A la fí del mon, lluny, molt lluny!

Un matí com qualsevol altre, l’osset Lu vessa el got de llet sense voler. La mare ossa perd la paciència i això fa que, en conseqüència, el petit també s’enfadi. Llavors, en Lu amenaça d’anar-se’n a la fi del món, molt lluny de casa, i no tornar mai més. Però en Lu no se’n va sense abans preguntar a la seva mare, un cop i un altre, si es posarà trista si marxa. Llavors ella comença a representar un deliciós, exagerat i divertit paper dramàtic, i li diu que plorarà dia i nit… Aquest estira-i-arronsa entre l’osset i la mare no és més que una prova que els infants plantegen per confirmar que l’amor que necessiten de l’adult que els cuida és incondicional. Pot haver-hi un amor més gran?

Ronda Armitage (autora) i Victoria Turnbull (il·lustracions) ens expliquen una història per recordar als més petits quant els estimem.

A la fí del mon, lluny, molt lluny! (Ed. Kókinos)

A partir de cinc anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *