El mirall del Judici de Paris

En la sala 11 del MAC Catalunya, hi podem observar un exemplar de mirall de mà trobat a la Neàpolis d’Empúries. És considerat una peça del segle III aC. Es creu que aquest mirall procedeix d’un taller etrusc; però l’escena que apareix representada al seu dors és una escena mitològica grega.

L’escena representada al dors d’aquest mirall és una escena del Judici de Paris. La història explica que, en les noces de Tetis i Peleu, Eris, la deessa de la discòrdia va llançar una poma per a la més bella i Zeus va fer que Paris triés quina de les tres deesses presents (que eren Atena, Hera i Afrodita) era la més bella, entregant-li la poma d’or a la que ell hagués escollit. Les deesses van oferir a Paris diferents regals: Hera  li va oferir tot el poder que pogués desitjar o ser rei d’Àsia; Atena li va oferir la saviesa o  vèncer totes les batalles a les que es presentés i Afrodita li va oferir l’amor de la més dona més  bella del món, Hèlena. Al final, Paris va decidir que li donaria la poma d’or a la deessa Afrodita. 

… Eris (Discòrdia) trià la poma de la bellesa a Hera (Juno), a Atena (Minerva) i a Afrodita (Venus), Zeus (Júpiter) ordenà a Hermes (Mercuri) que les guiés fins al mont Ida, davant d’Alexandre (Paris): Hera, si resultava elegida entre totes tres, li oferí el regne sobre tots els homes; Atena, la victòria de la guerra; Afrodita, el matrimoni amb Hèlena. Ell es decantà per Afrodita i salpà cap a Esparta amb nus construïdes per Fèrecle. Fou hostatjat durant nou dies al palau de Menelau, i el desè, com que Melenau se n’anà a Creta a presidir les exèquies de l’avi matern Catreu, Alexandre convencé Hèlena perquè s’escapés amb ell. Ella abandonà la filla de nou anys Hermíone i, emportant-se la major part de les riqueses, fugí amb ell de nit.  Apol·lodor, Epítoma de la Biblioteca, 3, 3-3

La representació del dors d’aquest mirall correspon al moment culminant del Judici de Paris. A l’esquerra veiem amb un bastó de pastor a la mà Paris (1) assegut en el moment de decidir quina de les tres deesses s’emportaria la poma (símbol de la bellesa femenina). Les deesses estan representades juntament amb els seus atributs, cosa que ens permet reconèixer-les. De dreta a esquerra, hi ha Atena (4), armada amb la llança i el casc i portant el cap de la medusa al pit; després Hera (3), amb el cos cobert completament, tot el contrari a Afrodita (2), exhibint el seu cos pràcticament nu i amb una postura molt més atrevida.

En conclusió, el mirall és un estri que observa i avalua la bellesa de la persona que es mira en ell, per tant, l’escena representada al dors és molt adient ja que Paris també té la tasca d’observar i avaluar la bellesa de les tres dees per tal d’acabar escollint la més bella, Afrodita,  que, a la vegada li atorga la mà de la bella Hèlena, la dona més bella del món (vid. El Fil de les Clàssiques).

En el Museu del Louvre a Paris, hi ha exposat un altre mirallet amb el mateix tema. Quines diferències i similituds hi podem establir?

Judici de Paris. Mirall de bronze etrusc, IV- III a C. Museu del Louvre.