Orfisme i cultes mistèrics

El mite d’Orfeu és conegut des de fa temps immemorials i, a més a més, encara es conserva en l’actualitat. Un dels motius pels quals aquest mite és tan conegut, després de tantes èpoques, és perquè, des dels temps de l’antiga Grècia, quan tan sols era un mite popular, el mite va evolucionar de tal manera que fins i tot va arribar a derivar una religió, la qual anomenaven orfisme.

Orfeu, que era un dels personatges més importants de l’antiguitat, ja que era conegut per ser el protagonista d’un dels mites més coneguts que existien a l’antiga Grècia. És llegendari per la seva faceta com a músic a més a més de posseir característiques màgiques, ja que sempre ha estat conegut per utilitzar el seu art en la música amb finalitats màgiques.

Imatge del personatge Orfeu tocant la lira.

Imatge del personatge Orfeu tocant la lira.

L’Orfisme va ser una religió que van atrubïr al personatge d’Orfeu. Segons la religió de l’Orfisme, l’ésser humà es dividia en dos elements: el cos i l’ànima. El cos era considerat un simple vestit, una presó que guardava dins una ànima. L’ànima en canvi era considerada immortal i havia de ser ben cuidada per tal que es purifiqués i pogués descansar en pau. Si una persona no  cuidava la seva anima, aquesta no és purificava i per tant  estaria castigat a reencarnar-se seguidament en un altre cos , ja sigui ésser humà o animal ,de manera que l’anima tornava a estar empresonada sense descansar en pau fins al dia en què estigues purificada. Els seus creients havien de purificar la seva anima per tal de poder evitar transmigrar-se després de la mort en forma de reencarnació amb els animals i humans.

Per tal d’aconseguir mantenir la seva ànima purificada , i per tant poder permetre’s el luxe de descansar en pau la seva anima  en un altre món, havien de tenir una dieta que els prohibia menjar qualsevol ésser animat. Aquestes normes eren per tal d’evitar que l’anima dels orfistes estigués tacada, ja que menjar un animal es considerava un assassinat.

El castig de la transmigració de les animes en animals i persones.

El castig de la transmigració de les animes en animals i persones.

Aquells que es consideraven orfistes ,  eren persones que estaven allunyades de la societat, marginades socialment pels seus pensaments i anaven propagant les seves creences per tal d’aconseguir que més persones creguessin en la seva religió.

L’Orfisme va aparèixer cap a mitjans del segle VII o VIII aC, però com no va ser un moviment molt popular no va ser molt practicat. En canvi va agafar més importància quan va ser mencionat per Plató, un dels gran filòsof de la història grega, i a més a més l’orfisme va ser una influència pel filòsof.

S’ha de tenir en compte que el mite d’Orfeu és una de les claus més importants del popular moviment conegut com el pas del Mite al Logos, va marcar la diferència sent el primer mite que va generar un moviment religiós,  , ja que ara es veu a l’home dividit en l’animà i el cos, i quan l’home moria l’anima quedava viva; i normalment es creia que quan l’home moria anava als inferns o al cel.

Avui en dia s’han trobat tauletes òrfiques, i es pensa que les utilitzaven per seguir les normes de la religió que indicaven com mantenir la purificació de l’ànima.

Tauleta òrfica. La tauleta de la imatge està feta d’or i va ser trobada a la Necròpolis de Hipponion (situada a l’antiga colonia grega anomenada Brucis, actual Calàbria) i es conserva al museu Vibo Valentia a Itàlia. És del segle IV aC.

 

Tauleta orfica.

Tauleta orfica. Aquesta és una tauleta que es va trobar a Tessàlia i es conserva en el museu J.P. Getty a Malibú, Califòrnia. S’estima que era del segle IV aC. i també està feta d’or.

 

Els seguidors i creadors d’aquesta religió, van  atribuir el nom d’Orfisme a aquesta nova religió, ja que consideraven a Orfeu un personatge referent per la seva capacitat d’aconseguir tot el que volia. Orfeu va ser capaç d’entrar als inferns i els orfistes creuen que en els seus cants hi havien les indicacions per esquivar la mort.