La llengua a Solitud

La llengua que s’utilitza en la obra Solitud per Víctor Català ( Caterina Albert i Paradís), fa servir una rica barreja entre un registre viu, imaginatiu, que combina el lirisme de la prosa poètica en que aspiraven alguns modernistes i es situaria molt proper del segle XIX. La llengua utilitzada per la narradora és de forma en culte, en canvi, la dels personatges d’un ús més popular i vulgar. A més, en el llenguatge del pastor Gaietà  s’hi barregen trets rossellonesos i empordanesos.

El llenguatge utilitzat és viu. Sovint hi trobem presència de dialectalismes o expressions populars. Malgrat que encara és un llenguatge literari en procés de normalització.

S’hi identifiquen Sensacions de plaer viscudes pels sentits, maternitat com a projecció afectiva, erotisme, sentiment de culpa pels sentiments eròtics, assetjament sexual, violació com a afirmació de la força i bestialitat sobre la dona, fogositat i desig de passió, frustració sexual, autoestima i reafirmació del jo, posició contrària davant l’amor convencional de lliurament i sacrifici de les dones.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *