Paula i la lleugeresa de l’ésser

Zora Drvenkar i Peter Schössow expliquen de manera molt poètica la història de la Paula, una nena de vuit anys que està molt grassa, tant que no sura a l’aigua ni pot fer el mateix que els seus amics: anar amb bicicicleta, pujar als gronxadors…

Aquest fet fa que els pares ja no la tirin enlaire perquè els fa mal als ronyons. L’únic que no li dona importància a aquest fet és el seu oncle australià que després de dos anys de no veure-la es posa molt content, l’agafa com si no pesés i la tira enlaire… i s’hi queda suspesa. És tan gran la sensació que experimenta que decideix no baixar, tot i que pot fer-ho. Descobreix la seva llibertat deixant-se endur pel vent, com una ploma o un mocador, i es deixa abrigar pels ocells i les branques dels arbres. Les estacions van passant i ella no veu cap motiu per baixar, només té un moment d’anyorança de companyia i és quan descobreix un noi que l’ha vingut a veure per demanar-li que el tibi també cap al cel. Ell també és gras i després d’ell mica en mica van arribant molts altres nens grassos per fer companyia a la Paula. Tots ells acaven també “en suspensió”, jugant, fent salts mortals, observant els núvols i sentint-se més lleugers que “una ala de libèl·lula”.

(Ed. Takatuka)

A partir de deu anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *