La Clementina des de petita havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni. L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur plantejats. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. Però, és aquest realment el seu somni? Clementina té tres trobades, tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i fins a la joia més brillant de la Corona. Però la història farà un gir inesperat.

Dani Torrent (autor) ens explica una història, en forma de rondalla, on ens parla de l’autoconeixement i l’apoderament femení.

 (Triqueta Editora)

A partir de dotze/tretze anys.

Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…

Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, una triangle equilàter, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa Triangle.

Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.

Cruschiform & Gazhole (autors) ens presenten un llibre fet amb figures geomètriques. És un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.

 (Editorial Barrett)

A partir de deu anys.

Durant un viatge de negocis, un home troba un diari vell d’un valor incalculable. Sense abandonar el vagó del tren on viatja, entra en un lloc i un temps diferents, i participa en una increïble història d’amor que perdura a través dels segles.

Massimo Scotti (autor) i Antonio Marinoni (il·lustracions) ens presenten una història plena de misteri que ens porta a preguntar-nos quin és el sentit de la vida? Les il·lustracions es combinen amb uns bells gravats del segle XVIII.

 (Ed. Océano Travesía)

A partir de dotze/tretze anys.

El ratolí pregunta a la ratolina: “Per què et vesteixes així?”, “Posa’t això” o “Què deus haver fet per aconseguir un ascens a la feina?”. El ratolí s’està convertint en un gat. El procés és lent però cada vegada més evident. La ratolina sap que no és feliç i no entén com la seva romàntica història d’amor ha acabat convertida en una història de terror. Té por, però aviat obrirà els ulls i aconseguirà escapar del cau. La ratolineta no oblidarà la premissa: “No soc teva, ni de ningú, soc només meva”

Raquel Díaz (autora) ens explica una història per poder parlar sobre com prevenir el maltractament i la violència de gènere.

 (Ed. Nubeocho)

A partir de nou/deu anys.