Audició: La Nova Cançó

Alumnes de 1r d’ESO (veieu la relació al final de l’article)

Els intèrprets de l’audició en directe

Els músics que formen el grup Refugi són:

• Joan Reig, cantant (n.1963 a Tarragona, que és el bateria del grup tarragoní Els Pets). A més de cantar, feia les explicacions, i destavava dels altres a l’escenari perquè portava una camisa vermella; els altres, negra.
• Pep Solà (bateria). Era el qui marcava el ritme. Tocava els plats de la bataria amb les baquetes de fusta, però també ho feia amb una mena d’escombreta metàl·lica.
• Dani Peña (guitarra elèctrica baix, contrabaix)
• Joan Pau Chaves, als teclats (n. 1976, Barcelona).

A més, hi participaven Josep Minola i el seu ajudant, (control de taula de so i llums). El grup Refugi té una plana web on es poden escoltar les cançons que ens van interpretar: http://www.refugi.cat.

El grup es va formar per una idea d’en Joan Reig per recordar i rescatar les cançons del moviment de la Nova Cançó, cançons en català que havien tingut molt d’èxit en el passat i que ells les tornaven a recuperar. La majoria d’aquestes cançons no les haviem escoltat mai.

Van cantar set cançons, i entre mig ens han explicat la història de cadascuna. La història començava així:

… Fa molts anys hi va haver uns joves que es van ajuntar formant un grup de música. S’anomenaven els Setze Jutges.

Els Setzes Jutges

Era un grup català format per setze cantautors, ara ja fa més de trenta anys: Josep Maria Espinàs, Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Guillermina Mota, Francesc Pi de la Serra, Lluís Llach… Alguns, com Llach, van marxar per poder continuar cantant en català; ell va anar cinc anys a París, i  alguns artistes –com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat- van tenir reconeixement mundial i admiradors (fans).

El nom venia d’un embarbussament català que resultava difícil de dir pels no catalans.

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat que encara penja!

Una altra versió:

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despengés els setze jutges menjarien fetge d’un despenjat

Aquest grup va començar el moviment de la Nova Cançó.

Al començament cantaven cançons tradicionals, típiques catalanes, o sardanes, però un dia van decidir canviar el repertori i van començar a fer música més moderna. Com que Catalunya és un país amb grans poetes, al principi van posar música a poemes de poetes catalans com Miquel Martí Pol, Salvador Espriu i altres. Així hi havia més pes literari a les cançons i la gent es va començar a interessar per la poesia catalana; després van escriure les pròpies cançons (cantautors) i van començar a fer i cantar cançons reivindicatives que van servir com a protesta perquè no es deixava cantar en català. Amb les cançons, expressaven les seves opinions.

Els cantautors de la Nova Cançó es basaven en l’estil de les cançons franceses o italianes modernes, en les que la lletra éra molt important.

+ info: discografia de Els Setze Jutges

Precedents

En aquella època, durant la dictadura franquista, no hi havia llibertat d’expressió, és a dir, no es podia expressar la pròpia opinió. Per això algunes persones es van manifestar, però els seus discursos no despertaven la curiositat dels catalans, però sí van aconseguir despertar el seu interès amb cançons reivindicatives. Els pioners van agafar una guitarra i van començar a cantar només en català. Raimon (nom artístic del valencià Ramon Pelegrero i Sanchís) amb la cançó Al vent (1959), va ser el primer que va començar cantar noves cançons en català i a expressar la seva opinió amb música: va impulsar el moviment de la Nova Cançó.

“Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara”

Per la seva banda, el 1959, Lluís Sarrahima va publicar un article titulat “Ens calen cançons d’ara” perquè fins aleshores, en català, només es cantaven cançons tradicionals, corals o cançons de muntanya.

La Nova Cançó

La Nova Cançó va aparèixer com a cançó protesta a finals dels anys 50 i va ser molt popular fins que morí Franco (1975). Era una manera de manifestar-se a través de la música. Més que un moviment musical, va ser un moviment de lluita contra la dictadura franquista. A través de les cançons denunciaven la falta de llibertat que hi havia i, per tant, tenia un caràcter reivindicatiu i revolucionari. Eren cançons protesta perquè cantaven en música el què volien, el que no teníen, el que no era just, etc. Aquesta música va causar molta polèmica perquè anava contra el govern i va atreure l’atenció dels joves. Va servir per canviar la música de l’època, que els joves de Catalunya expressessin els seus pensaments cantant, i que els joves no s’avorrissin amb la música dels seus avis. Va ser l’inici de la música moderna –nova- catalana.

Tal com hem dit, al govern no ki agradaven aquestes cançons protesta i volia arrestar els seus intèrprets. Com que no ho va poder fer, controlava tot el què feien.

En aquesta època, la gent anava al concerts no només per escoltar música, sinó per parlar de política, i en els concerts no es podien cantar totes les cançons que volien els músics. Abans de cantar, els músics havien de presentar les cançons que tocarien. A vegades els censuraven parts de les lletres o algunes de les cançons, i en el concerts hi havia els censors i fins i tot policies, que apuntaven les paraules que anaven contra el govern: aleshores els posaven multes. Per exemple, Lluís Llach (el darrer cantautor en incorporar-se al grup Els Setze Jutge), va ser molt censurat per la dictadura franquista. Calia ser molt imaginatius per dir el què volien dir sense que el censurador se n’adonés.

Va ser una revolució musical que va donar lloc a que sorgissin festivals i concerts arreu del país. Aquest moviment impulsà la cançó catalana moderna als Països Catalans, cantada en català. Si no hi haguessin hagut tots aquests artistes, la música catalana no seria com és ara.

Cançons que vam escoltar a l’audició

Ens van cantar algunes cançons de l’època del moviment de la Nova Cançó, però amb altres instruments (bateria) i so electrificat (contrabaix, teclat, baix). Eren cançons a favor de la llibertat d’opinions o per denunciar que no es podia expressar el què es pensava. Protestaven contra el franquisme, les guerres, i reivindicaven els seus drets.

N’hi havia d’alegres, d’altres tristes. Aquestes cançons van ser modernes en el seu temps, i algunes estaven prohibides, igual que cantar en català.

Van ser les primeres cançons catalanes que es van cantar després de les tradicionals catalanes i que van donar pas a la música catalana actual.

El grup Refugi ens va cantar una selecció del repertori d’artistes del moviment de la Nova Cançó:

1. Al vent, de Raimon (valencià). La Nova Cançó va ser una escletxa per on entrava el vent de la llibertat, com així ho deia aquesta cançó: “Al vent, de cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, … al vent del món”. Va ser la primera cançó del mociment musical de la Nova Cançó.
2. Jo vinc un silenci, de Raimon (valencià), el silenci de la gent que volia parlar en català i la dictadura li ho prohibia. “Jo vinc d’un silenci / antic molt i molt llarg / de gent que va alçant-se / des del fons dels segles / de gent que anomenen / classes subalternes. / Jo vinc d’un silenci”
3. Quasi una dona de Joan Manel Serrat.
4. Dissabte, de Guillem D’Efak (que vivia a Mallorca). Es va a donar a conèixer en una sala de festes de Barcelona anomenada La Cova del Drac. Ell cantava amb influències del rock, blues… de moviments nordamericans, la resta, de cantants italians i francesos.
5. Cançó del noi dels cabells llargs, de Jordi Batista, interpretada per “Els Tres Tambors” (encara que eren quatre!), que tractava sobre la Guerra del Vietnam. Els Tres Tambors es deixaven els cabells com els The Beatles. És un exemple de com les cançons eren símbol de protesta i queixa contra la dictadura o contra la guerra.
6. Si arribem, de Lluís Llach, nascut a Verges (Alt Empordà)
7. Prefereixo els teus ulls, de Joan Isaac.
8. L’escola de Rivera, d’Ovidi Motllor, que explicava com era l’escola de quan era petit.  Ens la van dedicar. “La suma era dos més dos / el resultat eren quatre. / La pregunta era: qui és? /La resposta, era Déu. / La consigna era Pàtria / i la resposta era alçar el braç”.

Al final ens van cantar una cançó que semblava una poesia: Com hauria estat bell, un poema de Miquel Martí Pol i música de Jordi Fàbregas, que interpretava el grup Coses.

Ens van fer participar portant el ritme amb les mans. Aquestes cançons van animar el teatre de l’institut.

Gràcies a Refugi vam aprendre molt sobre les músiques amagades en el temps.

Opinió personal

El què sabíem

• “La única cançó que havia sentit era Al vent, d’en Raimon, perquè li agrada a la meva àvia” (A.F.)
• “Personalment no coneixia gaire les cançons, i com que no em sonaven, no m’han agradat gaire. Però destaco L’escola, d’Ovidi Motllor, que sí que em va agradar. Estava darrera de tot, i quan el cantant parlava, no sentia bé el què deia.” (P.N.)

A favor

• “La majoria de les cançons que van tocar no les havia sentit mai. Però n’hi havia algunes que em sonaven. M’ha agradat que les cançons fossin en català, escrites ja fa molt anys, i que hagin servit per a reivindicar la cultura catalana.” (L.M.)
• “Em va agradar molt el concert perquè les cançons eren en català, perquè reivindicaven la nostra llengua.” (A.M.)
• “A mi em va agradar molt perquè he après moltes coses sobres les cançons catalanes.” (P.A.)
• “Va ser molt divertit. Ens van deixar seguir les cançons picant de mans seguint el ritme” (N.A.)
• “Se’m va passar l’estona molt ràpid. Vaig trobar que l’audició era curta; m’hauria agradat que hagués sigut més llarga” (A.M.)

En contra

• “No em va agradar molt el concert perquè no m’agrada aquest tipus de música; m’agrada més el rock. Hi va haver alguna cançó que em sonava” (P.I.)
• “A vegades no s’entenia què deien.” (N.D.)
• “No em va agradar molt perquè parlaven molt ràpid i no s’entenia el què deien” (A.L.)
• “Eren cançons avorrides. Explicaven molt ràpid i no s’entenia què deien” (E.M.)
• “El concert va estar força bé, però no em va agradar la cançó Quasi una dona perquè la trobava empalagosa” (E.B.)

Preferències

• “La que més m’ha agradat és L’escola de Rivera perquè ens va animar tot i els resultats de les sumes eren correctes.” (A.F.)
• “La meva música preferida ha sigut la de l’escola, la del vent i la dona.”(J.V.)
• “Em va agradar que anessin cantant mentre ens anaven explicant sobre la Nova Cançó. Hi va haver cançons que em van cridar l’atenció: Dissabte i L’escola” (C.U.)
• “Les cançons que més em van agradar van ser: Al vent i Quasi una dona.” (A.Q.)
• “Hi va haver una cançó que ens va agradar molt a tots perquè era divertida: L’escola” (J.F.)
• “La cançó que més em va agradar va ser L’escola perquè era molt animada. Però el cantant no vocalitzava gaire i no se l’entenia molt bé” (M.C.)
• “La cançó que em va agradar més va ser Dissabte perquè parlava de cotxes i noies, i tenia un toc americà” (J.M.R.)
• “Per mi, les millors cançons van ser: Dissabte i El noi dels cabells llargs, però en comentar-ho amb la meva família, ells preferien Al vent, de Raimon. Em va semblar molt bé que abans de cantar cada cançó explicaven la història de la cançó. De les cançons que hi ha a la plana web de refugi, la cançó que em va agradar més va ser Flors de baladre. Si el concert hagués durat més, ens haurien explicat més coses.” (O.Q.)

Sobre els músics

• “El cantant cantava amb molta passió” (A.P.)
• “Em va agradar molt perquè el cantant afinava molt i les cançons se t’enganxaven” (P.M.)
• “L’instrument que més em va agradar va ser el piano perquè tenia molt de ritme” (F.B.)
• “El concert va estar molt bé. Com que tocaven molt bé, no podies estar distret en cap moment” (A.G.)
  “Costava una mica d’entendre el cantant perquè parlava ràpid.” (J.T)
• “El contrabaix no se sentia gaire, i la bateria sonava bastant fort i això feia que destaqués que els altres instruments.” (A.Q)
• “Els músics que m’han agradat han estat el bateria i el contrabaix perquè la bateria és el meu instrument preferit i el contrabaix, perquè tenia una ritme molt marxós. Això no vol dir que els altres no m’agradessin!”(J.V)

Sobre el públic

• “Va estar molt bé però l’auditori no va estar en silenci” (O.S)
• “No em va agradar que la gent s’aixequés abans no s’acabés la darrera cançó “ (J.P)
• “El teatre semblava una olla a pressió perquè en la cançó L’escola de Rivera, tothom es va motivar. En un vers deia 2+2=4, i tot el teatre responia quan es repetia.” (O.Q)
• “Com que jo estava molt endarrera, quan cantava no entenia bé la lletra de les cançons; i tampoc els veia molt bé. Se sentia el ritme, però lo altre, no.” (R.M)
• “Com que estava molt endarrera, no es veia gaire bé, però en K. em va deixar uns prismàtics” (A.L)
• “El públic ajudava molt, i el cantant va estar molt content perquè l’animàvem” (J.B)

Per què ho diria?…

• “El cantant era una bona persona perquè ens va dir que per si per ell fos, tots estaríem aprovats” (K.M.)
• “El cantant ens va dir que per si per ell fos, tots estaríem aprovats” (P.P.)

Què hem après?

• “Gràcies a Refugi vaig descobrir cançons i músics que desconeixia” (S.C.)
• “Van explicar una mica de la història de la música catalana; això ho vaig trobar perfecte, perquè hi havia moltes coses que no sabia.” (A.G.)

Un comentari final

• “La revolució passa per la llibertat” (L.H.)

OBSERVACIÓ

Aquest article s’ha confeccionat a partir de la posada en comú dels textos i aportacions dels següents alumnes, posats en comú a classe:

Andreu Sabater, Oriol Saqués, Cíntia Olivet, Laura Maroto, Aniol Maeso, Pau Iglesias, Aleix Ferrer, Míriam El-Messaudi, Nahid Dahriuch, Ariadna Casas, Pau Avellí, Mireia Amorós, Josep Alcalà de 1r A-ESO.

Arnau Puig, Néstor Àlvarez, Joan Bagué, Lluís Fernádez, Amós Guinó, Carlos Jiménez, Mariana Londoño, Ariadna López, Oriol Luján, Adrià Malaret, Jordi Manuel-Rimbau, Ruth Mir, Kevin Moyano, Pere Pons, Oriana Raposo, Toni Sànchez, Júlia Tovar, Paula Xutglà, de 1r B-ESO

Àngel Brisa, Núria Casadevall, Jordi Comas, Oriol de Quintana, Lluc Huguet, Miquel Loperena, Xavier Planas, Albert Planellas, Helena Ramos, Xavier Sotoca, i Júlia Vila, Isabel Vilamitjana de 1r C-ESO

Anna Villodre, Jordina Verdaguer, Clàudia Urda, Ada Rocher, Sergi Serra, Adrià Quintana, Joan Thió, Paula Nadal, Jennifer Flores, Lluís Coromina, Sílvia Coll, Yasmina Chaou, Maria Campo, Francesc Burgos, Júlia Bousatta, Amaia Bilbao, Blanca Bastit, Emma Barrull, de 1r D-ESO.

Mariona Codina, Pol Bonavia, Marc Buñuel, Sara Casadevall, Narcís Figuereda, Amaray Fogliano, Andrea Franch, Arthur Lira, Andreu Mataró, Marta Puig, Sergi Pérez, Núria Prieto, Anàs Zahi de 1r E-ESO