Orfeu en l’art

artesplasticas-604x2701

Orfeu ha repercutit molt en l’art. Podem trobar diverses obres sobre la seva vida (Orfeu i la relació que té amb la música, Orfeu i Eurídice, Orfeu en els Inferns, la mort d’Orfeu …).
I jo, a partir d’obres d’art (13 en concret) explicaré la vida d’Orfeu, amb pintures i escultures.
He escollit les que més m’han agradat, i de totes aquestes he analitzat 13, encara que podem trobar diverses obres d’art sobre Orfeu.
He divivido la seva vida en quatre apartats: Orfeu i les seves habilitats, Orfeu i Eurídice, Orfeu als Inferns i la mort d’Orfeu. De cada part, he realitzat tres anàlisi d’obras d’art. En cada anàlisi trobem: el títol, una imatge de l’obra i la fitxa tècnica. Al final de cada apartat veurem una petita compació entre les tres obres.

  1. Orfeu i les seves habilitats
  • Orfeu i els animals

snyders

-Títol: Orfeu i els animals

-Autor: Frans Snyders ( Amberes 1579-1657 ). Va ser un pintura i dibuixant flamenc.

-Cronologia: 1636-1638

-Tècnica: Oli en llenç

-Mides: 195×432 cm

-Estil: Neoclassicisme

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España.

-Comentari: La pintura de Snyders és de forma dibuixística, utiliza una composició tancada i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea una geometria rectangular i fa ús d’una llum que aconsegueix il·luminar tot el quadre. En el quadre podem veure com tots els animals queden atrapats per la música d’Orfeu. Si ens fixem, poodem veure més enllà de la pintura, molts més animals apropant-se al músic encantats.

  • Orfeu i els animals

giordano

-Titol: Orfeu i els animals

-Autor: Alessandro Leone Varotari, conegut com II Padovanino ( Padua, 4 d’Abril de 1588- Venecia, 20 de Juliol de 1649 ).

-Cronologia: Primera meitat del segle XVII

-Tècnica: Oli en llenç

-Mides: 167×109 cm

-Estil: Barroc

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España

-Comentari: La pintura d’Alessandro és de forma dibuixística, utilitza una composició tancada i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea geometria rectangular i fa ús d’una llum que il·lumina part del quadre ( en aquesta part apareix Orfeu i alguns animals ). En el quadre podem veure com tots els animals estan encantats amb la música d’Orfeu. Orfeu en la pintura, surt d’esquenes i porta la seva vestimenta de color vermell a la mà dreta ( com és de color vermell, capta l’antenció de l’espectador ) juntament amb la lira.

  • Orfeu i els animals

alessandro-leone

-Titol: Orfeu i els animals

-Autor: Luca Giordano ( Nàpols, 18 d’Octubre de 1634- 12 de Gener de 1705 ) fou pintor italià molt famós.

-Cronologia: segle XVII

-Tècnica: Oli en llenç

-Mides: 198×311 cm

-Estil: Romanticisme

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España.

-Comentari: La pintura és de forma dibuixística, utilitza una composició tancada i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea una geometria rectangular i com podem veure, aquesta obra no té molta llum, és ben bé fosca. En el quadre podem veure com Orfeu toca la seva lira i tots els animals queden embruixats amb la seva dolça màgia.

COMPARACIÓ

En les tres obres, Orfeu està en un bosc envoltat d’animals i aquests li presten molta atenció  car estan hipnotitzats amb la seva cançó.

En les tres obres, Orfeu porta una mena de túnica vermella, encara que en dues de les tres obres, Orfeu apareix pràcticament nu, ja que només porta la túnica vermella, en canvi en l’obra de Padovanino va una mica més tapat.

En les tres obres, Orfeu apareix tocant la seva lira.

En dues de les obres, Orfeu porta una corona de llorer al cap, en canvi en l’obra de Snyders no porta.

En les tres obres no s’utilitzen els mateixos colors, encara que tampoc utilitzen un mateix estil de pintura. En la primera obra s’empren colors clars i alegres, a la segon és bastant més radical, només colors foscos i en l’última obra s’utilitzen colors foscos tant com colors clars.

Amb aquestes tres obres podem arribar a la conclusió del poderós que és Orfeu i ens demostra la força que poden tenir les seves habilitats.

2. Orfeu i Eurídice

  • La mort d’Eurídice

q-2

-Titol: La mort d’Eurídice

-Autor: Erasmus Quellinus ( Amberes 1607- 1678 ).

-Cronologia: 1636-1638

-Tècnica: Oli

-Mides: 179×195 cm

-Estil: Neoclassicisme

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España.

-Comentari: La pintura de Quellinus és de forma dibuixística, utilitza una composicó tancada i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea una geometria circular i l’autor, amb la llum, aconsegueix donar protagonisme als dos enamorats. En el quadre podem veure com Eurídice cau en els braços del seu estimat, després d’haver sigut mossegada per una serp.

  • Paisatge d’Orfeu i Eurídice

poussin

-Títol: Paisatge d’Orfeu i Eurídice

-Autor: Nicolas Poussin ( Les Andelys, Normandia, 15 de Juny de 1559- Roma, 19 de Novembre de 1665 ).

-Cronologia: 1649-1651

-Tècnica: Oli en llenç

-Mides: 124×200 cm

-Estil: Barroc francés

-Localització: Museo Nacional del Luvre.

-Comentari: La pintura de Poussin és de forma dibuixística, utilitza una composició oberta i unitària, la línia de l’horitzó és elevada, emplea una geometria rectangular i la part més il·luminada és en la que apareixen Orfeu i Eurídice, car són els protagonistes de l’obra. En el quadre podem veure, que, el paisatge, tot i que pres al natural, podem reconèixer, per exeple, el Castell de Sant’ Angelo o el Pont de Milvio de Roma, apareix com una construcció arquitectònica, amb plans molt definits i en un espai delimitat.

  • La ninfa Eurídice mossegada per la serp

medina

-Titol: La ninfa Eurídice mossegada per la serp

-Autor: Sabino de Medina y Peñar ( Madrid, 1812-1888 ).

-Cronologia: 1865

-Tècnica: Esculpit

-Material: Marbre

-Mides: Alt. 88 cm  Ample. 107 cm.  Fons. 51 cm.  Pes. 246 Kg.

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España.

-Comentari: L’escultura de Sabino Medina, representava a la dolça Eurídice, esposa del poeta i músic diví Orfeu, qui, durant un passeig, a l’intentar escapar d’Aristeu, que havia quedat enamorat de la seva bellesa, va ser mossegada per una serp que li va provocar la mort. Estèticament segueix l’estil classicista en la formalitat de la figura, la seva serenitat, la perfecta factura i domini tècnic. El rostre d’Eurídice reflexa dolor. Si ens fixem, a sota de l’escultura, trobem el nombre de la ninfa grabat a mà.

COMPARACIÓ

A primera vista podem veure que són obres totalment diferents, no només perquè dues de les tres obres són pintures i una és una escultura, sinó perquè són diferents moments del mite.

A la primera obra veiem a Eurídice en els braços d’Orfeu morir-se. Aquesta situació transcorre en un bosc i el pintor crea un ambient dramàtic jugant amb els colors.

A la segona obra contemplem un paisatge tranquil, amb colors clars i relaxants, encara que el quadre també s’utilitza en alguns moments colors foscos. Trobem a Orfeu tocant la seva lira, també si ens fixem bé, veiem penjada en un arbre la túnica vermella. El músic apareix envoltat de dones mentre toca la seva lira.                                                                                Lluny del que primer poden veure els nostres ulls, podem veure més situacions, com per exemple: una persona pescant, gent treballant …

A la tercera obra ens trobem amb una dolça i bella Eurídice (en forma d’escultura).            L’autor de l’obra representa un moment dramàtic. Eurídice té com la mirada perduda, desolada i fins podriem dir que trist. Mira cap avall amb un mirada innocent.                                                                                                                                                     La noia pareix nua, encara que una de les seves cames està una mica tapada per un petit tros de roba.

3. Orfeu als Inferns

  • Orfeu i Eurídice

rubens

-Titol: Orfeu i Eurídice

-Autor: Peter Paul Rubens ( Nascut el 28 de Juny de 1577 a Sigen, Sacro Imperio Romano Germánico, actual Alemanya i va morir el 30 de Maig de 1640  a Flandes ).

-Cronologia: 1636-1638

-Tècnica: Oli

-Mides: 196,5×247,5 cm

-Estil: Neoclassicisme

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España.

-Comentari: La pintura de Rubens és de forma dibuixística, utilitza una composició oberta i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea una geometria rectangular i en el quadre veiem il·luminada a Eurídice, la resta del quadre és fosc, car això dona un efecte dramàtic. En aquest quadre apareixen Hades, Persèfone, Orfeu i Eurídice als Inferns.

  • La barca de Caront

benlliure

-Titol: La barca de Caront

-Autor: José Benlliure Gil ( València, 1855-1937)

-Tècnica: Oli en llenç

-Mides: 103×176 cm

-Estil: Neoclassicisme

-Localització: Museo de Bellas Artes de Valencia.

-Comentari: La pintura de Benlliure és de forma dibuixística, utilitza una composició oberta i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea una geometria rectangular i en aquest cas, la llum està molt present dins la barca de Caront, exactament en dues ànimes. Podem veure en aquest quadre que no totes les ànimes tenen el privilegi de pujar en la barca de Caront.

  • Orfeu i Cèrber

bandinelli

-Titol: Orfeu i Cèrber

-Autor: Baccio Bandinelli ( 1488-1560 ). Fou un famós escultor italià.

-Cronologia: 1519

-Tècnica: Esculpit

-Material: Marbre

-Mides: Alt 200 cm. ( base. 10cm. )

-Localització: Palazzo Medici Ricardi, Florencia, Italia.

-Comentari: L’escultura de Bandinelli, de marbre, representa a Orfeu amb el seu cant que encanta a Cerberus, el gos de tres caps, configurat per protegir el baix món. El rostre del jove estava harmoniós, emmarcat per rinxols de cabell llarg que cauen suaument sobre les seves espatlles. L’heroi apareix completament nu amb un mandell que descendeix darrera de l’esquena. Amb la mà dreta soste la lira. Cèrber està assegut darrera de la cama dreta d’Orfeu.

  • Orfeu i Eurídice als Inferns

fris

-Titol: Orfeu i Eurídice als Inferns

-Autor: Pieter Fris ( 1627-1706 )

-Cronologia: 1652

-Tècnica: Oli

-Mides: 61×77 cm.

-Localització: Museo del Prado, Madrid, España.

-Comentari: La pintura de Fris és de forma dibuixística, utilitza una composició oberta i unitària, la línia de l’horitzó és elevada, emplea geometria circular i el quadre no té molta llum, però on si podem trobar llum és on estan els dos enamorats, Orfeu i Eurídice. Aquest quadre és una representació dels Inferns. Veiem a Hades i Persèfone, la barca de Caront, ànimes en pena, etc…

COMPARACIÓ

Les quatre obres transcorren en els Inferns.

En l’obra de Rubens apareixen Orfeu, Eurídice, Persèfone i Hades. En l’obra de Benlliure apareix Caront en la seva barca envoltat d’ànimes. En l’obra de Bandinelli apareix Orfeu i Cèrber. A l’obra de Fris apareix Orfeu, Eurídice, Persèfone i Hades envoltats d’ànimes i monstres.

A les tres pintures s’utilitzen colors foscos, i en les dues obres en les quals apareix Eurídice, els autors juguen amb la llum y amb colors clars, creant un efecte dramàtic.

En les tres obres que apareix Orfeu, porta la seva túnica vermella i la seva lira.

4. Mort d’Orfeu

  • Orfeu

levy

-Titol: Orfeu

-Autor: Henri Lévy ( França, 1840-1904 )

-Cronologia: Aproximadament al 1870

-Tècnica: Oli en llenç

-Mides: 46,5×55,8 cm.

-Estil: Neoclassicisme

-Localització: Art Institute of Chicago.

-Comentari: La pintura de Lévy és de forma dibuixística, utilitza una composició tancada i unitària, la línia de l’horitzó és elevada, emplea una geometria circular i la part on és concentra la llum en el quadre és en el cap d’Orfeu, en el riu. Aquesta pintura represnta la tràgica mort d’Orfeu. El cap d’Orfeu i la seva lira van ser llençades al riu Hebro; aquestes restes van anar a parar al mar…

  • Orfeu

moreau

-Titol: Orfeu

-Autor: Gustave Moreau ( París, 6 d’Abril de 1826- 18 d’Abril de 1898 )

-Cronologia: 1865

-Tècnica: Oli sobre tela

-Mides: 154×100 cm

-Estil: Neoclassicisme

-Localització: Museo de Orsay, París, França.

-Comentari: La pintura de Moreau és de forma dibuixística, utilitza una composició tancada i unitària, la línia de l’horitzó és baixa, emplea una geometria circular i el quadre està força il·luminat. En la obra, el cap i la lira d’Orfeu són portades per una jove Tràciam amb una mirada dolça i enamorada.

  • Mort d’Orfeu

durero

-Titol: Mort d’Orfeu

-Autor: Alberto Durero ( Núremberg, 21 de Maig de 1471- 6 d’Abril de 1528 ).

-Cronologia: 1494

-Tècnica: Dibuix

-Mides: 28,9×22,5 cm

-Estil: Pintura Flamenca

-Localització: Hamburguer Kunsthalle, Alemanya.

-Comentari: La pintura de Duero és de forma dibuixística, utilitza una composició tancada i unitària, la línia de l’horitzó és elevada, emplea una geometria piramidal i el dibuix no té llum, ja que no té colors. En el quadre podem veure que Orfeu té la cara deformada amb trets bestials, per l’horror del seu pecat, per l’horror del seu càstig. Als seus peus, un nen petit fuig amb la mirada cap a enrere. Les dones li ataquen amb furia a la mirada. Sobre Orfeu, a l’arbre, trobem el llibres d’Ovidi i més dalt, en un filacteri, la causa de la seva mort.

COMPARACIÓ

Les tres obres transcorren en moments diferents.

En la primera obra veiem el cap d’Orfeu al riu Hebros ( car ha sigut degollat per les Bacants ). En pintor utilitza colors foscos, encara que el cap d’Orfeu està il·luminat, ja que així dramatitza la situació.

A la segona obra trobem el cap d’Orfeu a sobre de la seva lira, en mans d’una jove tràcia. La noia mira amb dolor i tristesa el cap del músic.

La obra utilitza colors suaus i lluminosos.

La tercera obra és un dibuix, i veiem com Orfeu està sent apallissat  per dues de les Bacants.  Si ens fixem, podem veure la cara d’una de les dues bacants, la seva mirada amb odi i ira, en canvi, la cara d’Orfeu està plena de dolor i tristesa