Aquests dies he tingut l’oportunitat de poder visitar algunes de les escoles infantils municipals de Pistoia (Toscana-Itàlia) i conèixer el seu gran projecte educatiu. Un projecte, fruit de 40 anys de reflexió, treball i implicació d’un gran equip de professionals de l’educació centrat en el benestar de l’infant i en el seu desenvolupament integral.
Nidos, scuole dell’infanzia, aree,… on tot està pensat, molt ben pensat; on els espais parlen i desperten emocions. Uns espais estimuladors, ordenats, estètics, que conviden a relacionar-se i comunicar-se, a observar, manipular , experimentar i crear, on les famílies tenen una important funció.
Una experiència enriquidora que demostra que els somnis i les utopies també són possibles.
Materials naturals, reciclats, sempre ben organitzats.
Espais acollidors, documentats, compartits per tots els infants.
Tarimes que delimiten espais, que conviden a fer i actuar.
Zones comunicades, estètiques i càlides que permeten el moviment.
La funció principal d’un clip és agrupar papers, però també, i degut a la seva flexibilitat, una vegada desdoblat es pot convertir en una nova eina que ens pot solucionar petits problemes o emergències, com fer un forat en determinats materials, obrir un embolcall de plàstic que es resisteix, treure algun petit objecte d’un lloc inaccessible o convertir-se en un improvisat ganxo. El clip es va inventar a finals del segle XIX i ha conservat la seva típica forma originària fins fa pocs anys. Avui dia n’existeixen d’una gran varietat de colors i formes que ens poden inspirar a crear-ne de noves, donant-los així una nova utilitat.
