Aquest diumenge 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, jornada on els museus obriran gratuïtament les seves portes i oferiran activitats especials amb l’objectiu d’acostar i donar a conèixer la seva tasca als ciutadans i ciutadanes.
Per sort, des d’aquest curs, el col·lectiu de mestres podem visitar gratuïtament la totalitat de museus públics de Catalunya gràcies al carnet docent, el qual també sembla que “funciona” en algun museu de la resta de l’estat i l’estranger.
M’he aprofitat sovint de les idees que dóna Lucy Micklethwait en els seus llibres: utilitzar imatges d’obres d’art per buscar i trobar diversitat de coses. Per exemple, a “El meu primer llibre d’ART” fa una tria d’obres classificades per temes: ocells, fruita, vehicles, colors, … i a “Veo y cuento en el arte” proposa identificar un nombre de petits objectes a cada una de les imatges del llibre.
La intenció de la següent presentació és similar a la que pretén Lucy Micklethwait en aquest darrer llibre. He seleccionat nou obres d’art de diferents artistes i estils que poden ser un recurs per treballar la numeració i la quantitat. La idea és que observant-les cal buscar, descobrir, comptar, relacionar,… diferents elements. Els plantejaments i les preguntes poden i haurien de ser variats, vosaltres mateixes, jo us dono només alguns suggeriments:
Quantes cadires hi veus?
Quin element està repetit 3 vegades?
Saps trobar les 5 mones de la imatge?
Compta els personatges del circ.
Alguns dels seus llibres:
VEO Y CUENTO EN EL ARTE
de MICKLETHWAIT, LUCY. ED. SM
VEO, VEO LOS ANIMALES EN EL ARTE
de MICKLETHWAIT, LUCY. ED. SM
EL MEU PRIMER LLIBRE D’ART
de MICKLETHWAIT, LUCY. ED. MOLINO
Aquests darrers dies he rebut per part de vàries companyes i algun company el mateix power point sobre un artista del paper, que suposo, creuen que lligaria amb el bloc. Es tracta de les creacions de Peter Callesen el qual domina sorprenentment la tècnica de retallar un full de paper i crear figures i efectes tridimensionals.
Si teniu temps i visiteu la seva web veureu molts dels seus treballs de paper i també altres projectes que ha realitzat dins del camp de les instal·lacions i performances.
Avui ha començat Temps de flors, l’exposició floral que se celebra cada any a Girona i que omple patis, escales, edificis i jardins de flors. Tot i que una esperada pluja ens ha anat acompanyant, fidel com cada any, no m’he volgut perdre aquest primer dia on tot està radiant.
Com bé moltes i molts sabeu, hi ha composicions de tots els estils i per tots els gustos. Jo gaudeixo més amb aquelles que combinen diferents materials, que són més trencadores i que s’acosten (o són) a l’art contemporani. En aquesta edició podem trobar-nos, entre altres, gerberes amb pètals fets de penjadors, composicions d’oueres de plàstic, pastissos de flors, pètals incrustats en blocs de cera, pensaments dins xeringues que podem observar amb lupes i … paraigües, molts paraigües.
Si us decidiu a fer la ruta per aquesta agradable exposició no deixeu de visitar el treball fet pels alumnes de l’escola L’Aulet de Celrà inspirat en els mòbils d’Alexander Calder.
Increïble i meravellós.
Moltes felicitats Dolors per la feina que fas!
Continuem amb la fotografia, amb un bon recurs que m’ha fet arribar l’Eva :-)))
Es tracta d’uns clips que serveixen per unir fotografies i poder fer tires, cortines o composicions en volum. Això si, ens obliga a imprimir les fotos en paper, en format digital no valen …
També crec que els podrien fer servir amb dibuixos i pintures.
Aquí teniu unes adreces per informar-vos una mica més:
http://www.lomospain.com/tienda/detalle.php?id=14
http://photojojo.com/store/awesomeness/fotoclips/
http://shop.lomography.com/fotoclip/product.html
Avui és el dia de Santa Creu, festa major de Figueres, la meva ciutat, i aquest és el cartell que anuncia les fires i festes d’aquest any. És un cartell dissenyat per David Pintor on la creu és la protagonista i segons les seves paraules amb ell ha volgut recuperar l’origen de la festa buscant-hi creus de l’entorn. Bona idea.
Estareu d’acord en que la funció principal del cartell és informar combinant la imatge i el text. És important que els seus elements contrastin, impactin i atraguin l’atenció. La composició ha de ser clara i ben estructurada i evidentment el text ha de ser breu i precís.
Sabeu que … els primers cartells els podem observar ja en l’obra de l’artista txec Alphonse Mucha, a finals del segle XIX. En els anys 20 i 30 del segle XX molts altres artistes es van expressar i comunicar a través d’ell. També moviments moderns com el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme o l’Expressionisme, o escoles com la Bauhaus, el van utilitzar per projectar les seves idees i formes.
Cartells de Alphonse Mucha, Ramon Casas i Toulouse Lautrec
Menció especial es mereixen els cartells republicans de la guerra civil.
[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/gOqShBlXalc” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Mireu aquesta sorprenent animació d’una campanya publicitària feta amb un sol traç, tècnica experimentada també per Picasso consistent en fer un dibuix sense aixecar el llapis del paper fins haver-lo acabat.
Aquí teniu una imatge d’una de les seves obres i un enllaç on en podreu veure algunes més i , si voleu, practicar amb aquesta divertida i interessant tècnica.
http://nea.educastur.princast.es/pixelandia/hacer/1trazo/1trazo.htm
Un altre exemple de figures d’un sol traç el trobem en les Línies o Sikuris de Nazca (Perú), monument arqueològic consistent en una enorme red de línies i dibuixos d’animals i plantes en una extensió de 350 km2. He intentat trobar-les des del Google Earth i no ha estat feina fàcil.
Continuo amb la temàtica dels contes, amb un dels més coneguts -segurament el que més-, dels més explicats i dels que més agrada escoltar:
La caputxeta vermella
He trobat boniques il·lustracions del conte, una d’elles d’una artista ja comentada en el bloc, altres, d’il·lustradors o il·lustradores que acabo de descobrir gratament. Voldria aprofitar per fer un suggeriment i recomanar que sempre que expliquem un conte pensem en anomenar tant qui l’ha escrit com qui l’ha il·lustrat ja que es tracta d’una feina amb una autoria compartida …… Si cliqueu a sobre de les paraules subratllades coneixereu més coses sobre els i les artistes de les imatges……
Suposo que alguna vegada heu sentit a parlar o heu vist algun conte de: “Una mà de contes”. Es tracta d’una sèrie de 25 contes que es van explicant a mida que una mà els il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage… Cada conte és diferent, els trobo plens de creativitat i tots tenen una gràcia especial. A la web de TV3 n’hi ha alguns penjats que es poden veure a pantalla completa, i entre ells hi trobareu el de la Caputxeta Vermella.
Per acabar, una animació amb una versió del conte que, tot i no estar pensada per al públic “petit” la trobo excel·lent. Comproveu-ho.
[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/M7wWSViLiKk” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Comença la setmana de Sant Jordi, dies de llibres, contes, princeses, dracs, cavallers … i roses.
Per començar, us proposo que feu una ullada a dues de les pàgines de l’xtec on hi podreu trobar experiències de la festa de Sant Jordi de diferents escoles i recursos literaris:
http://www.xtec.cat/trobada/sjordi06/index.htm
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/litera.htm
També us mostro un treball que vaig fer amb nens i nenes de P4 en el qual s’integra el dibuix i la llegenda escrita. Un recurs similar és utilitzar com a fons una imatge fotocopiada que tingui relació amb allò que es representa plàsticament, per exemple: una fotografia de parares de Sant Jordi pot servir com a fons d’un dibuix relacionat amb la festa (una rosa, un drac, …).
El drac de la imatge l’he trobat en una web amb uns animalets de roba una mica raros però que són un encant:
Torno amb el tema del reciclatge creatiu i amb el meu lema “aquí o es llença res”, tot i les incòmodes conseqüències que suposa: un plus d’espai, grans dosis d’organització, trastos acumulats, etc … que va molt amb el tarannà de moltes mestres d’educació infantil que sempre pensem que qualsevol cosa algun dia servirà per fer-ne una altra, o no? o sinó que ens registrin les butxaques …
Tot això va perquè he trobat una web de l’artista italiana Clara Bosco que fa uns complements genials partint d’objectes allò més comú: gomes elàstiques, bosses i plats de plàstic, llapis de colors, palles, pasta, …. Segur que amb els nostres alumnes hem realitzat collarets se pasta o de palles molt semblants als seus.
Bé, que la passejada per aquesta web serveixi per prendre un bany d’imaginació i creativitat que ajudi a generar noves idees.
