Després de les vacances de Nadal, els nens i nenes de l’escola van portar uns dies una joguina que els hi havien regalat, Aquests dies els vam aprofitar per presentar la joguina i per compartir-la en estones concretes amb la resta dels companys. L’observació d’aquests dies ens va donar peu a presentar un nou projecte…Deixa’m Jugar
L’objectiu principal d’aquest projecte és compartir la seva joguina amb la resta de companys/es de la classe. També treballem la classificació segons el nombre de persones que hi poden jugar i hem introduit un tercer objectiu, una vegada iniciat el projecte, que és la classificació de la seva joguina en funció del material que està fet: fusta, plàstic, ferro…
Iniciem el projecte, preparant un espai a la classe on tothom pugui deixar la seva joguina. Cada dia dediquem una estona a la presentació de la joguina que han portat . Ens expliquen què és, perquè serveix, quants jugadors poden jugar i de que està feta la seva joguina (aquesta darrera pregunta és la que ens fa afegir l’objectiu de classificar la joguina segons el material). Aquestes explicacions les vam gravar en vídeo, amb l’intenció de poder-les visionar més tard i comprovar si allò que havien dit es complia o no. Finalment no va ser possible per la poca resolució de les gravacions a nivell de so.
Durant les estones d’itineraris i en grups petits ens dediquem a fer les diferents classificacions. La numèrica la fem amb unes cartolines on primer només hi ha símbols de persones i després afegim el número. La classificació de materials la fem a partir de tres safates de objectes quotidiants de materials diferents, on ells separen els objectes segons els seus criteris que han explicat.
Algunes tardes les hem dedicat a jugar amb totes les joguines que han portat: un dia vam fer un mercat de joguines on havíem d’anar a comprar, un altre dia escollien ells lliurement de la taula de joguines, un altre dia escollien un company amb qui jugar, etc…Aquestes tardes també van ser gravades amb l’intenció de després visionar-les i adonar-nos entre tots si havien hagut conflictes i com els havien resolt. S’ha de dir que el video que ells van veure va ser un muntatge de les escenes que nosaltres, els mestres, haviem escollit per tal de poder tractar els conflictes, tot i que ben pocs n’hi van haver.
Finalment, després d’unes setmanes de viure i veure la seva joguina a l’escola van poder emportar-se-la cap a casa.
