per Mireia Bach-Esteve, Ferran Bosch, Marc Dillana, Ainoa Duran, Berta Eudaldo, Marta Fernández, Ariadna Jubany, Jordi Moreno, Ivan Mayordomo, Cèltia Navarro, Claudi Pi, Nora Pibernat, Pol Pujols, Pau Recarens, Maria Reyes, Patrícia Rodríguez, James Sagel, Zaida Sánchez, Lauren Santos, Ivan Soto, Sònia Urda i Jordi Vilamitjana, alumnes de 1r B-ESO
Ja fa uns dies, a l’hora de Música, en Claudi Pi i Saguer -un company de la nostra classe- ens va portar el seu clarinet i en va ensenyar com són les peces d’aquest instrument. També ens va ensenyar com es toca i ens va interpretar algunes obres: “Baby blues” i “El viatge espacial”.
En Claudi portava el clarinet dins un estoig, bé, més aviat una mena de maletí, i abans de tocar va haver de muntar totes les peces.
Quan el va tenir preparat, ens vam adonar que el clarinet és molt diferent de la flauta; és més llarg i té un so més greu. És tan llarg que per tapar alguns dels forats del tub als que és impossible arribar amb els dits de la mà es fan servir unes claus i palanques, una mena de mecanismes metàl·lics que s’accionen unes petites tapes que serveixen per tapar els forats.El clarinet és un instrument de vent de canya simple, com el saxòfon, però el clarinet té el tub de fusta. La canya es subjecta amb per dos braçalets de ferro que la subjecten a la boquilla.
El so del clarinet es produeix a la boquilla, i el ritme es fa amb la llengua. En el cas de les corxeres, es donen petits copets a la canya. Té un so graciós i greu.
En Claudi ens va fer un solo amb cançons que sabia de memòria i després en va tocar una seguint la partitura. Al final de la classe vam tocar junts la cançó “Quan les oques van al camp”, en Claudi amb el seu clarinet, nosaltres amb les flautes i la Marta, la nostra professora, el piano. El problema que teníem era que tocant la mateixa partitura, sonaven diferents notes perquè el clarinet està afinat un to diferent que les flautes. Així que la professora ho va solucionar escrivint la partitura que havia de llegir en Claudi a la pissarra.
En acabar, va desmuntar el clarinet i va netejar les diferents parts del tub. Feia servir un drap lligat o cosit a una cinta, a l’extrem de la qual hi havia una mena de plom que li servia per fer passar amb facilitat el tros de roba amb el que eixugava el tub.
La nostra professora va fer fotos al clarinet i a en Claudi metre tocava. També el fa gravar en vídeo, perquè que hi hagi un nen que tingui un clarinet i que el sàpiga no passa a totes les classes!
Tocant i escoltant, el temps va passar volant. Ens ho vam passar molt bé. Va ser una experiència molt xula i agradable. Va ser interessant perquè vam conéixer aquest instrument de ben a prop.
La veritat és que em va agradar molt.
Aquella classe va ser una classe diferent perquè varem aprendre noves coses sobre els instruments (el clarinet i la flauta).
A mi em va agradar molt aquella classe, vam aprendre coses que no sabiem i vam tenir l’oportunitat de sentir com sonava el clarinet i de poder sentir sonar tres instruments junts: el clarinet d’en Claudi, les nostres flautes i el piano de l’aula.
Bones!
Personalment, aquella classe em va agradar molt perquè vam poder comprobar amb les nostres orelles com sonava un clarinet. El seu so era melanconiós i greu però alhora la música que sortia de l’instrument semblava viva. El que em vaig fixar va ser en la manera com en Claudi el netejava. Per mi em va semblar una classe molt interessant i divertida.
Hola!
Em va agradar molt aquella classe perquè vaig aprendre moltes coses del clarinet: les parts, el so …
El que més em va agradar va ser quan ens va ensenyar com el netejava.
Si voleu saber més coses sobre el clarinet, ací teniu la direcció del meu bloc sobre aquest instrument, totalment en català: http://paubarrina.wordpress.com/
Jo no ho vaig veure, però el clarinet és un instrument molt, molt i molt maco. A més, sona també genial
🙂
Apa, adéu
x) !!!
Hola a tothom i a Marta!!!
La classe d’en Claudi fent un solo amb el seu clarinet va ser molt maca. A més a més vaig aprendre molt d’un instrument que encara no coneixia.
Adéu….