Conclusions

L’ALBA HA ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ DE QUE…

Mai vaig pensar que un treball de l’institut m’anava a ensenyar tant. Aquest mite m’ha aportat diferents coses, nous conceptes i alhora nous pensaments.
És un mite preciós que jo desconeixia, però m’alegra molt el haver topat amb ell, ha estat un plaer.

L’objectiu era explicar el mite d’Orfeu i a partir d’aquí tot el que ha influït en el nostre dia a dia. Ha estat complicat, ja que hi havia molta feina per fer, molta informació per gestionar … És cert que ha estat molt difícil, de vegades fins i tot pesat, per diferents factors, però tot i així no he deixat de lluitar i esforçar-me per aconseguir un bon resultat i  superar-me a mi mateixa.

Gràcies a aquest treball he après molt d’art, i m’encanta, ja abans m’encantava, però ara més. També he après força de mitologia, car he tingut de llegir diferents fonts, i vulguis o no s’apren…

Crec que el que més m’ha costat ha estat la part de literatura, i certament, m’encanta llegir, és una gran passió meva, però crec que sóc molt lenta analitzant obres literàries. No sé quans cops la meva tutora m’ha corretgit aquest apartat. Però he de dir que gràcies a aquesta recerca, Lope de Vega m’agrada molt més, no sóc molt fanàtica de la literatura espanyola, però al llegir-me “El marido más firme” he vist que no estava del tot malament, realment m’ha agradat molt!

Jo vaig ser qui li va posar el títol a aquest bloc, i casualment ho feia mentre escribia al final d’Orfeu, no sé perquè, en aquest moment em va passar pel cap: Com resumiria aquest mite amb poques paraules? VA SER INCREIBLE! Automaticament vaig pensar “Amor més enllà de la mort”. Crec que no hi ha paraules que descrivissin millor aquest mite. Car Orfeu estima a Eurídice incondicionalment, en vida i fora d’ella. I crec que no existeix una prova més dolça que aquesta, estimar com estima Orfeu, tan intensament.

Per finalitzar aquesta conclusió, m’agradaria agrair a la meva tutora tota l’ajuda que m’ha facilitat sempre, en els bons moments i en els que jo era capaç d’explotar de saturació, gracias Isabel, mil gracias.

Att: LA PESADA QUE LE ENVIABA UN CORREO MÍNIMO POR DÍA A SU TUTORA.

 

EL TONI HA ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ DE QUE…

Enfrontar un treball de recerca és molt difícil i més encara si tens les pressions de segon de batxillerat, però és veritat que al final de tot un dur camí acabes aprenent coses de les quals mai t’oblidaràs.

L’objectiu principal del treball va ser veure que va comportar el mite en la societat, ja sigues amb les religions com bé es varen formar l’orfisme, o el cristianisme (amb influències de l’orfisme); veient quina relació mantenien amb Orfeu ambdues religions, i observant per una altra banda com ha sigut la seva pervivència en la societat durant el llarg dels anys, en el que respecta a la música i la pantalla, explicant quina importància van tindre en la història algunes peces musicals, o com es tractava el mite en les diverses pel·lícules que analitzava …

Aquestes són coses que he après gràcies a aquest treball amb més o menys dificultats, però que no s’oblidaran mai.

Potser he tingut més dificultats a l’hora de fer tot els apartats que feien referència a les religions que es varen crear i tenien relació amb Orfeu, com bé l’orfisme; religió de la qual n’hi havia molta informació contradictòria, fonts poc fiables, diferents punts de vista que entenien coses totalment diferents… De manera que com més buscava més dificultat n’hi havia, és per això que em va costar molt acabar d’entendre en què es basava aquesta religió.

També cal dir que les parts que més em van agradar són aquelles audiovisuals, ja que em va agradar molt veure diferents pel·lícules i cançons de diferents estils, i apreciar com encara s’utilitzava una història clàssica que fa ja centenars de milers d’anys que existeix. Crec que és molt bonic veure com encara és viu el mite i es continuï utilitzant per fer projectes fantàstics que fan emocionar a la gent.

En definitiva, tot i que arriba a un punt que sembla un pes molt gran fer el treball, termina sent molt important i acabes agafant-li una mena d’afecte, al cap i a la fi és una cosa que sempre quedarà amb tu i la recordaràs durant molt de temps. I estic content que sigui aquesta preciosa història d’amor.

És increïble veure el que va arribar a fer la mitologia, i estudiar aquest mite m’ha ajudat a veure fins a quin límit pot arribar un mite, pel·lícules adaptades, religions que van rebre influencies, o fins i tot l’extintor del teu institut!

Aquesta història d’amor, encara que acaba amb la mort dels seus protagonistes, continua viva mentre viatge durant segles i segles i quedarà sempre viva en nosaltres:)