Descripció dels Inferns

Tota religió té un lloc destinat per als éssers dolents. En canvi, en la mitologia totes les ànimes van cap als Inferns, només els déus van al Cel.

Els grecs i els romans pensaven constantment que després de la mort, l’ànima anava al món dels morts, un lloc on el Sol no brillava mai, i allà el temible Hades exercia el seu poder, i molts pocs sentien curiositat per visitar aquell espai.

PERSONATGES PRINCIPALS ALS INFERNS:

Hades, déu dels morts.

Hades és un tità fill de Cronos (el déu dels temps) i Rea (una de les titànides). Al néixer va ser empassat pel seu pare i després va ser expulsat del ventre del seu pare; va participar en la guerra dels  Titans, i els Ciclops el van armar amb un casc que el tornava invisible.

Hades regna els Inferns, sobre els morts, sent un amo despietat que no permet a ningú tornar a la Terra, una vegada trepitges el seu món no pots tornar enrere.

hades-et-cerberus-iii1

 

Paper de Caront als Inferns.

Els grecs creien que el viatge als Inferns creuava el Riu Estígia. Caront transportava          les ànimes en la seva barca a canvi de dues monedes de coure que les famílies       col·locaven als difunts sota la llengua o a sobre els ulls. Caront no acostumava a           portar els vius, perquè deia que la seva barca no era segura, però alguns herois el              van convèncer gràcies a mètodes com l’engany o el suborn.

caronte31

Guardià dels Inferns.

Cèrber era el guardià de les portes del Regne dels Morts. La seva tasca era impedir             la sortida als morts i l’entrada als vius. Va ser un gos gegant de tres caps i                          com a cua tenia una serp.

cerb1

GEOGRAFIA

mapa-de-los-infiernos

Regnes que formaven el regne d’Hades:

TÀRTAR

Resultado de imagen de tartaro

El Tàrtar, la regió més profunda de la Terra, va ser creada a partir del Caos juntament amb altres entitats elementals que van donar lloc al naixement del món.

Hesíode (poeta de l’Antiga Grècia) deia que el seu abisme era enorme, que                               la distància entre el Cel i la Terra era la mateixa que entre la Terra i l’Inframon.

El Tàrtar era com un soterrani d’Hades. Aquell lloc era conegut como la masmorra dels condemnats.

El Tàrtar es va convertir en el lloc on el càstig s’adequa al crim. Per exemple Sísif, que era un lladre i un assassí, va ser condemnat a empènyer eternament una roca costa amunt només per veure-la caure pel seu propi pes. També allí es trobava Ixió, el primer humà que va vessar sang d’un parent. Va fer que el seu sogre caigués a un pou ple de carbons en flames per evitar pagar-li els regals de casament. El seu just càstig va ser passar l’eternitat girant en una roda en flames.

CAMPS ASFÒDELS

Resultado de imagen de campos asfodelos

Era un lloc on reposaven les ànimes d’aquells que havien tingut una vida equilibrada respecte als conceptes representatius del bé i del mal. Era una plana de flors asfodèliques, que també era el menjat preferit dels morts. Es descriu com un lloc fantasmal, semblant a la Terra.

ILLES BENAURATS

Resultado de imagen de islas buenaventura mitologia

Va ser considerat un paradís meravellós en el qual els mortals no mereixien ser rebuts pels déus.

Era un lloc on residien els déus. Un lloc increïble i perfecte on els déus descansaven. Només podien accedir déus i semidéus, els immortals no tenien permís per estar allà.

CAMPS ELISIS

Resultado de imagen de campos eliseos mitologia

En la mitologia grega, aquest lloc era un secció subterrània sagrada de l’Inframón.           Era un lloc sagrat on les ombres dels homes virtuosos i els guerrers heroics portaven una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits.

Rius que formaven part dels Inferns:

AQUERONT

També conegut com el riu del dolor, és un dels rius que flueixen en el Món dels Morts, i el lloc de càstig per a moltes ànimes. Era un riu força ample, aproximadament de sis metres, que començava en el Món dels Mortals fins a l’Inframón. Les seves aigües van ser fosques, vaporoses i pantanoses, i la seva corrent portava milers de veus cridant de dolor.

CÒCIT

Conegut com el riu de les lamentacions, era un riu del Món dels Morts, afluent de l’Aqueront. Estava format per llàgrimes. Les seves aigües, segons Plató, eren de color blau fosc i baixaven a gran velocitat.

FLEGETONT

Era un dels rius de l’Infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos.  S’unia amb el Cocit per poder formar l’Aqueront.

LETEU

És un dels rius de l’Hades. Beure d’aquelles aigües provocava l’oblit absolut. Alguns grecs creien que es feia beure aigua d’aquest riu a les ànimes abans de reencarnar-se, de manera que no  recordessin les seves vides passades.

ESTIGÍA

Estígia significa ‘odiar’. Estígia presideix sobre la font d’Arcàdia, el curs d’aquest riu acaba a l’Infern.

Mortals al Món dels Morts:

L’aventura per excel·lència de l’heroi mític és la del viatge al Món dels Morts. Tot i que es tracta d’un fosc i temible regne al quan s’entra quan un mor i del qual ja no es retorna, alguns mortals o semidéus han aconseguit baixat als seus dominis i desprès emergir sans i estalvis a la superfície.

3 EXEMPLES:

PERSÈFONE

Resultado de imagen de Persefone

La llegenda principal de Persèfone es referix al seu rapte per Hades, el seu oncle                  (Hades és germà de Zeus). Hades enamorat de la jove, la va raptar mentre ella                   agafava flors amb unes nimfes a la plana d’Enna, a Sicília. El rapte es va realitzar                en complicitat de Zeus i en absència de Demèter (mare de Persèfone).                                     A la fi, Zeus va manar a Hades que restituís a Persèfone a la seva mare, però per inadvertència o pot ser temptada per Hades, la jove s’havia menjat un gra de magrana, la qual cosa era suficient per encadenar-la per sempre a l’Infern.

ORFEU

Orfeu baixa als Inferns per poder recuperar a la seva estimada Eurídice (que va ser morta per una serp al bosc). Al final, no aconsegueix salvar-la del món dels Morts, i torna al Món dels Vius sense la seva Eurídice.

HÈRACLES

L’últim dels 12 treballs d’Hèracles va ser capturar al gos Cèrber. Va viatjar primer a Eleusis per ser iniciat en les misteris eleusins i aprendre així com entrar i sortir dels Inferns. Va trobar l’entrada a l’Inframón, i Atena (deessa de la guerra) i Hermes (missatger dels déus) el van ajudar a traspassar l’entrada a l’anada i a la tornada. Hèracles va alliberar a Teseu, però quan Hèracles va tirar de Teseu per alliberar-lo, part de les cuixes d’aquest van quedar enganxades al banc. I finalment no el va poder salvar. Hèracles va sortir viu dels Inferns.