Sortida a Manresa

per Josep Alcalà, Mohamend Ahnine, Lluís Coromina, Laia Garcia, Albert Planellas  (2n ESO, 2010/2011),  Albert Alonso, Paula Batllori, Maria Castanyer, Guillem Estebanell, Oriol Marés, Marina Montenegro, Sílvia Reyner, Paula Sau  (1r ESO, 2010/2011) i alumnes de l’optativa de Música 1r de Batxillerat.

Dijous 31/03/2011, amb la son i la mandra a la butxaca, vam emprendre rumb cap a Manresa on anàvem a cantar a la XVII Trobada de Corals de Secundària. Hi vam anar gairebé tots els de la classe de Conjunt Instrumental de 2n d’ESO, alumnes de primer  de l’alternativa Músiques del món i els de l’optativa de Música de 1r de batxillerat.

Matí

Vam quedar a l’estació d’autobusos de Girona a les 7:45. A l’autobús, com que el recorregut era una mica llarg, cantàvem les cançons de la trobada per anar-les assajant. Si algún encara no se les sabia, al final, se les va acabar sabent!

Vam arribar a Manresa entre les 9:15 i les 9:30. Ens van rebre uns monitors que ens van acompanyar a la subseu que ens havia tocat anar per escoltar altres cors d’altres instituts: era l’església de Crist Rei. En arribar ens vam fer la primera foto de grup del dia. Allà vam escoltar diversos cors en la sessió de concerts simultanis en diferents lloc de la ciutat.

En sortir ens van lliurar una ampolla d’aigua i un mocador de color taronja amb el logotip de la Trobada. N’hi havia diferents colors: cadascun representava la subseu de Manresa d’on provenia la coral.

A continuació, xino-xano vam fer un bon passeig fins al pavelló de l’Assignia Manresa, el pavelló de bàsquet d’un equip de l’ACB. Durant el trajecte, un jove tocava la gralla per animar la comitiva. A mesura que avançàvem cap al pavelló, s’ens anaven ajuntant grups que havien actuat a altres subseus.

Al pavelló – el lloc de la Trobada- tothom anava amb texans i una samarreta blanca, de manera que els mocadors ressaltaven. Érem uns 5000 nois i noies d’instituts d’arreu de Catalunya, d’Andorra i del País Valencià. Amb tanta gent, hi feia molta calor.

Allà primer varem fer l’assaig. Hi va haver un moment en què tothom mirava cap al costat d’on estàvem i se sentien comentaris de que hi havia alguna persona important… No vèiem qui era però quan vam començar a sentir “Polseres vermelles”, de cop i volta vam veure l’Ignasi, un dels polseres. Així que, per un moment, l’assaig va ser ser interromput quan vam reconèixer que entre nosaltres, és a dir, com a alumne d’institut, hi havia en Mikel Iglesias, un noi que actua en aqueste sèrie de TV3  en el paper d’Ignasi. Tothom es delia per tenir una foto amb ell o la seva signatura al mocador de la Trobada. Per evitar aldarulls, l’organització el van fer baixar a la pista perquè tothom el veiés bé. Va dir que agraïa les mostres d’afecte i que per no interrompre la cantada, a l’hora de dinar signaria autògrafs i es faria fotos amb qui vulgués. Tot i això, hi havia gent més pendent d’ell que de cantar.

Vam cantar diverses cançons: Himne de l’Alegria, Moscada, Tens un amic, Corren, Els Segadors, El cant de la trobada i L’hora dels adéus. Quan vam fer el concert, les càmeres de TV vam grabar-lo. +info 1, +info 2.

Al concert hi van assistir persones importants a nivell català, com la Consellera de Educació Irene Rigau i també els components del grup manresà Gossos que ens van acompanyar en la interpretació de la seva cançó “Tens un amic”. Després  van interpretar  “Corren” i nosaltres vam cantar-la.

Un cop fet el comiat, l’entrepà ens esperava a la motxil·la. Vam dinar al camp de davant el pavelló. Alguns (o algunes!) en comptes de dinar van anar a fer-se la foto amb l’actor de la sèrie de televisió.

Tarda

Vam fer una curta  ruta turística per la part vella de la ciutat perquè va haver un petit problema. L’autobús ens va acostar a la Cova de Sant Ignasi des d’on es veien les muntanyes de Montserrat, i des d’aquí vam anar a peu fins a la Seu. Hi estaven fent obre i no la vam poder visitar. Des de dalt del turó es veia el Pont Nou i el riu Cardener.

De tornada cap a l’autobús ens vam fer la darrera foto de la sortida. Després… cap a Girona! Aproximadament, vam arribar a les 18:30h.

Opinions

1. Jo no havia anat mai a una sortida així.
2. Ens ho vam passar molt bé, encara que no ens ho imaginàvem. Els músics de l’orquestra ho vam fer molt bé. (L.C.)
3. L’excursió va ser impressionat perquè ens vam reunir 5000 persones per cantar plegades. (A.P.)
4. M’havia imaginat un altre tipus de cantada i la realitat va ser millor del què em pensava. (M.A.)
5. Va ser millor del què m’esperava. Hi havia cançons que no m’agaradaven gaire i allà em van agradar. (L.G.)
6. No hi va haver públic… perquè no hi cabia! (L.C.)
7. No em pensava que vingués tanta gent de fora (Andorra, València…). Va estar tot molt ben organitzat. (J.A.)
8. Quasi 5.000 persones de tot Catalunya, unides al pavelló per cantar, em va agradar bastant… És maco cantar amb tantes persones. (1Bat)
9. L’organització, va estar molt controlada i bastant preparada, ja que 5.000 persones no són fàcils de controlar i organitzar.  (1Bat)
10. Durant la catada hi havia moments que se sentia més parlar la gent que no pas cantar. (1 Bat)
11. Que hi haguessin esl Gossos va ajudar a motivar la gent. (1 Bat)
12. Llàstima que hi hagués aquell nen de “Pulseres vermelles”. Està bé que hi fos perquè hi té tot el dret, però va fer que tothom depengués d’ell tota l’estona i això va causar que nosaltres ens sentíssim fora de lloc per l’edat. (1 Bat)
13. La cantada en sí va estar bé, encara que al principi va costar d’animar la gent. Però el fet de veure tanta gent junta, mica en mica va provocar que ens animessim tots. (1Bat)
14. Trobo que va ser una experiència diferents i divertida. El que més em va agradar va ser l’ambient. (1 Bat)
15. Realment em va agradar moltíssim i vaig arribar molt contenta a casa…. Crec que va ser una sortida molt interessant.  (1 Bat)
16. M’ha agradat molt aquesta sortida i penso que és la mi9llor activitat que hem fet aquest any. M’ha agradat com ha sonat que cantessim tantes persones juntes, i la participació de Gossos. (1 Bat)