Abans de començar la seva xerrada la Mª Antònia Canals ens ha volgut explicar que ella és mestra, com nosaltres. Tot el saber acumulat durant molts anys és fruit de l’experiència viscuda en primera persona i del recull de les experiències de qui l’envolten. Qui millor que una mestra pot explicar a d’altres què passa a l’aula i com podem treballar.
El primer interrogant que ens ha posat és per ell mateix motiu d’una, o vàries xerrades: Què és ensenyar matemàtiques? i la resposta, contràriament al que pot insinuar la pregunta no rau en qui ensenya sinó en qui aprèn. L’objectiu d’ensenyar matemàtiques no és ensenyar uns conceptes o uns continguts concrets, l’objectiu és que els nois i les noies aprenguin. Per assolir-lo ens hem d’assegurar que no hi hagi embussos que dificultin el procés, errors consolidats com diu la M. Antònia Canals, que normalment apareixen quan aprenen nous tipus de nombres.
La majoria dels mestres i de les mestres donem per suposat, o no expliquem als nostres alumnes, que no tots el nombres es comporten igual. Cada nombre enter té un valor diferent del dels altres, als nombres racionals no els passa igual, dos nombres racionals diferents poden ser equivalents, és a dir representar la mateixa quantitat. Els nombres enters representen un valor més alt quantes més xifres tenen, per contra, en el cas dels decimals això no és sempre així. Aquestes obvietats, que gairebé mai explicitem, podem crear els embussos dels que parlàvem generant una deficiència en l’aprenentatge cada cop més gran.
Per poder arribar a totes aquestes qüestions s’ha d’haver fet el pas previ i potser el més important, adquirir la noció de quantitat, l’aprenentatge numèric.
Seguint la línia de Montesori, la Mª Antònia Canals utilitza els materials manipulables per introduir els conceptes matemàtics. A l’educació infantil i primària, quan fem matemàtiques, estem treballant conceptes abstractes amb alumnes que encara estan a l’etapa del pensament concret, aquí està la dificultat. Per això presentar el nombre escrit a infantil abans d’haver adquirit la noció de quantitat, més que una ajuda, segons la Mª Antòinia Canals , és un destorb.Per adquirir aquest concepte hem d’utilitzar el material manipulatiu.
Amb el material s’ha d’experimentar i s’ha de reproduir una situació real (dono una pedreta a cada persona..) per poder imaginar més tard el què passarà i poder fer prediccions. En aquest sentit el material manipulatiu és només el principi del procés d’aprenentatge, tant en l’àmbit aritmètic com en el geomètric (que maca la imatge dels nens passejant pel passeig de Copacabana…)
A partir de tots aquest conceptes… la imaginació al poder! La Mª Antònia Canals ens ha mostrat materials de tot tipus, elaborats, quotidians, fàcils i difícils d’obtenir… un tastet del que ella ha anat recopilant al GAMAR i que ens ha servit per posar-nos la mel a la boca, veure què fàcil pot ser ensenyar matemàtiques i, sobre tot, que fàcil pot ser aprendre’n!
Una idea. Heu sentit parlar del “pensament diagonal”?? Jo l’he sentit comentar a en Michel Foucault (el filòsof francès) i crec que es pot relacionar molt amb la xerrada d’ahir. En resum, diu que hi ha 3 tipus de pensament:
a.) Vertical (imagineu una línia vertical?): La immensa majoria de la gent pensa més o menys igual, però uns de forma més simple (el poble) i altres de formes més complexes (els intel.lectuals).
b.) Horitzontal (imagineu una línia horitzontal?): Hi ha uns pocs que pensen de forma diferent i original. Mentre l’altra gent pensa A, ells pensen B.
c.) Diagonal (imagineu una línia diagonal?): Uns, molt i molt pocs (només la gent verdaderament creativa), són capaços de pensar, d’una banda, diferent de l’altra gent i, de l’altra,… diferent d’ells mateixos!!!
En el món educatiu em sembla que falten persones que siguin capaces de pensar diagonalment. Mestres capaços de pensar diferent de l’altra gent i, fins i tot, d’ells mateixos quan cal.
Us proposo una activitat que vaig sentir a la ràdio per a practicar el pensament diagonal. Quan sortiu del cole, aneu al quiosc que hi ha a les escales del metro i compreu-vos una revista que mai llegirieu, d’algun tema que no us interessi en absolut (jo em vaig comprar una de tatuatges… impressionant!!). Segur que us aportarà idees, tant personals com professionals que us faran veure la vida diferent de les altres persones i diferent de vosaltres mateixos.
Ala, sort!!
Jordi
De tant en tant està molt bé que algú ens estiri de les orelles i ens digui clarament que ens cal una mica més de reflexió en la nostra pràctica docent, que a voltes actuem amb fòrmules massa rovellades …
Si aquest comentari el fa a cau d’orella la Mª Antònia llavors és una lliçó de luxe!
Montserrat B
La veritat, Montserrat, és que realment va ser un luxe que una persona com la Maria Antònia Canals ens estirés les orelles… però treureu els nombres de les parets? Creieu que és tant fàcil fer un canvi d’aquest tipus? estem tots d’acord que és el que cal fer?…..
En Jordi ens convida a pensar en diagonal, però potser estem vivint una realitat que demana que pensem verticalment…… creieu que a la nostra escola podem ensenyar, o com diu la Mª Antònia Canals fer aprendre matemàtiques als nostres alumnes pensant en diagonal? i encara més complicat, el fet que nosaltres tinguem un pensament diagonal ajudarà a que les nostres nenes i els nostres nens apliquin aquest tipus de pensament durant el seu procés de construcció del pensament ,matemàtic?
No sé, molts interrogants potser…
De tota manera felicitats a tots dos, Montserrat i Jordi, per ser el primers en trencar el GEL!!!!!!
A+
Alfons
Alfons, crec que els nostres alumnes necessiten precisament mestres amb molt de sentit comú, amb una mentalitat oberta i creatius.
I estic del tot d’acord amb la Montserrat que és un luxe escoltar i aprendre amb la maria Antònia canals.
Núria
La reflexió que apunta el Jordi trobo que és molt interessant i intel.ligent. Pensar en diagonal implica posar-se en el lloc de l’altre, pensar que poden haver diferents solucions a un problema… quantes vegades no veiem que els nanos “s’encaparren” amb una única resposta perquè és la que pensen i per tant, veuen com a única? I si pensem només en una única solució … no és més difícil veure les diferents possibilitats?
Al debat que planteja l’Alfons, jo clarament proposo eliminar el pensament vertical (què lleig que sona!), i si, pensar una mica més en diagonal i començar a tenir un pensament més obert, si ho fem, segur que ho transmetem als nanos.
Sobre la proposta del Jordi… igual si que passo a comprar-me una revista pel quiosc… ara de tatoos…. però ja et diré quina m’he comprat 🙂
A mi també em va semblar magnífic poder escoltar en directe la M. Antònia Canals. Jo m’hauria quedat tota la tarda escoltant-la ( i ella xerrant és clar…)
Jo em quedaria amb unes quantes frases que va dir i que fan reflexionar:
“De vegades consolidem aprenentatges erronis”.
“No cal posar tants referents, cal que ells mateixos construeixin el coneixement”
“Si no provoquem el pensament no hi ha matemàtica”
“L’escriptura, de vegades, espatlla la possibilitat de pensar”.
Crec que si barregem, en dosi adequades, els consells de la M. Antònia Canals amb el pensament diagonal d’en Jordi podem obtenir un còctel força adient.
Marisa
Que curt es fa el temps quan el que sents és interessant…
Les frases que ha apuntat la Marisa fan pensar en dues coses importants: que cadascú ha de fer la seva construcció del coneixement i que cal provocar el pensament.
Això fa reflexionar en quina mena de propostes d’activitats, de materials… cal fer a les classes per permetre que cada alumne avanci al seu ritme. També en què cal estar alerta per aprofitar les situacions, els comentaris que poden sortir en qualsevol moment per impulsar aquesta construcció.
Pensar autònomament… fantàstic! (no només per les mates)
maria-antònia
Quina peneta!No vaig poder gaudir de la M.A.C.,però malgrat això, tant el resum de l’Alfons com els altres comentaris m’estant obrint els ulls cap on han d’anar els trets.Tot el que dieu ho trobo interessantíssim,però, potser resaltaria un parell de coses.
Una és sobre la noció de quantitat:sempre he tingut els meus dubtes sobre si els nanos la tenien ben adquirida.
L’altra és respecte als referents: i jo que hi tinc tanta fe en ells…
Ah! I pel que fa al pensament diagonal, m’ha encantat el fet de pensar diferent a l’altra gent,fins i tot, de nosaltres mateixos… Caldrà anar-hi pensant!
Em va agradar molt l’estona que vam passar amb la Mª Antònia Canals.
Sobretot perquè em va fer pensar. Per exemple, que no tinc massa clars alguns conceptes matemàtics o que no sé com transmetre’ls als alumnes. També em va estimular i penso que això és fantàstic.
Haurem de parlar, escoltar, discutir… i a mi em motiva.
Bona nit a tothom.
Consol
Potser el que volia dir la Marisa no va “en contra dels referents”, Montse, o potser no estic del tot d’acord amb la M Antònia Canals en aquest tema, no ho sé…. El fet és que treure els nombres de les parets potser és com demanar que no li ensenyem al nen o a la nena el Guernica fins que no hagi entès què és el cubisme, no? Suposo que ningú estaria d’acord en fer això.
El problema real seria, en aquest cas, saber diferenciar el moment en que el nen deixa de reconèixer simplement el quadre perquè forma part del seu ambient natural, del moment en que admira, reconeix i fins i tot gaudeix de la tela perquè coneix el seu significat real, el que vol dir.
Està clar que una xifra no és una obra d’art, que no té cap connotació emocional i que per si sola, com sí que pot fer un quadre, no transmet res, però crec que el repte és aquest, poder avançar i sobre tot, com apunta la M Antònia en el seu comentari, estar molt al cas del comentaris que es fan a l’aula perquè seran els que ens donaran la pista del moment del procés on ens trobem. Està clar, Consol, que per poder fer això cal tenir clars uns quants conceptes matemàtics, això és un altre repte que estic segur que al final d’aquestes xerrades estarem més a prop de superar!
Bon dia i fins ara
Alfons