Un concert d’estacions

per Mireia Bach-Esteve (1B), Guillem Barbacil (1B), Pep Boadas (1B), Ferran Bosch (1B), Gerard Cano (1D), Oriol Cardos (1D), Xiomara de la Cruz (1D), Marc Dillana (1B), Ainoa Duran (1B), Marta Fernàndez (1B), Martí Fernández-Real (1D), Xavier Garcia (1D), Martí Garriga (1D), Anna Ginabreda (1D), Cecília Iannuzzi (1D), Ruben Jimenez (1D), Ariadna Jubany (1B), Vanessa López (1D), Ivan Mayordomo (1B), Edgardo Meneses (1D), Cèltia Navarro (1B), Pol Patiño (1D), Adrià Plazas (1D), Nora Pibernat (1B), Guillem Pòrtulas (1D), Helena Ramon (1D), Pau Recarens (1B), Maria Reyes (1B), Patrícia Rodríguez (1DB), James Sagel (1B), Raquel Sobrino (1D), Sònia Urda (1B), Jordi Vilamitjana (1B)

El dia 27 de novembre els alumnes dels quatre grups de primer d’ESO del Jaume Vicens Vives vam anar a la Sala Simfònica de l’Auditori de Girona, a la Devesa, a escoltar una audició sobre un compositor anomenat Antonio Vivaldi. Vam tardar uns vint minuts en arribar-hi i l’audició va durar una hora, aproximadament.

L’objectiu de l’audició era el d’explicar-nos com es van crear les quatre concerts anomenats “Les quatre estacions”.

Vam veure alumnes d’altres escoles i mentre els altres es quedaven a fora passant fred, vam ser els primers a entrar dins l’Auditori i vam poder triar el lloc en es veia millor l’actuació.

Mentre entràvem tots els alumnes va haver-hi molt de rebombori. Tothom xisclava per saludar-se. Però en apagar-se els llums de la sala i encendre’ls els focus de l’escenari, tothom va començar a callar i llavors varen dir per un altaveu que l’espectacle començava.

Van sortir els músics i van afinar els instruments un a un. Al cap d’un moment, de darrera d’una porta va sortir un senyor disfressat. Ens va dir que era Vivaldi…

Antonio Lucio Vivaldi

Va començar a explicar la seva vida d’una manera que segur que no oblidarem mai. Anava vestit amb roba antiga, amb un tipus de roba com el que es portava abans, sense tants colors com els que ara portem, i portava una perruca grisa, encara que ens va dir que, de petit, tenia el cabell roig.

Ens va dir que va néixer a Venècia el 1678 i que de petit, els seus pares eren molt exigents i que estudiava molt; que quan va ser gran es va fer capellà i que també treballava molt cada dia escrivint música, tocant el violí, dirigint orquestres, dient misses, etc. Va ser professor de violí i director de l’orquestra de noies orfes de l’Ospedale della Pietà.

Vivia a Venècia i deia que la gent s’ho passava molt bé, especialment quan eren els carnavals i es disfressava. Però Vivaldi no va poder gaudir gaire de les meravelles d’aquesta ciutat per culpa de la seva delicada salut.

Les quatre estacions

L’actor que feia de Vivaldi ens va dir que la idea de “Les quatre estacions” va sorgir del seu professor, que li va encarregar un poema sobre la primavera i que ell va intentar explicar el què tenia de bo i dolent. Llavors tenia dotze anys. Quan va haver fet el poema (sonet), va fer una música que expliqués el que havia escrit amb paraules, però només amb música. Ens va llegir el seu poema i, mentre els músics anaven tocant, Vivaldi anava ficant tempestes i ocells a la seva partitura…

A vegades, mentre l’actor anava explicant, els músics anaven tocant, i d’altres, mentre ells tocaven, Vivaldi anava fent gestos i mímica seguint el sentit de la música.

Cada estació és un concert, així que aquesta obra consta de quatre concerts, i cada concert té tres moviments.

1.- LA PRIMAVERA

El primer concert representa la primavera. És una època on la naturalesa floreix i Vivaldi s’imagina les ocells volant, els rius cabalosos baixant de la muntanya, la remor de les fonts i els trons de les tempestes.

Primer els músics anaven tocant cada un dels sorolls i després ho tocaven tot seguit.

2.- L’ESTIU

El segon concert és el de l’estiu. Els ocells com la tòrtora, el cucut, la cadernera o el rossinyol, canten. És una època calorosa i hi sentíem les enganxoses mosques i els molestos mosquits. Hi havia un pastor fent la migdiada amb el seu gos i també una gran tempesta, d’aquelles que l’aigua cau a bots i barrals, i que refresquen una mica l’aire i que acaba amb l’olor de terra mullada…

3.- LA TARDOR

És l’estació en què les fulles cauen. Vivaldi hi va descriure la cacera del llop. També les balls dels camperols i el son d’un borratxo.

4.- L’HIVERN

A l’hivern tot és neu i glaç, i quan es trenca fa un soroll característic: crec, crec, creeeeec… A l’audició es sentia els repicar de dents, els tremolors a causa del fred, els vents freds i una tempesta terrible mentre dins a casa els troncs de la llar de foc crepiten… Aquest concert no era gaire alegre.

Els instruments

En aquesta audició que vam anar a escoltar hi havia set músics que tocaven instruments de corda: violí, viola, violoncel, contrabaix i clavicèmbal. Eren membres de l’Orquestra de Girona.

Hi havia un violí que era el solista o concertino, i dos més que feien l’acompanyament: un primer violí que feia la melodia més aguda, i un segon violí que feia una melodia més greu. També hi havia la viola. El violoncel, el contrabaix i el clavicèmbal feien el baix continu.

El que em va agradar més és…

• la música, el vestuari i el lloc con érem, l’Auditori de Girona. (MR)
• que ho fessin a l’Auditori ja que hi cabia més gent i es veia molt bé. (MF)
• que la música era molt diferent que la d’ara. Va ser molt especial. (NP)
• poder escoltar música i veure teatre a la vegada, perquè és molt entretingut. (HR)
• que semblés una obra de teatre de comèdia… que sortís un personatge que ens anava explicant la història i, a més, feia riure. (GC)
• que hi hagués un actor que ho expliqués i amb les bromes que feia se’n quedava tot més gravat al cap. (GP)
• que hi havia una mica d’humor i la música era bona que, per cert, m’hagués agradat donar-li l’enhorabona al solista. Per mi ho va fer molt bé; tenia una habilitat per tocar el violí impressionat, mai ho havia vist. (PR)
• quan el compositor es va adormir i el violinista s’hi va acostar i… (bom) es va despertar! (EM)
• “La Primavera” i “La Tardor”, perquè el so va amb velocitat i el ritme m’agrada (PP)
• la primera part del concert, la primavera. M’ha agradat perquè hi havia molta diversitat de sons; aguts pels ocells, greus per la tempesta. (MF)
• que interpretaven molt bé les quatre estacions i perquè sabies diferenciar les quatre estacions. (MB)
• el diàleg entre el solista i Vivaldi. (FB)
• que els músics estaven molt concentrats. (PR)
• com tocaven els instruments (AD)
• com tocava el violí el solista. Ho feia d’una manera clara, precisa i amb una gran agilitat. (MG)
• que hi haguessin altres instituts perquè ens ho passem molt bé retrobant-nos amb els antics companys. (GP)

Jo crec que és una audició per anar a veure amb la família i quedar tots satisfets. (AP)

El que em va agradar menys és…

• que se’m va fer una mica curt i em va passar molt ràpid. (PR)
• que quan tocaven, l’actor feia algunes tonteries i et fixaves més en ell que no pas en la música. Jo crec que si hagués sigut una explicació normal (sense actor) no passaria això i escoltaríem més la música. (RS)
• que en “Vivaldi” feia massa el tonto. M’hauria agradat sentir l’obra sense les contínues interrupcions. (IM)
• el xivarri que hem fet el públic abans de l’audició. (MF)

Curiositats

• És el primer concert que he anat a veure i m’ha semblat maquíssim. (XG)
• Després de l’audició, quan ja era a casa, em va passar una cosa curiosa: jo m’avorria i vaig començar a tararejar l’obra de La Primavera. Se m’havia gravat al cap! (GP)
• Després d’haver escoltat aquests quatre concerts de Vivaldi m’ha semblat que les estacions les podríem relacionar amb la vida d’una persona: la primavera seria l’etapa de la vida on creixem; l’estiu, l’etapa en què som joves; la tardor, l’etapa de la vida on madurem, i l’hivern, l’etapa de la vida en la que ens fem grans i morim.