El ja conegut mite d’Orfeu va tenir una expansió molt gran, motiu que va acabar causant fins i tot una gran influència en la formació del cristianisme. Des que es coneixia el mite van sorgir religions o pensaments amb el sobrenom ‘’d’orfisme’’.
Principalment era una minoria de persones els que eren seguidors d’aquestes doctrines. Però, l’orfisme va popularitzar-se molt a causa d’un gran filosòf de la epoca classica, el gran Plató.
Plató va recollir alguns pensaments de la religió orfista per tal de utilitzar-les en la seva filosofia . Plató, encara que criticaba molt als seguidors d’Orfeu , ha estat molt influenciat per l’orfisme i es pot veure reflexat en els seus pensaments , que contenen les mateiexes caracteristiques que l’orfisme. Algunes de les idees que Plató va recollir de l’orfisme eren la divisio de anima i cos, que el cos fos una presó, que l’anima és inmortal…
Escultura sobre el filosòf Plató.
D’aquesta manera, Plató, va utilitzar conceptes de l’orfisme per tal d’explicar algunes teories de la seva religió, com podia ser la explicació de l’anima i per tant aquests pensaments van quedar molt marcats entre la gent que hi vivia en aquesta epoca.
Però els seguidors del moviment de Plató , el platonisme, van tindre molts malentesos de manera que hi havia idea una mica equivocada de la filosofia i els pensaments de Plató. Aquestes idees malenteses es coneixien com el platonisme vulgar. A causa del platonisme vulgar ,que eren uns pensaments molt populars, van sorgir moltes influencies en la creació de nous moviments religiosos com podien ser els del judaisme, o com podien ser els del cristianisme.
Cal tenir en compte, que el cristianisme inicial , és a dir, els començaments o la creació del cristianisme , presentava una religió molt més diferent que l’actual , a dia d’avui el cristianisme a evolucionat molt.
La creació del cristianisme, per tant, va quedar tambè molt influenciada ja que havia molta gent que seguia la filosofia de Plató, la qual contenia elements del orfisme. I per tal de formar el cristianisme es van agafar unes idees semblants a les de Plató ,de manera que la gent pogués acceptar millor la religió.
Simbolo del cristianismo
A més a més podem observar diferents aspectes que tenen semblances entre el cristianisme i l’orfisme que els relacionen d’alguna manera i demostren la influencia que va tenir l’orfisme en el cristianisme.
El cristianisme va intentar recuperar algunes de les figures més importants de la mitologia antiga, com és el cas d’Orfeu que s’utilitza per donar-li una figura més superior al personatge de Jesucrist atribuint-li unes característiques semblants.
El que es coneix com a cristianisme primitiu, que va ser la primera etapa del cristianisme quan encara no era una religió sòlida, té diversos paral·lelismes entre les seves doctrines i les de l’orfisme i fins i tot entre els personatges de Jesucrist i Orfeu:
El pensament d’una ànima immortal que es va fer popular gràcies a l’orfisme també es pot veure reflectit més tard en la religió cristiana que defensa que després de la mort l’ànima, encara viva, rep un càstig (l’infern) o una recompensa (el cel).
Gairebé tots els estudiosos coincideixen en el fet que l’orfisme i el mite d’Orfeu va ser precursor del cristianisme.
Algunes de les característiques i semblances entre Orfeu i Jesús són les següents:
Figura d’Orfeu representada.
-En el mite d’Orfeu es pot veure com un personatge pot controlar les criatures, la naturalesa amb les seves arts màgiques … ; posteriorment en les històries de Jesús es pot apreciar que posseeix un poder per poder controlar la naturalesa, els animals …
Figura de Jesus representada, amb influencies d’Orfeu.
-Es pot apreciar algunes semblances entre Orfeu i Jesucrist quan són posats a prova; en el mite d’Orfeu, Orfeu no pot sucumbir a la temptació de mirar a la seva estimada; mentre que en les històries de Jesucrist, Jesús no pot sucumbir a les temptacions vàries que rep del diable. Podem veure un exemple quan es troba Jesús al desert després de passar quaranta dies i nits sense haver menjat cap tipus d’aliment i es va aparèixer el diable temptant-li a convertir les pedres en pa, però aquest no va sucumbir a la seva temptació i va contestar-li: ”No tan sols de pa viu l’home, sinó de les paraules del nostre senyor”. En conclusió podem veure com els dos són temptats a perdre-ho tot, i tots dos ofereixen resistència davant la situació.
– Ambdós personatges han de descendir al món dels morts per poder aconseguir el seu objectiu; Orfeu va a l’infern per recuperar a Eurídice; mentre que Jesús ha de morir per perdonar tots els pecats.
En definitiva, n’hi han destacades semblances en l’aparença en la que es representa i es decriu al personatge de Jesucrist i el personatge d’Orfeu, aquestes característiques ens confirmen la teoria de que Orfeu va ser una gran influència pel cristianisme.