Romina i Medea

Romina Anahí Tejerina va ser condemnada a 14 anys de presó a l’Argentina per haver assassinat a la seva filla recent nascuda al 2005 la qual, segons la mare, va ser fruit d’una violació al 2002.
Els jutges van descartar aquesta possibilitat, ja que el presumpte pare va revelar que van mantenir relacions consentides. Romina dissimulava el seu embaràs a causa de la por que tenia al treure a la llum els fets, per les possibles amenaces del “violador”.

Romina, per dissimular el seu embaràs utilitzava una faixa i prenia laxants. Després dels set mesos, quan la mare tenia 19 anys, va donar a llum a casa seva amb l’ajuda de la seva germana, l’única persona amb la qual confiava. Van col·locar el nadó en una caixa i, a causa d’un atac d’ansietat, Romina va veure la cara del “violador” en ella. Així doncs, va apunyalar-la.

Més tard, van portar a la nena a l’Hospital Pablo Soria, on va morir.

Comparant el cas de Romina amb el de Medea trobem certes diferències, a més de la semblança de què les dues maten, en el cas de Medea als seus fills i en el cas de Romina, a la seva filla.

Una diferència és que l’heroïna grega va cometre un acte de venjança a causa de l’obsessió amorosa d’aquesta. En canvi, Romina va cometre “un error”, ja que la bogeria la va envair.

L’altra diferència és que Medea al ser una heroïna de la mitologia grega, es retira en un carro daurat i no pateix cap càstig. Així Medea sent que retrocedeix en el temps, cosa que per Romina això és impossible.

Un dels més grans infanticidis a França

L’any 2010 Dominique Cottrez, va ser descoberta per actes d’infanticidi comesos entre els anys 1989 i 2006 i va ser condemnada a cadena perpètua, segons un fiscal, ja que la dona era conscient dels seus actes.

Tot va començar al juliol de 2010 quan una parella, recent compradors del xalet on residien, van voler plantar un arbre a prop del porxo. Mentre utilitzaven la pala, van topar amb dues bosses de plàstic, les quals contenien dos cadàvers de nadons.

Van trucar a la policia i aquests van esbrinar que el xalet, abans de ser comprat per la parella, pertanyia a la herència de Dominique Cottrez. Van posar-se en contacte amb ella i la dona de 47 anys va confessar que els cadàvers eren de dos dels seus fills. També va afegir que a més d’aquests, hi havia sis més enterrats o això creia, ja que segons ella va perdre el compte amb el pas del temps. Amb gossos de la policia van aconseguir localitzar-los.

El motiu pel qual ho va fer va ser perquè li havia suposat un trauma haver tingut fills, ja que en té dos d’adults. Així doncs, quan es quedava embarassada els acabava asfixiant. L’altre motiu és perquè no es volia sotmetre a avortaments o a prendre mesures anticonceptives.

Per sorpresa, el seu marit no en sabia res d’això, ja que Dominique podia ocultar els seus embarassos perquè patia d’obesitat.

 

El complex de Medea

El complex de Medea neix de la cultura grecollatina en la que Medea, una heroïna, princesa a Còlquida, néta del déu del sol i d’una bruixa, és enganyada pel seu marit Jàson.

Com a venjança del pecat del seu marit, Medea decideix fer-lo patir tant com pugui i per això es mostra capaç de matar fins i tot als seus propis fills.

Aquest complex defineix a totes aquelles dones que per la gran humiliació i l’odi que que senten cap al marit, poden arribar a matar als seus fills, que és allò que els uneix. Els invadeix la ira i no troben una altra forma de treure-se-la que venjant-se del seu marit d’aquesta manera, i així fer-los patir.

Això demostra que aquestes mares el sentiment de l’odi és més gran, i supera, al de l’amor cap als seus fills.

Malauradament aquest complex, tot i que el mite de Medea va donar-se a conèixer fa molts anys, segueix sent reconegut en moltes notícies actuals les quals una dona, o un home, maten als seus fills per venjar-se de l’altre.

Aquesta novel·la de Rachel Florence Roberts publicada el 2013 explica mitjançant la protagonista el complex de Medea i els pensaments més foscos d’aquesta.