I. A. β Anime: Gèneres demogràfics

Els 4 gèneres demogràfics separen els animes i els manga per franges d’edat segons la finalitat amb què es creen.

  • El gènere kodomo, que en japonès significa “nen”, s’utilitza per categoritzar els animes o manga enfocats cap al públic infantil. Algunes vegades això implica que no es treballi tant l’estètica com en altres gèneres. Alguns exemples serien: Pokémon, Heidi

En aquest fotograma es mostren els protagonistes de Doraemon.

  • Els de categoria shōnen, que vol dir “noi” o “noia”, agrupa tots aquells animes manga enfocat cap als nois adolescents. La majoria de vegades el personatge protagonista és un noi. Dintre d’aquest gènere alguns dels més coneguts són: One Piece, Naruto

En aquesta imatge es mostren els resultats d’una enquesta de popularitat sobre els personatges de My hero academia.

  • Shōjo, literalment “noia” o “jove”, és el gènere que agrupa els animes i manga enfocat cap a les noies adolescents. La majoria de vegades el personatge protagonista és una noia i quasi tots els temes amorosos tenen com a gènere demogràfic el shōjo. Exemples: Card Captor SakuraSailor Moon

Aquesta imatge correspon a la portada de l’anime Ao Haru Ride

  • Josei, “dona” en japonès, s’utilitza per referir-se al manga i anime dirigit a les dones adultes. Les protagonistes solen ser dones adultes, de manera que aquest gènere té una visió més realista que els shōjo. Dins d’aquest gènere estarien: NanaNodame Cantabile

En aquest fotograma, portada de l’anime, es presenten els principals protagonistes de Paradise kiss.

  • El gènere seinen, que significa home jove, s’utilitza quan l’anime o el manga va dirigit a homes adults. Els temes són més madurs i tracten aspectes com la política, la religió… Exemples: Monster, Berserk

Aquesta imatge és la portada de l’anime Code Geass.

Tot i això, aquesta divisió no implica que només els puguin veure gent de l’edat corresponent. De fet, una enquesta realitzada entre l’1 d’abril de 2011 fins al 31 de març de 2012 va donar com a resultat que One piece, un shōnen, és el manga més popular entre les següents generacions que hi van participar:

Generació de 10 anys: (nascuts entre 1992-2001)
Generació de 20 anys: (nascuts entre 1982-1991)
Generació de 30 anys: (nascuts entre 1972-1981)
Generació de 40 anys: (nascuts entre 1962-1971)
Generació de 50 anys: (nascuts entre 1952-1961)

I. A. α Anime: Introducció al concepte

Comparació entre l’adaptació del personatge Gi-Gan en l’anime i en el manga Akatsuki no Yona.

Actualment fora del Japó s’utilitza la paraula manga per designar qualsevol còmic d’origen japonès. La paraula manga prové del japonès i està composta per dos kanjis, que és un dels seus signes d’escriptura, 漫 (man), que significa informal, i 画 (ga), que significa dibuix. La persona que es dedica a dibuixar-los s’anomena mangaka.

 

Animeabreviatura de la paraula anglesa animation, és un terme utilitzat al Japó per referir-se a l’animació en general, però utilitzat internacionalment, fa referència només a l’animació de procedència japonesa. La majoria d’animes estan basats en un manga, sigui una sèrie o un one-shot. Però també en altres casos, quan es crea l’anime primer i aquest té molt d’èxit, se’n segueix el manga. Pot ser que directament un anime no tingui manga o al revés; també hi ha casos en què l’anime està basat en una novel·la. Algunes sèries anime i alguns còmics manga estan basats en videojocs que, degut al seu èxit, decideixen distribuir-los en altres formats.

Comparació del personatge Lucy Ashley en l’anime i en el manga Fairy Tail. En aquest cas la vestimenta que porta canvia degut a la censura que té l’anime.

Tot i que l’anime apareix a principi del segle XX mitjançant curtmetratges, es va començar a fer famós internacionalment durant els seixanta gràcies a Osamu Tetzuka, una figura important en el món del manga i de l’anime, conegut per ser el mangaka d’Astroboy. A finals de la dècada dels 80, gràcies a l’adaptació cinematogràfica d’Akira, basada en el manga de Katsuhiro Otomo, el manga i l’anime es van popularitzar com mai s’havia pensat.

Hi ha diversos formats de distribució d’anime; el més comú és mitjançant sèries o pel·lícules, però també n’hi ha d’altres. Els OVA (Original Video Animation) són fragments d’animació, solen durar entre 20 i 45 minuts, que normalment no influeixen en la trama original, en cas de ser d’una sèrie. ONA (Original Net Animation) és un format creat per distribuir-se per internet. Els especials de televisió són, un o més capítols, que s’emeten en dies especials o en finalitzar una sèrie; poden tenir o no relació amb l’argument principal.

En els animes amb format sèrie llargs normalment es divideixen en sagues o temporades, agrupacions d’una gran quantitat d’episodis, que es caracteritzen per l’entrada d’un nou personatge, perquè succeeix un fet important o perquè tot el que passa té un sol objectiu. Alguns animes divideixen una saga en arcs que succeeixen en una mateixa ubicació.

Tant l’anime com el manga comparteixen els mateixos gèneres dividits en dues categories: gèneres demogràfics i gèneres temàtics.