Què és la mitologia?

 

  • Què és la mitologia?

La mitologia és un conjunt de mites propis d’un poble o d’una cultura.

Els mites poden ser representats per herois, déus, personatges fantàstics…

Els mites són relats basats en la tradició (Una tradició és el conjunt de coneixementscostums i creences que es transmeten de generació en generació) i la llegenda (Una llegenda és una narració, oral o escrita que parla sobre elements imaginaris o mitològics), creats per poder explicar l’univers, l’origen del món…

  • Etimologia

La paraula mitologia prové del grec μυθολογία , i del llatí  mythologia. Segons la DRAE ( Diccionari de la Real Academia Española ), la paraula mitologia té dos significats:

-conjunt, col·lecció de mites.

-estudi, explicació de mites.

Curiositats:

-Homer en la seva obra “Odissea ( cant 12, vers 450 ) utilitza el verb μυθολογεúω ( mythologévo), amb el sentit d’explicar un relat. Diu:

” Τι τοι τáδε μυθολογεùω; ”

“Què més he d’explicar-te?”

La paraula mitologia està composta per dues paraules:

μυθολογία (mythologia) que significa l’estudi d’un conjunt de mites.

μῦθος (mythos), que significa: narració meravellosa protagonitzada per déus ,herois o personatges fantàstics, situada fora del temps històric, que explica o dóna sentit a determinats fets o fenòmens.

  • Relació amb la religió

No podem oblidar que les religions tenen un punt mitològic, ja que algunes de les   explicacions que donen no tenen tampoc una base lògica (Els mites no tenen ni lògica ni ordre cronològic).

  • Qui crea els mites?

Els autors dels mites realment no els trobaríem a cap lloc perquè si no es podria afirmar que no són mites. Llavors si tu cerques informació trobaràs escriptors antics que en les seves obres han explicat els mites.

  • Funcions dels mites

Les funcions dels mites són múltiples, però en general es poden acceptar tres funcions: explicativa, de significat i pragmàtica (la pragmàtica és la part lingüística que estudia el llenguatge en relació amb les persones, les circumstàncies de la comunicació.).

La funció explicativa es refereix als mites que expliquen o justifiquen el seu origen, raó de ser i causa d’algun aspecte de la vida social o individual.

La funció pragmàtica del mite inclou que els mites són l’arrel d’algunes estructures socials i accions.

La funció de significat es refereix a que els mites no només són històries, també atorguen un consol, objectiu de vida o calma per al poble.

  • Temàtica

Els mites sempre responen a una varietat considerada essencial; per això va més enllà de la senzilla narració. Els temes que es tracten són costums a totes les cultures, encara que poden canviar una mica.

Mites sobre l’origen (que inclouen relats sobre la creació del món).

Mites rituals (expliquen rituals que es feien per fer feliços als déus).

Mites del culte a una divinitat ( s’explica la vida i el poder de la divinitat de la que es parla).

Mites de prestigi (parlen del llinatge reial o d’herois nacionals).

Mites socials (justifiquen pràctiques socials i dels valors imperants concrets).

Mites escatològics (expliquen la fi del món).

  • Obres d’art:
  • Pintura mitològica

La pintura mitològica és un gènere pictòric que representa personatges o escenes de la mitologia , però no amb fins religiosos.

La mitologia que més s’ha utilitzat per fer representacions pictòriques ha sigut la grecoromana.

  • Escultura mitològica

L’escultura va recórrer també a la mitologia des del Renaixement. L’escultura del Renaixement s’entén com un procés de recuperació de l’escultura de l’Antiguitat clàssica. Els escultors van considerar les restes artístiques i els descobriments de jaciments d’aquesta època passada la inspiració perfecta per a les seves obres. A l’escultura si que podríem trobar fins religiosos, però a l’escultura mitològica no.