La primera font de Medea és grega.

Eurípides (Εὐριπίδης) és l’autor grec que va escriure sobre Medea al 431 aC. Es creu que va ser la seva segona obra, tot i que també apareix en alguna de les seves obres fragmentàries com: Filoctetes, Dictis i Theristai.

Medea és una obra tràgica, igual que Hipòlit, que pertanyen a l’etapa de la seva tragèdia primerenca.

Del poeta grec Neofrón (Νεόφρων) només es coneix una obra de cent vint: Medea. Aquest va inspirar a Eurípides, ja que va iniciar una tragèdia realista amb la introducció del personatge Pedagog.

Píndar (Πίνδαρος) fou un poeta líric grec que va néixer l’any 518 aC. Ens han arribat 45 odes seves i altres fragments a part. L’oda número IV.

La biblioteca mitològica és un llibre que fou elaborat al segle I o II dC, que recopila la mitologia grega detalladament, des de l’origen de l’Univers fins la Guerra de Troia. Medea hi apareix en el número I, del 23 al 28.

Apol·loni Rodi fou un poeta grec, autor del poema Argonàutiques narra el viatge de la nau d’Argos, dirigida per Jàson en busca del velló d’or amb l’ajuda de Medea per aconseguir-lo.

Heròdot va ser un historiador grec, conegut com a dramaturg còmic atenès Aristòfanes, crea Els Arcanesos, en els quals culpa la Guerra del Peloponès el segrest d’algunes prostitutes. Això és una referència burleta a Heròdot, que va informar del compte dels perses de les seves guerres amb Grècia a partir de les violacions de les heroïnes mítiques com Europa, Medea i Helena.

Hesíode fou un poeta de l’Antiga Grècia i va escriure Teogonia que conté una antiga versió de l’origen de l’Univers i el Gènesi de la mitologia grega. Medea es menciona al final de la seva obra.