Objectes tradicionals jueus

per Marina Amorós, Gemma Auguet, Carles Bustos, Clara Corominas, Angie Escobar, Nora Fonseca, Joel Llinàs, Gemma Mas, Edgardo Meneses, Irina Pi, Clara Pilsa, Maria Prades, Paula Riera, Berta Salló, Clara Sant, Júlia Thió, Maria Xicòira de 1r d’ESO.

El passat 19 d’octubre, una companya de la classe “Músiques del Món” que es diu Maria Xicoria ens va portar objectes tradicionals jueus ja que estem treballant la cultura jueva a través de la pel·lícula El violinista en el teulat. I és que el pare de la Maria treballa a la botiga del Museu dels jueus de Girona i li va deixar portar alguns objectes típicament jueus.

La Maria ens va ensenyar:

• Un llibre, que era una torà bilingüe (en hebreu i en castellà). La torà (que vol dir llei) és la bíblia jueva, però només té els cinc primer llibres: el Gènesi, l’Èxode, el Levític, els Números i el Deuteronomi.
• Una postal amb l’alfabet hebreu, amb dibuixos que feien referència a paraules que començaven per cada lletra. Els hebreus escriuen i llegeixen de dreta a esquerra i fan servir un alfabet especial. Alguns vam provar d’escriure els nostre nom amb el seu alfabet.
• Una quipà, que és una mena de gorra o barret petit de roba que els homes jueus es posen al cap. Només tapa la part de la calva, però per ells té un significat religiós i se’l posen en senyal de respecte a Déu (Yahvéh).
• Una mezuzà, que és una caixa cilíndrica i allargada amb un rotlle de pergamí a dins que té escrit un fragment de la torà. Es col·loca a la porta d’entrada de les cases jueves i quan entren o surten de la casa, hi posen la mà i li fan un petó.
• Una menorah petita, per turistes. Les que fan servir els jueus són per a posar-hi espelmes, perquè la menorah és un canelobre de set braços. N’hi ha un de nou braços que es fa servir a la festa del Hanukka, la festa de les llums, que es celebra al desembre. La festivitat dura vuit dies i cada dia s’encèn un llum gràcies a una espelma i braç extra (shamash) -al mig dels altres vuit- que té aquest canelobre que es diu januquia.

La Maria, amb l’ajut de la Marta, la nostra professora, ens va explicar amb claredat i molt bé per què servia cada objecte, i va respondre a les nostres preguntes.Ens va explicar que els jueus vivien en barris que s’anomenen calls. El de Girona estava situat entre els carrers dels voltants de la catedral de Girona i el carrer principal era el de la Força. Dins del barri hi havia els diferents locals públics, com la sinagoga.

El pensador o filòsof jueu més important de Girona es deia Bonastruc ça Porta (1194-1270), però el seu nom hebreu era Moshe ben Nahman, d’aquí que també se l’anomeni Nahmànides. El centre d’estudis jueus de Girona porta el seu nom, i la ciutat li ha dedicat un carrer; a Jerusalem també.

Al final de la classe ens va repartir unes llaminadures que tenien un certificat que es diu kosher (pur) que indicava que eren fetes segons marca la tradició jueva. Ens va dir que eren fetes amb gelatina de peix i que tot i que a ella no li agrada el peix, aquestes llaminadures sí. Tots les vam poder provar. No tenien pas mal gust, però el tacte era diferent de les que mengem nosaltres. També ens va explicar que els jueus no poden menjar carn de porc.Aquesta classe ens va agradar molt i va ser realment interessant. A més, ens vam divertir. Vam aprendre moltes coses sobre els jueus.

Gràcies Maria!