Un cop més algú ha vingut a “tocar-nos la cresta”, però aquesta vegada ha començat per obrir-nos el ulls. A l’escola ensenyem unes matemàtiques, o uns processos matemàtics, que després no utilitzem mai a la vida real. I el més paradoxal de tot és que,a l’hora d’establir el grau competencial de l’escola catalana, ni tant sols avaluem als nostres alumnes en l’assoliment de la mecànica d’aquests processos . Què estem fent doncs? De què serveix tot l’esforç que invertim en ensenyar als nens i a les nenes a comptar, a sumar a restar….. Segons en Lluís Segarra,  el que fem al nostre sistema escolar, molt sovint, és impedir el desenvolupament de les habilitats matemàtiques naturals de l’aprenent que són, en realitat, les que més farà servir a la vida real i les que li fan assolir, més endavant, un major grau de competència a l’hora d’utilitzar els algoritmes representatius o escrits.

L’evolució del pensament, que tant bé ens ha explicat, ens ha dut a un decalatge entre la nostra manera d’aprendre matemàtiques a l’escola i la nostra manera natural d’aprenentatge, més global, a través d’impactes visuals i on intervé cada cop més l’hemisferi dret del nostre cervell.

Aquesta descompensació fa que siguem més lents i menys efectius a l’hora de calcular mentalment. Si no utilitzem elements físics, manipulatius (com els dits) acabem representant-nos mentalment l’algoritme escrit i això ens fa ser automàticament més lents i menys eficaços que aquell que ha desenvolupat estratègies de càlcul mental. Precisament aquestes estratègies són aquelles naturals de que parlava abans i que l’escola atura de bon principi….

Per donar als alumnes aquest tipus d’eines de càlcul mental, s’ha de començar treballant l’estimació. En Lluís Segarra ens ha donat algunes idees per fer-ho ja a l’aula, sobre tot a infantil on, com passa sempre, comença tot.

Ara és el moment d’entonar el “mea culpa” mirar que fem a l’aula i si estem caminant en aquest direcció que apuntava el Lluís Segarra i fer-nos a la idea que si ja hem tret els nombres de l’aula ara hem de començar a recollir llapis i paper com a mínim fins a tercer.

A banda de la feina que ens espera, i la reflexió que segurament serà molt rica i profitosa, crec que totes i tots (els nois hem pogut seguir el power point i l’explicació a l’hora;)) hem gaudit i hem après molt d’un gran mestre de les matemàtiques