Secció “Les nits”

Les nits (de l’1 a l’11)

Abans de parlar d’aquesta part, podem dir que Carner patia d’insomni i, segons Josep Pla, era “un noctàmbul sense rellotge, absolutament abandonat al misteri nocturn”.

“Les nits” són les que van originar el recull, els primers poemes que va escriure. N’havia presentat un parell als Jocs Florals de Barcelona el 1922 amb el títol de “Poemes de la nit”. 
Al primer poema de la secció, “Nocturn”, trobem el poeta encarat al misteri de l’univers. És cert allò que ell veu més enllà de l’aparença de les coses o és un engany? Els interrogants continuen fins arribar a posar en dubte la pròpia identitat. La condició de l’home que no pot arribar a una última certesa, es dreça com un “mur de fang” amarat de “lassa i espectral malenconia”.

La nit, en la qual el poeta vetlla quan els altres dormen, facilita l’acostament al misteri. El canvi que la foscor provoca en la visió de les coses és descrit a les primeres estrofes de “Perdut en mon jardí” Aquesta realitat diferent trasbalsa la consciència del poeta: “És potser la follia qui em voreja”. Arribem al punt àlgid del poema quan la presència del propi passat es converteix en un viatge al·lucinant en el qual arriba als inicis de l’espècie i apunta un tema que després desenvoluparà en obres posteriors, el de “tant d’ésser pugnant per ésser déu”. Al final apareix la figura de Jesús que refà el seu ànim abatut. 
El tema de la fe religiosa ja ha sortit lligat amb el tema de la mort a “proximitat de la mort” i també hi ha un poema dedicat “A Jesús”. Des de la crisis, “Què en sabem del viure i del morir”,la presència de Déu, oblidada a l’època juvenil, retorna ara com a via de salvació: “Més dolç és el seguir-te i no saber, / tenir-te a Tu i no veure.”
El tema de l’amor es presenta en aquesta secció amb tons enigmàtics i ombrívols: a “Nit de Sant Joan” la visió de la boja és una estranya aproximació a Baudelaire.

Al final d’aquesta secció hi ha dos poemes que representen el tema de la crisi existencial: “A mig son” el poeta es desperta angoixat per “la vida insegura” i expressa el seu desassossec, després es proposa tornar a dormir deixant de banda totes les preocupacions. I al “beat supervivent” està sol a casa, mentre la família dorm, gaudeix dels petits plaers quotidians: llegir, fumar… però, de sobte, recorda la jovenesa i l’evoca. Aquest record l’enfronta al present, a la immediatesa de l’última realitat que s’imposa amb força sense sortir de la quotidianitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *