Fa temps, en una entrada del bloc, vaig mostrar algunes fotos de Guido Daniele, artista que transforma les mans en autèntics animals. En l’entrada d’avui, us en mostro unes altres, també de mans (i algun peu) de Mario Mariotti . Esportistes, animals, músics,… formen part de la seva col·lecció de divertides i originals fotografies.
No us en perdeu la resta!
http://www.repubblica.it/2006/08/gallerie/spettacoliecultura/mani/1.html
Imatge de Flickr
Sempre que penso en bombolles de sabó, inevitablement també penso en l’Antón, en la bona estona que he passat bocabadada contemplant les seves bombolles i adonant-me de tots els conceptes matemàtics que treballa a partir d’elles. Si voleu saber quina és la seva recepta, amb la que aconsegueix bombolles de mides considerables i d’una adequada consistència, aquí la teniu:
Els estris que utilitza són variats: palles, estructures metàl·liques de diferents formes i mides, tubs, suports de fusta o plàstic,… No entraré en els “grans” conceptes matemàtics que l’Antón treballa, entre altres coses perquè no em veig capaç, però si en aquells que podem treballar amb els alumnes d’infantil com són: formes i volums, mides, transparència, mesura i quantitat.
Sabeu que les bombolles també les podem relacionar amb l’art? Per començar, he trobat pintures on són les protagonistes. Aquí en teniu una petita mostra.
I encara més … una activitat plàstica que consisteix en afegir una mica de pintura dins la solució per aconseguir color. Després caldrà bufar amb una palla i una vegada tinguem un gruix considerable de bombolles apinyades a la superfície es col·loca un full de paper a sobre. Les bombolles quedaran estampades reproduint la seva textura, com podeu veure a la foto.
Si cliqueu sobre la foto podreu veure un vídeo demostratiu d’aquesta tècnica que he trobat a la web FamilyFun (després de empassar-vos, per força, un de propaganda).
He descobert Tate Kids Home dins la web de la TATE (conjunt de quatre museus d’art d’Anglaterra), a través del bloc “Las TIC en Plástica”, el qual us molt recomano. I què ens permet fer? doncs des de diverses creacions i jocs on-line com pintar, fer graffitis, inventar-se una història a partir d’una obra, composar un paisatge i buscar elements a activitats plàstiques inspirades en determinades obres d’art.
Aprofito fer recomanar, si teniu ocasió i encara no ho heu fet, una visita a la TATE Modern de Londres i a que gaudiu, com ho vaig fer jo, de l’impressionant edifici de rajol vermell que abans era una central elèctrica. Fins el 25 d’agost, en la seva façana principal, s’hi podran contemplar sis pintures de 50 metres de graffiters reconeguts, dins dels quals es troba Sixeart, un artista català.
A part de no perdre detall de les exposicions, no us oblideu de passar per la seva llibreria, per l’immens hall i per la cafeteria de la darrera planta. Amb les fotos que us deixo us en podreu fer una idea.
Fent honor al dia d’avui -Dia Internacional dels Museus-, una entrada relacionada amb l’art. Es tracta de la web L’art en s’amusant, de la Fundació Bemberg de Toulouse, que proposa una sèrie d’activitats on-line relacionades amb el retrat, paisatge, natura morta, escenes de gent i l’enigma. Tot i no estar dirigida a nens i nenes d’infantil, crec que ens pot donar alguns suggeriments a tenir en compte per observar l’art sense importar l’edat.
Com podeu imaginar, la web està en francès.
Aquest diumenge 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, jornada on els museus obriran gratuïtament les seves portes i oferiran activitats especials amb l’objectiu d’acostar i donar a conèixer la seva tasca als ciutadans i ciutadanes.
Per sort, des d’aquest curs, el col·lectiu de mestres podem visitar gratuïtament la totalitat de museus públics de Catalunya gràcies al carnet docent, el qual també sembla que “funciona” en algun museu de la resta de l’estat i l’estranger.
M’he aprofitat sovint de les idees que dóna Lucy Micklethwait en els seus llibres: utilitzar imatges d’obres d’art per buscar i trobar diversitat de coses. Per exemple, a “El meu primer llibre d’ART” fa una tria d’obres classificades per temes: ocells, fruita, vehicles, colors, … i a “Veo y cuento en el arte” proposa identificar un nombre de petits objectes a cada una de les imatges del llibre.
La intenció de la següent presentació és similar a la que pretén Lucy Micklethwait en aquest darrer llibre. He seleccionat nou obres d’art de diferents artistes i estils que poden ser un recurs per treballar la numeració i la quantitat. La idea és que observant-les cal buscar, descobrir, comptar, relacionar,… diferents elements. Els plantejaments i les preguntes poden i haurien de ser variats, vosaltres mateixes, jo us dono només alguns suggeriments:
Quantes cadires hi veus?
Quin element està repetit 3 vegades?
Saps trobar les 5 mones de la imatge?
Compta els personatges del circ.
Alguns dels seus llibres:
VEO Y CUENTO EN EL ARTE
de MICKLETHWAIT, LUCY. ED. SM
VEO, VEO LOS ANIMALES EN EL ARTE
de MICKLETHWAIT, LUCY. ED. SM
EL MEU PRIMER LLIBRE D’ART
de MICKLETHWAIT, LUCY. ED. MOLINO
Aquests darrers dies he rebut per part de vàries companyes i algun company el mateix power point sobre un artista del paper, que suposo, creuen que lligaria amb el bloc. Es tracta de les creacions de Peter Callesen el qual domina sorprenentment la tècnica de retallar un full de paper i crear figures i efectes tridimensionals.
Si teniu temps i visiteu la seva web veureu molts dels seus treballs de paper i també altres projectes que ha realitzat dins del camp de les instal·lacions i performances.
Avui ha començat Temps de flors, l’exposició floral que se celebra cada any a Girona i que omple patis, escales, edificis i jardins de flors. Tot i que una esperada pluja ens ha anat acompanyant, fidel com cada any, no m’he volgut perdre aquest primer dia on tot està radiant.
Com bé moltes i molts sabeu, hi ha composicions de tots els estils i per tots els gustos. Jo gaudeixo més amb aquelles que combinen diferents materials, que són més trencadores i que s’acosten (o són) a l’art contemporani. En aquesta edició podem trobar-nos, entre altres, gerberes amb pètals fets de penjadors, composicions d’oueres de plàstic, pastissos de flors, pètals incrustats en blocs de cera, pensaments dins xeringues que podem observar amb lupes i … paraigües, molts paraigües.
Si us decidiu a fer la ruta per aquesta agradable exposició no deixeu de visitar el treball fet pels alumnes de l’escola L’Aulet de Celrà inspirat en els mòbils d’Alexander Calder.
Increïble i meravellós.
Moltes felicitats Dolors per la feina que fas!
Avui va de graffiti, considerat per uns art urbà i per altres sinònim d’incivisme. Jo crec que hi ha graffitis que es poden considerar art, però també crec que hi ha moltes pintades fetes indiscriminadament a qualsevol lloc, com serien les típiques signatures, que ni de bon tros s’acosten a l’art.
No sé si heu sentit parlar de Banksy, un graffiter londinenc considerat com un dels millors del món. Les seves “obres” són reivindicatives, provocadores i a la vegada plenes de tendresa, d’aquelles que no deixen als vianants indiferents. Tot i deixar la seva empremta en diferents ciutats del món, Banksy les realitza des del més absolut anonimat i és per això que l’anomenen el “graffiter misteriós”.
M’ha sigut difícil seleccionar les imatges per penjar en el bloc, ja que totes les que he trobat són brillants. Només escrivint el seu nom en el Google o en el Flickr en trobareu un bon grapat d’elles i molta més informació sobre aquest artista de carrer.
Seguint amb el tema, sabeu que … en el barri del Raval de Barcelona s’està portant a terme un projecte amb joves graffiters. L’objectiu és que les persianes de les botigues canviïn l’avorrit color gris o l’habitual brutícia per pintures fetes amb esprai relacionades amb la pròpia botiga. Una bona iniciativa en un barri on el graffiti està present per tot arréu.
Avui és el dia de Santa Creu, festa major de Figueres, la meva ciutat, i aquest és el cartell que anuncia les fires i festes d’aquest any. És un cartell dissenyat per David Pintor on la creu és la protagonista i segons les seves paraules amb ell ha volgut recuperar l’origen de la festa buscant-hi creus de l’entorn. Bona idea.
Estareu d’acord en que la funció principal del cartell és informar combinant la imatge i el text. És important que els seus elements contrastin, impactin i atraguin l’atenció. La composició ha de ser clara i ben estructurada i evidentment el text ha de ser breu i precís.
Sabeu que … els primers cartells els podem observar ja en l’obra de l’artista txec Alphonse Mucha, a finals del segle XIX. En els anys 20 i 30 del segle XX molts altres artistes es van expressar i comunicar a través d’ell. També moviments moderns com el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme o l’Expressionisme, o escoles com la Bauhaus, el van utilitzar per projectar les seves idees i formes.
Cartells de Alphonse Mucha, Ramon Casas i Toulouse Lautrec
Menció especial es mereixen els cartells republicans de la guerra civil.
