EL TEATRE

Tot va començar un dia que, explicant un conte tradicional, uns quants grocs jugaven a representar-lo en el seu joc simbòlic. Així que se’ls va oferir treballar el teatre i tots, molt emocionats, van acceptar.

Però, què implica treballar el teatre?

Significa treballar el llenguatge comunicatiu, la constància, l’espera, l’escolta i la tranquil·litat. Tot allò que necessita el nostre grup per poder tenir un clima de treball adient per poder treballar a gust i arribar a fer un bon aprenentatge. Aquests van ser els nostres objectius principals.

Van començar a parlar del que sabíem del teatre i va sorgir:

– que hi ha teatre de contes, de música, de titelles i de pallassos.
– que en un teatre hi ha actors i actrius, música, disfresses i contes.
Llavors vam parlar del, què volen saber els grocs del teatre?
– com es diuen les persones que miren el teatre? L’Alguer ens diu que són els “asentadors”, però alguns grocs no ho tenen gaire clar.
– com es diu el paperet que donen quan donem els diners per entrar en el teatre? Alguns grocs diuen que són targetes, encara hem d’investigar més.
– i com deu ser un teatre per dins? En Jaïr diu que és molt “xulo”.
Així doncs el nostre mural va quedar així:
Després de la primera conversa, ens vam posar a pensar en quin teatre volíem fer i ho tenien molt clar, sobre un conte. Així que per decidir quin triar vam fer una nota espontània per buscar aquell conte que poguessin interpretar.
També, per fer un tanteig d’allò que ells sabien sobre el teatre els hi van proposar diferents espais a l’aula amb diversitat de material… un amb disfresses i maquillatge per transformar-nos en un personatge, un altre amb robes per crear els nostres personatges, un espai amb titelles, un altre amb diferents instruments per crear música i un últim de mirar contes que ens pogués inspirar per fer interpretació.
Ens vam reunir en mig grup per mirar i fer la tria del conte més adient per fer el nostre teatre. Aquesta tria havia de tenir tres condicions:
– Uns quants personatges.
– Una mica de diàleg
– i, si podia ser, un que el coneguessin i que se sentissin còmodes.
Vam descartar aquells que no reunien els requisits i van votar aquell que més els hi agradava. Així va sorgir el conte guanyador “LES SET CABRETES I EL LLOP”
Tot i que van descartar alguns contes els vam poder llegir tots fins que va arribar les vacances de Nadal.
Gràcies al conte que va portar la Jael, vam descobrir que necessitàvem per fer el nostre teatre. Així que vam poder fer 4 grups de treballs:
1. el grup d’escenari,
2. el grup de tècnics,
3. el grup de disfressa i maquillatge,
4. el grup d’actors i actrius.
Així doncs vam repartir per tota l’aula quatre papers on posava escenari, tècnics, disfressa i actors i actrius. Es va explicar el que faria cada grup. Llavors cada grup va anar allà on se sentia més còmoda. Així i tot, si en algun moment de creació algú volia ajudar en algun grup, ho podien fer lliurement.
Ja que aquest curs no us podia fer l’obre a vosaltres, vam pensar de fer-la als blaus i als taronges transformant el nostre porxo en l’escenari del nostre treatre.
1. GRUP 1: ESCENARI
Uns grans treballadors amb molta capacitat d’imaginació. La seva primera sessió va ser un petit esbós de què volien fer. Ho tenien molt clar:
– Un rellotge,
– Una casa,
– Un bosc,
– Unes quantes pedres.
Així que bates posades i mànigues en l’aire. Pensem en els materials que cal utilitzar i, dit i fet, ens han preparat un gran escenari.
2. GRUP 2: ELS TÈCNICS
Han estat els encarregats a descobrir com es diu el paperet per entrar en el teatre… En Martí ens ha dit que es diuen ENTRADES. En Jaïr i l’Oleguer ens van portar unes entrades de veritat… les de’n Jaïr eren unes entrades del teatre que feia la seva mama, ens explicava: “la mama fa de bruixa”  i l’Oleguer ens deia: “La iaia té un teatre i ella ensenya teatre” Ja tenim resposta a una de les preguntes que ens fèiem.
Han pensat a crear unes entrades a l’ordinador, han buscat la forma que volien fer les seves entrades i han vist que hi ha números i lletres. Han pensat en què podria significar aquestes. Llavors van llegir el que deien les entrades de veritat i van deduir que havien de posar el nom de la nostra obra i la data. I llavors van pensar a posar una imatge, ja que moltes persones no sabien llegir.
Aquests nens es fixen en tot i em van dir que fora l’escola hi havia un paper on hi havia un mag. Llavors van sortir a buscar aquest paper i sí que hi havia un a la porta de l’escola. També hi havia lletres i números i per la imatge van deduir que era màgia. Així que van crear cartells amb l’ajuda d’alguns companys: amb dibuixos de les set cabretes, amb lletres i números. Els vam penjar a la porta de la nostra classe i els hi vam donar una als blaus i un altre als taronges perquè sàpiguen quin dia els hi farem el nostre teatre.
3. GRUP 3: DISFRESSA I MAQUILLATGE
Han pensat que necessiten els seus companys i companyes per transformar-se en ovelles i en llop. Ho tenien molt clar que les ovelles eren blanques i el llop de  color negre. Van fer proves del maquillatge, van pensar a posar roba blanca i negra i van treure la conclusió que tots els personatges necessitaven orelles.
Com són les orelles? Com un triangle, va dir en Roc. Així que van fer triangles grans per fer les orelles.
Les robes les van agafar de l’escola per acabar de crear els seus personatges.
 4. GRUP 4: ESCENARI
Fem fora la vergonya, ens transformem en uns personatges. Primer que vam fer, va ser interpretar tots els papers i  d’aquesta manera, van veure amb quin personatge es sentien més comode interpretant. Després van escollir i es van posar d’acord en quin paper faria cadascun d’ells. Si en algun moment sentien vergonya, es podien intercanviar els papers, ja que tots sabien els diàlegs.
– Les ovelletes: Uma, Haran, Berta, Nàdia, Aina i Arnau Pastor.
– L’ovelleta petita: L’alguer.
– La mare ovella: La Mia.
– El Llop: La Jael.
Fer d’actors i actrius en aquestes edats té molt de mèrit, han de transformar-se en un personatge i fer un diàleg. Han de parlar clar i han de saber esperar el seu torn d’interpretar.
L’Haran ens va fer saber que les persones que miren el teatre no són els “asentadors”, sinó que es diuen ESPECTADORS. Ja tenim resolta una altra pregunta, quina emoció.

Feta tota l’explicació de la feina feta aquí us deixem l’obra de teatre de les set cabretes interpretada pels nens i nenes de P3 Grocs.

Mirant els objectius que ens hem marcat al principi d’aquest projecte, podem dir que els grocs han après a tenir més espera en el torn de paraula, a iniciar-se en l’escolta activa dels mestres que intervenen i  abaixar el seu to de veu en el moment de dur a terme les activitats. Ha estat una gran experiència fer aquest projecte amb ells i ells s’han sentit molt orgullosos de la feina feta.

Per falta de temps no hem pogut descobrir l’última curiositat que tenien, Com és un teatre per dins? Volíem anar a la tornada de  vacances de Nadal, però ja han perdut l’interès. Així doncs deixem aquesta pregunta a l’aire, segur que al llarg de la vida ho podran anar descobrint.

SORTIDA A LA RIERADA

Quin descobriment hem fet anant a la rierada! Hem pescat al riu, hem agafat moltes branques, pedres i fulles, ens hem embrutat de fang, hem pujat pels arbres, anàvem corrents d’un costat a l’altre… en definitiva ens ho hem passat d’allò més!

Tot i que no ens hem pogut relacionar els grocs i els blaus, ens hem pogut preparar regalets… Els blaus van preparar branques per pescar en el riu pels grocs i els grocs van preparar una cabana molt gran pels blaus. 

Aquí us deixem unes quantes imatges d’aquell dia tan especial.

PROJECTE ELS CARGOLS

P3 BLAUS

Amb aquest projecte es pretén incitar al nen en la descoberta de l’entorn natural proper. A observar i experimentar de manera vivencial i real per tal de despertar l’interès pels elements del marc natural alhora que contribueix al desenvolupament dels sentits.

Mitjançant l’observació i exploració directa i indirecta, l’experimentació i manipulació dels cargols. Es pretén ajudar a seleccionar, processar i contextualitzar les informacions de manera que els nens i nenes construeixin aprenentatges en interacció amb el medi natural proper.

Quan vam sortir a passejar pel riu, els blaus van recollir molts elements naturals que van trobar pel camí (pinyes, fulles, pals, pedres, cargols…), tot allò que d’alguna manera els havia cridat l’atenció a cadascun d’ells.

De tornada a la classe, en rotllana vam anar repassant que hi havia dins de cadascun dels cistells i d’allà van sortir 5 cargols petits i va sorgir la pregunta:

  • Què voleu fer amb els cargols?

Només veiem la closca i ens va sorgir un altra pregunta:

  • On són els cargols?
  • Dins la closca.
  • I com els fem sortir?
  • Cal que plogui.
  • Els hi posem aigua a veure que passa?

Alguns dels cargols van treure el cap en notar l’aigua, ja us podeu imaginar quin va ser el rebombori, tots volien veure’ls i mirar que feien. Asseguts a la rotllana uns explicaven les seves experiències amb cargols, alguns no en sabien gaire coses sobre cargols i d’altres es mostraven molt divertits veient els moviments dels petits animalons. Davant de tot això els vaig proposar d’aprendre coses sobre els cargols i  els va agradar la idea.

  1. Els hi preparem un TERRARI per tal que es sentin còmodes per tenir-los a la classe i poder observar-los, i així anar responen les nostres preguntes.

2. Durant la conversa vam parlar del: què sabem? i què ens agradaria saber? A partir d’aquesta, vam poder dibuixar el guió que ens conduirà a les nostres recerques i descobertes.

3. La primera pregunta investigable va ser: què mengen els cargols? Iniciem una conversa per veure que creuen ells que poden menjar els cargols. Ells comparteixen les seves hipòtesis (enciam, xocolata, macarrons, puré…,). Per poder comprovar el que mengen decidim anar variant l’alimentació dels cargols amb els diferents aliments que han decidit els infants. La graella per recollir els resultats queda exposada al plafó de la classe.

4. Un altre pregunta que ens vam fer, va ser: com són els cargols? Per poder respondre a la pregunta, a part d’oferir als infants lupes per anar observant-los, a la cargolera durant l’estona d’itineraris. A l’aula també, es van dedicar sessions amb diferents activitats per ajudar a observar l’anatòmia dels cargols i posar nom a les seves parts (4 banyes, cap, peu i closca)…

Durants les sessions anem generant preguntes: perquè s’amaguen dins la closca?, és fosca, fa fred…? Quantes banyes tenen? Com miren? Tenen boca? Amb que toquen?…

Construim closques per poder-nos amagar, moure’ns… com els cargols.

5. L’última pregunta que voliem respondre va ser: com es mouen? Per veure per on i com es desplacen els cargols, es preparen a l’aula diferents propostes que ens ajudaran a obervar i extreuren conclusions sobre els desplaçament dels cargols.

Primer ho vivènciem a la sessió de psico…

Anant una mica més enllà de l’experiència, ens hem anat plantejant diferents preguntes: els cargols poden caminar per tot arreu?, podran enfilar-se per les parets? anar cap per avall? fer equilibris per damunt una superfície estreta?… què els ajuda? Doncs anem a comprovar-ho…

Els cargols es desplacen per a tot arreu! Amb la seva baba es van fent un camí que els permet desplaçar-se per les diferents superfícies sense fer-se mal ni caure.

 

REFLEXIONEM! Expliquem allò que sabem a partir del plafó que hem anat fent a classe durant el procés aprenentatge.

Ens posem en situació, som cargols. Recull d’evidències.