Influències culturals, literàries i personals de Víctor Català

Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el seu nom de ploma Víctor Català i Montseny, va ser la filla gran d’una família de la burgesia rural. Malgrat no va poder anar a la escola, sí que va rebre educació, que molts cops es considera autodidacta. Tot i així, és cert que tenia un professor particular. Si es considera autodidacta és per tota la lectura que va fer de jove, triant ella les obres que volia llegir i sense rebre mai cap limitació per part de la seva família.

Va començar a escriure de jove, i es donà a conèixer l’any 1902, coincidint amb el Modernisme, amb l’obra Drames rurals. Tot i així, l’esquema literari que imperava quan va començar a escriure, i al que es mantindrà fidel durant tota la seva carrera serà el Naturalisme.

La temàtica recorrent en la seva narrativa és la dona i el món rural. Aquesta temàtica traspua una visió pessimista de l’individu i la societat, s’allunya de les idealitzacions bucòliques i s’aferra a la terra. Relacionem aquesta temàtica amb Maupassant i Ibsen, referents de l’escola naturalista. Aquesta temàtica va lligada amb el corrent filosòfic del Determinisme Científic o universal, propi del Naturalisme. En la seva obra, però, l’autora fuig del realisme i l’objectivitat científics i crea un univers mític que és alhora ple de realitat. Les situacions presentades són sovint casos límit que desemboquen en morts violentes i cruels.

D’altra banda, el fet d’ocultar la seva identitat femenina, el veiem també en altres autores europees del s. XIX, com ara George Sand (Aurore Lupin) que es vestia d’home per poder moure’s amb comoditat pels cercles que freqüentava, o George Eliot (Mary Ann Evans).

Albert va tenir relacions literàries amb autors com Narcís Oller i Àngel Guimerà, però la més rellevant fou la que mantingué amb Joan Maragall.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *