Aquestes festes de Nadal, com ve sent habitual, hem tornat a veure penjats dels balcons d’algunes cases papás noels, com si d’una invasió es tractés. No deien que el Papà Noel entrava per les xemeneies? Ben segur que, aquests ninots de tradició importada han estat fabricats en algun país asiàtic, on tenen o “tenien?”, a la vegada, les seves pròpies tradicions ben diferenciades. Contradiccions.

Aquest any, per casa nostra, els comencen a fer la competència els reis mags, que també s’han apuntat a aquesta moda de l’escalada o “rafting”. Com a mínim, aquests formen part de les nostres tradicions, deixant de banda l’estètica kitsch de tot plegat.

Al País Basc tenen el seu propi trepador, l’Olentzero, personatge popular que la nit del 24 de desembre deixa regals a les llars basques.

A l’escola, de vegades, farcim de papás noels les nostres finestres, també fem un “potipoti” de tradicions, foranies i pròpies, que en el fons només potencien la febre consumista. Sovint queda al criteri de cada mestre/a el plantejament d’aquestes tradicions a banda del propi ideari del centre. Pot ser caldria plantejar-se i debatre a nivell general d’escola com encarar la celebració de les festes nadalenques a fi de fomentar unes festes més sostenibles i les nostres pròpies tradicions.

Aquí trobareu un grapat de consells que ens poden fer reflexionar, si res més no el proper any:

http://www.ajuntament.gi/mediambient/nadal/

Bona nit de reis!