incloure tots els animes i totes les referències que hi podria trobar, aquest món és molt extens i mai para d’augmentar; per aquesta raó m’he vist obligada a establir uns criteris, que explicaré a continuació, per tal de delimitar la recerca.

Per contextualitzar les mostres, presentaré els elements principals de One Piece: la fitxa tècnica, l’argument i els protagonistes, i alguna informació addicional necessària per entendre alguns dels referents analitzats posteriorment.

El procés d’anàlisi de cadascun dels fragments amb referències mitològiques serà com segueix. Primer explicaré el context en el qual apareix, per primera vegada, la referència; en cas que sigui personatge, si és enemic o aliat dels protagonistes i la seva implicació envers ells; i hi afegiré, si fa falta, informació complementària respecte a algun objecte, acció, situació… propis de la sèrie. A continuació, presentaré la referència clàssica en la qual està basada la mostra i com l’he identificat, seguit del desenvolupament del referent mitològic segons les diverses fonts clàssiques. Per finalitzar, analitzaré el tractament que se’n fa a l’anime a partir duna o diverses mostres d’algun capítol significatiu. Per que acabi de quedar clar, posaré un exemple amb una de les referències de One Piece, en Marco. En primer lloc situaré el personatge dintre del context de l’anime i la informació que correspongui; a continuació presentaré el referent mitològic, que en aquest cas serà el Fènix; i, per últim, mitjançant una o diverses mostres, ja sigui un fragment d’un episodi com un fotograma, entre altres, analitzaré en tots els sentits el tractament, què manté de l’original clàssic i què no manté, si s’afegeix quelcom…

Per poder fer l’anàlisi em centraré només en la versió animada i sense tenir en compte el farcit, que fa referència a capítols, arcs o sagues que són exclusius de l’anime i que, per tant, no tenen cap efecte a la història original. Per donar suport a la meva explicació utilitzaré diversos formats com fotografies o vídeos.

I. A. β Anime: Gèneres demogràfics

Els 4 gèneres demogràfics separen els animes i els manga per franges d’edat segons la finalitat amb què es creen.

  • El gènere kodomo, que en japonès significa “nen”, s’utilitza per categoritzar els animes o manga enfocats cap al públic infantil. Algunes vegades això implica que no es treballi tant l’estètica com en altres gèneres. Alguns exemples serien: Pokémon, Heidi

En aquest fotograma es mostren els protagonistes de Doraemon.

  • Els de categoria shōnen, que vol dir “noi” o “noia”, agrupa tots aquells animes manga enfocat cap als nois adolescents. La majoria de vegades el personatge protagonista és un noi. Dintre d’aquest gènere alguns dels més coneguts són: One Piece, Naruto

En aquesta imatge es mostren els resultats d’una enquesta de popularitat sobre els personatges de My hero academia.

  • Shōjo, literalment “noia” o “jove”, és el gènere que agrupa els animes i manga enfocat cap a les noies adolescents. La majoria de vegades el personatge protagonista és una noia i quasi tots els temes amorosos tenen com a gènere demogràfic el shōjo. Exemples: Card Captor SakuraSailor Moon

Aquesta imatge correspon a la portada de l’anime Ao Haru Ride

  • Josei, “dona” en japonès, s’utilitza per referir-se al manga i anime dirigit a les dones adultes. Les protagonistes solen ser dones adultes, de manera que aquest gènere té una visió més realista que els shōjo. Dins d’aquest gènere estarien: NanaNodame Cantabile

En aquest fotograma, portada de l’anime, es presenten els principals protagonistes de Paradise kiss.

  • El gènere seinen, que significa home jove, s’utilitza quan l’anime o el manga va dirigit a homes adults. Els temes són més madurs i tracten aspectes com la política, la religió… Exemples: Monster, Berserk

Aquesta imatge és la portada de l’anime Code Geass.

Tot i això, aquesta divisió no implica que només els puguin veure gent de l’edat corresponent. De fet, una enquesta realitzada entre l’1 d’abril de 2011 fins al 31 de març de 2012 va donar com a resultat que One piece, un shōnen, és el manga més popular entre les següents generacions que hi van participar:

Generació de 10 anys: (nascuts entre 1992-2001)
Generació de 20 anys: (nascuts entre 1982-1991)
Generació de 30 anys: (nascuts entre 1972-1981)
Generació de 40 anys: (nascuts entre 1962-1971)
Generació de 50 anys: (nascuts entre 1952-1961)