EL PAPER DE LA DONA ALS VOLTANTS DE L’ANY 1900

Tal com expliquen al bloc “Literatura en xarxa”, entre la Revolució Francesa (1789) i la Primera Guerra Mundial (1914) apareix a Europa la idea de ciutadania. Aquesta idea exclou la dona, és a dir, la dona pateix desigualtat a nivell jurídic. Aquest fet, que ve de lluny, neix d’una concepció de la dona com a ésser en inferioritat física i amb capacitat dèbil de raonament. S’entén la dona com a subjecte relatiu, sempre lligada a algun home: una dona serà sempre la filla de, la dona de o la mare de.

Això crea una relació de subordinació i desigualtat en què l’home adopta un paper de protector de la seva dona, que no és vàlida per si mateixa, i per tant ella li ho ha d’agrair amb l’obediència cega, creant així una dependència absoluta. A finals del segle XIX i principis del XX, una dona no podia fer res ella sola: ni obrir un compte, ni conduir, ni anar al metge ni tan sols enviar o rebre correspondència. A més la dona, ha de ser catòlica i abnegada, sacrificar-se per la seva família .

En resum, la dona tenia el deure de ser mare, de subordinar-se plenament al marit i, per descomptat, a la religió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *