De ben segur, heu passat més d’una vegada per les Rambles, a mig camí, a mà esquerra, per davant d’aquest palau que alhora fa d’oficina. L’equilibri i l’harmonia de la seva façana evidencien el pes de la tradició clàssica. Tot és molt auster. Crida l’atenció la decoració de l’arquitrau decoratiu que com herència de l’eclecticisme romà se superposa a les arcades. No hi ha, però, cap estridència, tot segueix la proporció sesquiàltera que entronca amb la geometria neoplatònica i pitagòrica.
Avui ha estat notícia al Telenotícies de Cap de setmana de TV3 la possibilitat de fer una visita virtual també a l’interior del Palau Moja amb Google streetview. Aquí el teniu.
Podríeu buscar dins el gran saló, en el dormitori principal… del Palau Moja els diferents elements clàssics i concretament els mitològics?
Ja veieu que s’aprecien mostres de la tradició clàssica també en la decoració pictòrica del saló, de temàtica mitològica: les representacions de Venus i Cíbele com a dees que han concedit la fecunditat a l’estirp dels Cartellà, i al sostre, el déu ferrer Vulcà forjant les armes de la família.
Però abans també heu de saber que el Palau Moja és un edifici típicament neoclàssic d’influències fonamentalment franceses i en menor mesura italianes. Va ser construït entre 1774 i 1789 per encàrrec dels marquesos de Cartellà, just després de la demolició de les muralles i en un moment en què la creixent activitat mercantil i industrial del darrer quart del segle XVIII va enriquir molts barcelonins i es van poder construir palaus per viure-hi. Va ser obra de l’arquitecte Josep Mas i Dordal (1724/5-1808). El palau va pertànyer als Cartellà fins al 1870, any que fou adquirit pel marquès de Comilles, Antonio López i López (1817-1883) que s’havia enriquit a Cuba amb el tràfic d’esclaus. A partir del 1876 i durant deu any hi va viure mossèn Cinto Verdaguer que va dedicar a l’amo de la casa la seva Atlàntida, que narra el viatge d’Hèrcules al jardí de les Hespèrides a robar les pomes d’or (a la façana hi ha un drac encadenat i tres joves que ben bé podrien ser Ladó i les Hespèrides). Els comtes de Güell van ser els últims propietaris. La Generalitat de Catalunya el va adquirir el 1982, uns anys abans havia patit un incendi i havia restat abandonat durant una dècada. Fou restaurat per Francesc Mitjans i Miró i avui en dia allotja les dependències del Departament de Cultura.
