Fiona Shaw en el paper de Medea en el Queen’s Theatre de Londres el2001. Fotografia: Tristram Kenton

Fiona Shaw és una actriu irlandesa, generalment de teatre però també ha fet petits papers al món del cinema com és el cas de les pel·lícules de Harry Potter.

Una de les seves grans interpretacions es troba en l’obra de Medea, feta l’any 2000. No era la primera vegada que Fiona interpretava una heroïna grega, ja que l’any 1988 va interpretar el paper d’Electra.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SaqG27Uwf28[/youtube]

A Theater Talk entrevisten Fiona Shaw i Deborah Warner, directora de teatre i d’òpera coneguda per les seves interpretacions de les obres de Shakespeare i pels treballs conjuntament amb Fiona durant 25 anys.

Els dos entrevistadors pregunten sobre la reacció de Medea i comenten que és curiós que després de tot el que fa l’heroïna no l’acabem odiant, sinó patint per ella tan com patim pels nens. Fiona afirma que Medea no està boja, l’únic que té són “dificultats emocionals”, ja que l’únic motiu que l’impulsa a trair i a matar és la passió, l’amor que sent per Jàson.

També troben curiós el fet que, quan veiem l’obra, puguem arribar a pensar en la possibilitat segons la qual Medea no faci el que acabarà fent i, fins i tot, ens acabi sorprenent.

Deborah nega que Medea sigui una història de venjança, i la defineix únicament d’amor i afirma, que totes les morts que ha causat, com per exemple la del germà de Medea, han estat per amor. La directora anglesa creu que aquí va ser on Medea es va equivocar i planteja la pregunta de <em>què passa si aquesta persona per la qual has donat tant et deixa?</em>.

El punt de vista de l’entrevista canvia pel de Jàson i tots riuen perquè aquest creu que deixant Medea per casar-se amb Creüsa serà bo, ja que a part d’estar en una millor posició social, podrà cuidar millor  l’heroïna i els fills i li assegura que la seguirà estimant. Malauradament, Medea no s’ho va prendre tan bé com Jàson esperava.

L’entrevistadora pregunta pels nens, ja que amb només 5 i 6 anys devia ser impactant per ells fer escenes on “la seva mare” els matava. Segons diuen, els va agradar, ja que s’ho prenien com un joc però a vegades intentaven canviar el rumb de l’obra perquè hi havia detalls que no els agradaven.

És una obra de teatre, segons defineix Deborah, “diferent a les altres” perquè fan l’intent d’adaptar-la a l’època en la que vivim introduint els telèfons mòbils amb l’objectiu de transmetre l’obra a l’espectador de manera més directa.