… em volta pel cap

Hola a tots i totes, intentaré compartir amb vosaltres algunes de les coses que em volten pel cap després de sentir a la Maria Antònia .

La primera és la que tinc més clara, crec fermament que tot el tema de la geometria tal i com l’estem portant a terme al parvulari queda molt lluny de la realitat, d’alguna manera estem començant per la teulada. Les primeres experiències es donen en els infants molt abans d’arribar a l’escola. És, l’exploració de l’espai, del propi cos i dels objectes, el camí que hem de seguir per anar construint el coneixement de la geometria. Aquest és un tema del que ja hem parlat al cicle però cal aprofundir-hi

Tinc una fotocòpia interessant d’un capítol del llibre Fem Matemàtiques de l’editorial EUMO: “ Primeres passes en geometria a l’escola”
També tinc unes fotocopies d’uns quadernets per mestres de l’Editorial Akal/ Cambridge que donen moltes pistes per fer activitats ( vàlides per Cicle Inicial i Parvulari)
He recuperat d’una carpeta abandonada un document del Institut Català de Consum sobre la geometria dels envasos ( això podria servir per altres cursos de primària)

I ara, la que em va coure més. L’ús de cartells etc. amb els nombres a les classes de Parvulari.
La Maria Antònia entenc que no tenia gaire temps per justificar les seves afirmacions però una de les coses que va dir és que els infants ja veien els nombres en la seva vida quotidiana.
He pensat bastant en aquesta afirmació i potser no hi estic gaire d’acord pensant en el nostre alumnat ( no en tots però si en una majoria). Segur que tenen experiències amb els nombres com altres nens i nenes que viuen a Barcelona?
Per exemple: Si, van pel carrer, veuen les matrícules com les veuen altres nens però tenen adults al costat que estimulin aquesta visió, que parlin amb ells, que juguin a veure coses a les matrícules com jo feia amb els meus germans? Jo crec que no i això tampoc m’ha d’obsessionar però si que ho haig de tenir present.

En aquest sentit potser no és tant important si tenim o no els nombres penjats a les classes com quin significat tenen per els nens aquests cartells. De la mateixa manera que hem avançat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura potser hauríem de fer el mateix amb les matemàtiques.
Donar un tomb a les matemàtiques des d’una concepció més constructivista, fer realment que les matemàtiques tinguin una utilitat per resoldre problemes, per comprendre la realitat.
La setmana passada a la meva classe de P-3 va succeir una cosa, teníem un cargol al terrari però la Mª José ens en portà dos més. Els varem observar, tocar i clar els varem comptar, perquè no escriure els nombres? Perquè no visualitzar la situació numèricament? Així ho vaig fer i ara crec que la situació la faré més visible en un cartell. Aquest potser ha de ser el camí perquè aquest nombres que tenim penjats a les classes tinguin un significat.

Recomano llegir un article de la Mequè Edo que es diu: Fer matemàtiques a l’educació infantil. No recordo si va sortir a Infància o a Perspectiva escolar però és molt interessant.
Tot aquest material li passaré a l’Alfons.

Que tinguem una bona setmana matemàtica!

Montserrat B.

2 thoughts on “… em volta pel cap

  1. marisa

    Molt bé, Montserrat,

    Passa tot aquest material que pugui ser adient per als altres cursos, així, entre totes, podem anar-los provant i comentant….

    Marisa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *