De la Medea de Sèneca, s’han seleccionat en llatí els versos següents:

(vv. 150-166: Diàleg entre la Dida i Medea en què intenta vanament calmar-la

Nutrix Sile, obsecro, questusque secreto abditos 150
manda dolori. grauia quisquis uulnera
patiente et aequo mutus animo pertulit,
referre potuit: ira quae tegitur nocet;
professa perdunt odia uindictae locum.
Medea Leuis est dolor, qui capere consilium potest 155
et clepere sese: magna non latitant mala.
libet ire contra. Nutrix Siste furialem impetum,
alumna: uix te tacita defendit quies.
Medea Fortuna fortes metuit, ignauos premit.
Nutrix Tunc est probanda, si locum uirtus habet. 160
Medea Numquam potest non esse uirtuti locus.
Nutrix Spes nulla rebus monstrat adflictis uiam.
Medea Qui nil potest sperare, desperet nihil.
Nutrix Abiere Colchi, coniugis nulla est fides
nihilque superest opibus e tantis tibi. 165

II. (vv. 192-200)  Diàleg entre Medea i Creont. Medea es queixa a Creont de la seva comdemna i exili. Li demana un dia més. Realment el que vol es planejar la venjança.

Medea Quod crimen aut quae culpa multatur fuga?
Creo Quae causa pellat, innocens mulier rogat.
Medea Si iudicas, cognosce, si regnas, iube.
Creo Aequum atque iniquum regis imperium feras.                              195
Medea Iniqua numquam regna perpetuo manent.
Creo I, querere Colchis. Medea Redeo: qui auexit, ferat.
Creo Vox constituto sera decreto uenit.
Medea Qui statuit aliquid parte inaudita altera,
aequum licet statuerit, haud aequus fuit.                              200

III. (vv. 431-444) Planys de Jàson. Al tercer acte, després d’un altre diàleg entre Medea i la Dida, en què Medea revela el seu desig de venjar-se, Jàson plany el seu infortuni i intenta que Medea recobri el seny.

Iason O dura fata semper et sortem asperam,
cum saeuit et cum parcit ex aequo malam!
remedia quotiens inuenit nobis deus
periculis peiora: si uellem fidem
praestare meritis coniugis, leto fuit                              435
caput offerendum; si mori nollem, fide
misero carendum. non timor uicit fidem,
sed trepida pietas: quippe sequeretur necem
proles parentum. sancta si caelum incolis
Iustitia, numen inuoco ac testor tuum:                              440
nati patrem uicere. quin ipsam quoque,
etsi ferox est corde nec patiens iugi,
consulere natis malle quam thalamis reor.
constituit animus precibus iratam aggredi

IV. (vv. 490-501) Diàleg entre Jàson i Medea. Medea es nega a tornar amb Jàson. Es fan retrets mutus.

Iason Perimere cum te uellet infestus Creo,                              490
lacrimis meis euictus exilium dedit.
Medea Poenam putabam: munus, ut uideo, est fuga.
Iason Dum licet abire, profuge teque hinc eripe:
grauis ira regum est semper. Medea Hoc suades mihi,
praestas Creusae: paelicem inuisam amoues.                              495
Iason Medea amores obicit? Medea Et caedem et dolos.
Iason Obicere crimen quod potes tandem mihi?
Medea Quodcumque feci. Iason Restat hoc unum insuper,
tuis ut etiam sceleribus fiam nocens.
Medea Tua illa, tua sunt illa: cui prodest scelus,                              500
is fecit

V. (vv. 740-751) Els encantaments d’un presents mortals per a Creüsa, la rival de Medea, i per a Creont, el pare de la futura esposa de Jàson. Medea ha fingit davant de Jàson una reconciliació. Ara bé, realment només pensa en la venjança. La Dida al principi del quart acte ens explica els preparatius.

Medea Comprecor uulgus silentum uosque ferales deos                              740
et Chaos caecum atque opacam Ditis umbrosi domum,
Tartari ripis ligatos squalidae Mortis specus.
supplicis, animae, remissis currite ad thalamos nouos:
rota resistat membra torquens, tangat Ixion humum,
Tantalus securus undas hauriat Pirenidas,                              745
[grauior uni poena sedeat coniugis socero mei]
lubricus per saxa retro Sisyphum soluat lapis.
uos quoque, urnis quas foratis inritus ludit labor,
Danaides, coite: uestras hic dies quaerit manus.++
nunc meis uocata sacris, noctium sidus, ueni                              750
pessimos induta uultus, fronte non una minax.

VI. (vv.905-914) Caràcter de Medea. En l’acte cinquè, un missatger anuncia la mort de Creüsa i de Creont, així com l’incendi del palau. La Dida demana a Medea que se’n vagi. Medea s’hi nega i es mostra molt dolenta.

hoc age! en faxo sciant                              905
quam leuia fuerint quamque uulgaris notae
quae commodaui scelera. prolusit dolor
per ista noster: quid manus poterant rudes
audere magnum, quid puellaris furor?
Medea nunc sum; creuit ingenium malis:                              910
iuuat, iuuat rapuisse fraternum caput,
artus iuuat secuisse et arcano patrem
spoliasse sacro, iuuat in exitium senis
armasse natas

VII. (vv.926-936) Vacil·lacions de Medea. Tot i decidida a matar els seus fills, Medea dubta però finalment, per davant del seu amor de mare pot més el seu desig de venjança.

Cor pepulit horror, membra torpescunt gelu
pectusque tremuit. ira discessit loco
materque tota coniuge expulsa redit.
egone ut meorum liberum ac prolis meae
fundam cruorem? melius, a, demens furor!                              930
incognitum istud facinus ac dirum nefas
a me quoque absit; quod scelus miseri luent?
scelus est Iason genitor et maius scelus
Medea mater++occidant, non sunt mei;
pereant, mei sunt. crimine et culpa carent,                              935
sunt innocentes, fateor: et frater fuit.