Els jardins de Martí Codolar

Els jardins de Martí Codolar en el districte Horta-Guinardó de Barcelona estan plens de referències mitològiques i formen un indret que s’ha de visitar. Martí Codolar, antigament “Granja vella” és un finca amb palau residencial de gran vàlua arquitectònica i artística, bastit al centre d’un parc ple de vegetació i de zones enjardinades.  Va ser propietat de la família Martí Codolar des del 1852 al 1915 any en què la van cedir als Salesians.

Segons la mitologia grega, el lleó era invulnerable gràcies a la pròpia pell i causava grans danys a homes i a animals a la ciutat de Nèmea, prop de Corint. Un dia Hèrcules se’l va trobar i el va colpejar amb la seva clava i els bastons indestructibles. El lleó va resistir, un altre dia Hèrcules va veure que el lleó entrava en una cova que tenia dues sortides. En va tapar una, va entrar a la cova per l’altra, es va tirar amb valentia sobre el coll del lleó i el va ofegar amb les seves mans d’acer. Va escorxar el lleó, es va cobrir amb la seva pell i va esdevenir invulnerable. Hèrcules va superar les dotze proves i, d’aquesta manera es convertí en déu. És el déu de la força i de la valentia, de la intel·ligència pràctica. Sempre va treballar en favor de la vida i en contra de la mort. Com que la pell del lleó era el seu trofeu més costós i preuat, apareix ara emparant les inicials del cognom Martí-Codolar, tancant el frontó partit.

El senyor Lluís es va casar amb la senyora Consol Pascual i de Bofarull, filla d’una família de Vilanova i la Geltrú. Sota el medalló de la casa podem veure la clava i el fus d’Hèrcules. La mitologia ens recorda que Hèrcules, en expiació d’un pecat d’homicidi que havia comès, es va veure obligat a ser esclau durant un any d’Òmfale, la reina de Lídia, que li va imposar com a càstig, de caminar vestit amb roba de dona i estar ocupat en filar. La visió de la clava i el fus units ens fa pensar en la misteriosa dualitat que acompanya sempre l’ésser humà: valentia i feblesa, llibertat i esclavitud, virtut i pecat, àngel i bèstia.

Hèrcules en forma d’Atlant forçut, sosté el balcó central i porta cenyida la pell del lleó de Nèmea esquarterat. 

Cava d’Hèrcules cada una de les cantonades de la façana Est de l’edifici principal de Martí Codolar

L’onzè treball d’Hèrcules fou recollir les pomes d’or de les Hespèrides. Hèrcules substitueix el gegant Atles, que va ser condemnat per Zeus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste, mentre li va a buscar les pomes d’or.

Sota un balcó veiem la figura de Bacus el déu de les vinyes i el vi. Té unes faccions d’indi americà: es tracta d’una al·lusió als ceps americans que van salvar aquelles vinyes de la Vall d’Hebron, després de la plaga de la fil·loxera.

Les dues esfinxs, ajagudes i realitzades en marbre, tenen una estètica molt francesa. D’origen egipci, aquests éssers mitològics tenen cos de lleó, cap de dona i guarneixen els seus cabells amb branques arbòries. Tenen el caràcter enigmàtic de les esfinxs gregues, que devoraven els qui no sabien resoldre els enigmes que plantejaven al costat dels camins.

Les dues imatges dels Soldats Tracis, de l’Imperi romà, ens presenten dues figures de talla nana, descalços, que emboliquen el cos amb una àmplia capa.

Dotze nens de marbre col·locats en diversos punts del bosc mostraven en figura els dotze treballs d’Hèrcules. Per l’eina que té a les mans, aquesta representació pot ésser del cinquè treball: “Hèrcules neteja els estables d’Àugias, rei d’Èlide, desviant el curs del riu Alfeu”.

En el jardí romàntic, hi trobem Hebe, filla predilecta de Zeus i Hera. La donaren en matrimoni a Hèrcules, perquè amb la seva tendresa i bellesa donés solaç i descans a l’heroi, fatigat pels seus nombrosos treballs, sempre descomunals.

L’estàtua de Flora, que emparentada amb les deesses de l’agricultura i de la fecunditat Ceres i Demèter, és la senyora de les flors, dels jardins, de la primavera i de l’amor.

Tampoc hi podia faltar el llatí. Terra dabit merces, undaque divitias “La terra donarà fruits i el mar, riqueses” és el lema escrit en el costat superior de l’escut de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. El senyor Lluís Martí-Codolar i Gelabert en va ser soci fundador, primer president i membre del consell d’administració.