Author Archives: VICTOR ESCARRE BOU

L’HORTA MEDITERRÀNIA I LES SEVES HORTALISSES

En el nostre hort podem trobar una gran varietat d’espècies mediterrànies i d’altres que poden ser de diferent origen. Per començar parlarem de les principals famílies que hi ha a l’horta mediterrània, moltes de les quals les podem trobar al nostre hort.

En primer lloc trobem la família de les Solanàcies. Tenen un gran valor per a l’home gràcies a les seves propietats alimentàries i com a ornamentació. Tenen les fulles alternes, enteres o finament lobades, sense estípules. La seva tija és enfiladissa o tombades. La seva flor té una simetria radial, generalment en forma de copa o de campana, agrupades en cimes o solitàries. El seu fruit té forma de capsula o baia. A l’horta mediterrània trobem representades: les patates, els tomàquets, els pebrots, les albergínies i els pebres. D’aquesta família al nostre hort només trobem els tomàquets, els pebrots i les albergínies, que són les més rendibles de plantar.

En segon lloc trobem la família de les Lleguminoses, també anomenades Papilionàcies o fabàcies. És caracteritzen per tenir fulles generalment compostes amb estípules molt marcades. Sovint les fulles acaben en filaments o circells. Tenen el calze amb cinc pètals units del qual el superior s’anomena estendard, els dos pètals laterals que envolten els òrgans sexuals anomenats ales i el conjunt de dos pètals inferiors s’anomenen carena. El seu fruit és el llegum. A l’horta mediterrània trobem:els pèsols, els cigrons, les faves, les mongetes, la soja i els cacauets. Al nostre hort trobem els pèsols i les faves.

En tercer lloc trobem la família de les Compostes, es diferencien per ser la família més evolucionada de les dicotiledònies. la majoria són herbes encara que també podem trobar arbustos. És caracteritzen per tenir fulles simples o compostes i alternes o verticil·lades. La seva tija generalment recorda a una herba. La flor es troba agrupada en capítols, que ens recorden a una única flor, però que en realitat construeixen una inflorescència. Els capítols estan formats per una base on es col·loquen les flors anomenada receptacle la qual envolta el capítol que forma un conjunt de bràctees, que recorden al calze i que juntes formen l’involucre. Hi ha dos tipus de corol·la: la corol·la en forma de campana que acaba en 5 dents i una corol·la en forma de tub que s’obre ràpidament en forma plana acabada en 5 dents. El fruit és un fruit sec amb una sola llavor no soldada al pericarpi. D’aquesta varietat a l’horta mediterrània trobem: els enciams, les escaroles, els cards, les carxofes i les nyàmeres. En el nostre hort trobem únicament els enciams.

En quart lloc trobem la família de les Umbel·líferes, es coneixen per el seu condiment o per els seus valors medicinals, degut a la gran quantitat d’olis essencials que conté. Les seves fulles són compostes, alternes i amb beina abraçadora de la tija. Les tiges són fistuloses, generalment herbacis i amb grans entrenusos. Les flors es troben agrupades per umbel·les formades per les umbel·les principals i les secundàries. En aquestes últimes es troben les flors. el seu fruit és diaqueni que està format per dos aquenis. Les plantes que trobem a l’horta mediterrània són: les pastanagues, l’api, l’api-rave, el fonoll i el julivert, del quan nosaltres plantem l’api i el julivert.

En cinquè lloc trobem la família de les Liliàcies , són plantes herbàcies, perennes i anuals. Tenen una varietat molt gran de fulles, tenen les flors generalment grans i vistoses. Consten de sis tèpals de diferents colors. El seu fruit és en forma de càpsula. La majoria de liliàcies creixen en prats o camps de conreu. Tenen diferents usos però els més comuns són: l’alimentació i l’ornamentació. Es poden trobar a qualsevol zona del planeta menys a l’àrtic.
Trobem a l’horta mediterrània diferents varietats com: la ceba, el porro, l’all i l’espàrrec. Al nostre hort només trobem alls i cebes.

En sisè lloc trobem la família de les Quenopodiàcies. És una família generalment d’herbes i arbustos. Es troben en zones temperades i subtropicals. Tenen una importància econòmica en l’alimentació. Tenen una arrel penetrant amb fulles alternes, simples i sense estípules, algunes contenen fulles carnoses. El seu fruit té forma d’aqueni o en forma d’utricle. A l’horta mediterrània es troben la remolatxa, els espinacs i les bledes. En el nostre hort trobem els espinacs, les bledes i les remolatxes.

En setè lloc trobem la família de les Cucurbitàcies. És una família de plantes amb flor, la majoria són anuals i enfiladisses. Tenen el fruit en forma de pepònide, és a dir, un fruit carnós, d’una sola cel·la i moltes llavors. Aquesta família té un interès agrícola molt important, especialment per els seus fruits comestibles. Normalment habita en els boscos tropicals i subtropicals d’Amèrica, d’Àsia i d’Àfrica, també es poden trobar en alguns llocs secs i semideserts. En l’horta mediterrània es troben el cogombre, el carbassó, la carbassa, el meló i la síndria. De les quals no trobem representades al nostre hort.

Per acabar amb les famílies, trobem en vuitè lloc la família de les Crucíferes. És una família de plantes dicotiledònies. Tenen fulles alternes, flors agrupades, la corol·la formada per quatre pètals en forma de creu i el fruit en síliqua. Són de poca altura i poden ser anuals, bianuals o perennes. En l’horta mediterrània podem trobar: la col, la col llombarda, la col xinesa, la col de Brussel·les, la col-i-flor, el bròquil, el nap i el rave. Al nostre hort podem trobar el bròquil, la col-i-flor, la col i el rave.

A propòsit dels aliments podem dir que els que resulten més productius al nostre hort són: les faves, les cebes, les bledes, l’api, els bròquils i els pèsols.
A l’hivern els aliments que creixen millor a l’hort són: l’api, les faves, el bròquil, les cebes, les maduixes i les herbes aromàtiques, que es fan servir al centre per al seu estudi més que per l’alimentació.

En els comerços i establiments la oferta en la varietat d’hortalisses és més reduïda perquè són més cares i hi ha una petita producció generalment de mida petita.

En resum, a l’horta mediterrània trobem molta varietat d’aliments que podem plantar amb facilitat a qualsevol hort urbà.

Agraïm la col·laboració de l’Alicia Garcia i d’en Victor Escarré.

 

 Irene M. , David M. , Aitana L. i Rita O 

REPORTERS DE L’HORT

CATALÀ 2n ESO

El menjar ecològic i el menjador del Bosc

Encara que el tema dels productes ecològics és molt variat i ofereix moltes possibilitats, aquest treball es centra en els aliments ecològics, i sobretot en la relació que mantenen amb el nostre institut.

Primer de tot, s’ha de saber que un producte ecològic, també anomenat producte biològic o bio, és aquell que no ha estat tractat amb substàncies químiques. Per tant, qualsevol aliment podria ser tractat de manera ecològica.

Per un costat, els aliments bio són molt més saludables que el menjar convencional, per la simple qüestió de no contenir químics procedents de pesticides, fertilitzants artificials, antibiòtics, additius o conservants. És a dir, elements que són utilitzats per prevenir plagues, combatre malalties o per conservar durant més temps els aliments, però que a la llarga provoquen danys en el nostre organisme. A més, el nostre cos els assimila millor i no causen alteracions en el metabolisme. També, en la pràctica de l’agricultura ecològica el sòl no ha estat enriquit artificialment, de manera que els organismes que creixen mantenen l’equilibri natural.

Seguint aquesta explicació és fàcil fer-se una idea de la seva importància, no només pels seus beneficis nutricionals, sinó també per la seva qualitat, el seu gust i el respecte pel medi ambient. Com a conseqüència, són molt recomanables per a gent de totes les edats, sobretot per a persones en període de creixement, perquè no acumulen substàncies perjudicials per a el seu cos.

Cal esmentar alguns petits inconvenients. El principal problema és que hi ha menys producció pel poc rendiment de les plantes, que no han estat forçades artificialment. Després, cal afegir que el nombre de productors existents no és gaire elevat. A més, alguns aliments han estat procecessats amb substàncies alternatives, que són més costoses. Tot això fa que siguin més escassos i més cars.

L’empresa que actualment porta el menjar del nostre Institut és “Pam i Pipa”, una empresa de catering ecològica. Va ser escollida, encara que no totes les seves matèries primeres són d’origen ecològic (ho són l’arròs, el sucre, la llet,els llegums, la fruita, la verdura i les carns.), perquè oferia productes de proximitat, amb el que el transport es redueix i contamina menys.

Relació dels proveïdors ecológics i de proximitat de l’empresa de menjador

L’empresa ha ensenyat a les cuineres a manipular aquest tipus de menjar, ja que és diferent del que no prové de cultius ecològics. Es necessita més temps i dedicació per a cuinar-lo. Però això, encara que sembli un inconvenient, garanteix la seva qualitat perquè no contenen conservants. A més, aquests aliments semblen més naturals i arriben a la cuina en un estat més desitjable. Les cuineres estan satisfetes i orgulloses de tractar i cuinar aquests aliments i de poder oferir-los als nens, ja que com no contenen certes substàncies químiques, és millor pel desenvolupament dels infants i creuen que els pares dels alumnes han fet una bona elecció escollint aquesta empresa i aquest tipus de menjar.

Malgrat tot, hi ha molts estudiants descontents amb el menjar, ja que no estan acostumats a aquests plats, una senyal més de la poca normalització dels aliments ecològics.

En conclusió, nosaltres creiem els beneficis del menjar ecològic, com també en la seva importància. Estaria bé que es produís la popularització d’aquests productes, i per tant, una baixada de preu que facilitaria un consum d’aliments sans i bons per a tota la població.

Daysi Escobar, Gabriel Feliu, Isard Dané i Leo Cantos

REPORTERS DE L’HORT

CATALÀ 2n ESO

Els tipus d’hort que caracteritzen el nostre

En aquest text us presentem diferents tipus d’hort que hi ha i les seves característiques. També us parlarem de l’hort del Institut.

Existeixen tres tipus d’hort. En primer lloc trobem l’hort familiar, la producció del qual es destina al l’autoconsum. Si hi ha comercialització dels productes, aquesta és irregular i de poca importància.

En segon lloc, trobem un hort que generalment es troba molt a prop de les escoles, l’hort escolar, normalment es troba en un sòl adequat amb terra o substrat afegit i es rega amb aigua potable de l’aixeta.

I, per últim, l’hort urbà. Aquests es situen a les ciutats, i normalment s’arrenden individualment. L’hort urbà és un espai obert o tancat destinat al cultiu de flors, plantes aromàtiques, hortalisses, herbes medicinals, fruites, etc… a escala domèstica i a més es poden trobar a diversos llocs com a les ciutats, als patis, als jardins de les cases o als balcons i terrasses. Gràcies a que es poden adaptar a qualsevol espai i ús que l’hi vulguem donar podem esperar uns grans resultats.

El nostre institut disposa d’un hort des de fa 4 anys i va néixer com una proposta feta pel professor Víctor Escarré a la direcció de l’institut, amb la finalitat de tenir més recursos en matèries com Ciències naturals i Biologia. L’Alicia i en Víctor juntament amb un grup de segon de la promoció 2011-2012 van començar el projecte creant un planter amb unes garrafes i van plantar uns bulbs de tulipes.

Després van anar condicionant el terra on ara es troba l’hort, perquè abans de construir l’escola hi havia un palau que van haver d’enderrocar. Això provocà que en el petit “pati” on resideix l’hort hi quedés molta runa de l’enderrocament situada endins de la terra. Per aquest petit problema els alumnes es van passar un any traient runes i regenerant la terra.

Durant els quatre anys següents els alumnes del Bosc, dirigits pel Víctor, han anat recollint els materials per construir les quatre parcel·les de que disposem actualment, cultivant les plantes i millorant la manera de fer funcionar l’hort. Per tant, porta funcionant quatre anys i és producte de la feina dels alumnes.

Pel que fa a les seves característiques, no podem dir que tinguem un tipus d’hort determinat a l’escola, ja que tenim una barreja de diversos tipus; d’una banda, utilitzem un sistema anomenat “parades en crestall”, que va ser desenvolupat per un mallorquí que es diu Gaspar Caballero de Segovia. Consisteix en distribuir cada parcel·la en 3 passadissos. Dos d’aquests són destinats a cultius i el tercer, on  s’hi posen maons i plantes acompanyants, és per poder passar (ja que en principi la terra no s’ha de trepitjar). Tot plegat es distribueix entre 1,5m d’amplada i 3m d’allargada. Per altra banda, utilitzem tècniques d’agricultura regeneratives. Aquest és un moviment que vol fer un pas més enllà de l’agricultura ecològica, que consisteix en que no només no utilitzem pesticides sinó que a més regenerem el sòl i els seus éssers vius.

Ara bé, si construir-lo ja ha estat difícil, mantenir-lo demana una gran esforç, ja que requereix de diverses atencions: llum solar (al nostre hort no hi dóna moltes hores el sol), aigua, plantar quan la terra estigui en saó (es a dir en el seu moment òptim) i compost per enriquir la terra. A més a més cal que les persones encarregades hi posin esforç, ganes, temps, molta planificació (ja que les plantes es desenvolupen de diferent manera i en temps diferent), i un coneixement suficient de les eines. A més a més han de vetllar per la salut de la biodiversitat i l’ecosistema, tant de les plantes com de la fauna del sòl sense utilitzar pesticides, és a dir plantant espècies favorables, atreient insectes depredadors, etc..

L’hort de l’escola ha anat millorant el rendiment, gràcies als canvis en el sòl. Es fertilitza fàcilment i hi ha molta gent que el cuida i l’ajuda a créixer. El nostre hort podria alimentar poques persones com a molt en un dia, ja que si intentéssim alimentar a un nombre de persones indeterminat en un temps també indeterminat, no ho aconseguiria. La funció per la qual ha estat creat no és donar de menjar sinó perquè els alumnes aprenguin a conèixer, valorar i saber fer créixer les plantes.

En síntesi, podem comprovar que l’hort de l’institut, donades les seves característiques, la tècnica emparada i el lloc on es situa, és un hort que costa de mantenir però que compleix molt bé amb el seu objectiu: servir-nos com una eina més per tal de conèixer i entendre les plantes, una part molt important dels éssers vius.

Helena Piera, Natalia Pastor, Marina Rigal i Laia Ollé

REPORTERS DE L’HORT

CATALÀ 2n ESO

ALIMENTACIÓ SANA I ECOLOGIA

Com ja sabeu, al nostre institut s’està duent a terme un projecte que consisteix en fer un hort amb ajuda dels alumnes i professors. Aquest hort pot aportar-nos moltes coses bones, com per exemple hortalisses i verdures, que formen part d’una alimentació sana, ja que són molt beneficiones per a la nostra salut. A més a més, pot aportar-nos aliments ecològics i aliments de millor qualitat, a causa de que als aliments no els hi faria falta ser transportats perquè s’utilitzarien a l’institut, de manera que és un model de com es produiria un consum de proximitat. Aquest text tracta sobre aquest temes, la importància que tenen i les seves característiques.

 

 

El nostre hort produeix força varietat d’hortalisses, un element molt important en l’alimentació. Aquests aliments ens aporten gran varietat de substàncies saludables. Duen molta aigua , grans quantitats de fibra i a més a més moltes vitamines. Algunes hortalisses (com l’all o la ceba) tenen grans propietats curatives , que ajuden a curar el càncer. La carxofa, per exemple, controla el colesterol. I totes juntes van bé contra l’anèmia i la diabetis. En síntesi, les hortalisses contribueixen a una alimentació saludable.

allvarietats còpia

Una alimentació sana és la que ens ajuda a aconseguir ser menys propensos a malalties, i a mantenir un pes i configuració física adequada per a la nostra salut. Aquesta alimentació ha de ser variada per tal que sigui favorable per a nosaltres. La dieta s’haurà de compondre de petites quantitats de molts aliments diferents distribuïts en varis àpats al dia. A més a més s’ha de complementar amb esport o qualsevol exerci físic per mantenir en forma el nostre cos. Tot i això no s’ha de fer esport excessiu ja que ens pot perjudicar i fer que acabem cremant més calories de les que ingerim.

Dins d’una alimentació sana, s’ha de reduir el consum de greixos, sucre, sal i sodi, a causa de que són aliments que poden provocar malalties com la diabetis o la obesitat. Aliments que continguin molt colesterol també ens poden causar greus problemes de salut.

Un altre tipus d’alimentació que també afavoreix la salut en el nostre cos és l’alimentació ecològica, i ho fa a partir d’aliments que no han sigut processats ni contenen conservants, potenciadors de sabors, estabilitzants, pesticides, etc. Això fa que els aliments siguin més naturals, gustosos i saludables però també poden ser menys atractius per a la vista, ja que no han estat alterats amb els productes que provoquen aquest efecte.

collita 1 còpiacollita 2 còpia

Un hort ecològic com el del nostre institut pot ser menys productiu i més car, però aquest només és un exemple de l’agricultura ecològica a petita escala. A més, els horts ecològics són els que provoquen menys impacte ambiental i contaminació de l’aire. La diversitat de les hortalisses als horts actua contra les plagues, perquè gràcies a tenir diferents tipus de plantes, si una plaga ataca a una hortalissa determinada però no a les altres, no perdem tot el que que tenim cultivat. El refús dels pesticides evita la mort de molts insectes i altres animals.

oruga menjadores cocoons

Un tema molt relacionat amb l’ecologia i també present en el nostre hort és el consum de proximitat, que es basa en aliments consumits en la mateixa zona on es produeixen. El nostre hort n’és el millor exemple, ja que no hi ha intermediaris entre la recolecció i el consum. Això fa que no hi hagi llargs transports i s’estalvia el pas per grans empreses i multinacionals. A més a més, l’horticultura de proximitat afavoreix l’augment de feina dels pagesos.

collita 3 còpiahort

 

 

 

 

 

El nostre hort és un exemple de tots aquests temes a petita escala.  A més a més, és una oportunitat per a aprendre de manera alternativa i aprofitant la natura i els coneixements de ciències naturals.

Anton Sagrera, Claudia Stonys, Martina Schrimpf i Paula Segarra

REPORTERS DE L’HORT

CATALÀ 2n ESO

 

VOLS SABER COM FEM CRÉIXER L’HORT DE L’INSTITUT?

Enguany fa quatre anys que els alumnes de 1r i 2n d’ESO i un parell de professors del seminari de ciències ens vam embolicar en el projecte de crear un hort en el pati darrere de la cuina de l’institut. La tasca d’arrencada va ser complexa ja aviat vam descobrir que la zona triada era erma i plena de runa enterrada. El treball dels nois i noies de 2n d’ESO durant aquests quatre anys ha estat intens! El seu treball ha fet realitat el nostre projecte. Des de les materies “L’Hort” i “Entorn Natural de Montjuïc” han transformat completament aquest espai, han regenerat l’ecosistema del sòl i el nostre petit verger ha començat a tenir les primeres collites regulars… Per aconseguir-ho hem rebut el suport i la col·laboració de l’AMPA, de BCN Escoles +Sostenibles i dels pagesos d’El Verger de Can Pasqual.

A l’institut fa uns anys que tractem l’alimentació i la salut mitjançant el Treball de Síntesi de 3r d’ESO “Som el que mengem i el que llegim”. Amb aquest nou projecte d’educació ambiental ens hem adonat que l’alimentació i la salut no tan sols són temes transversals a totes les matèries  sinó que integren una part fonamental en les vides de tots plegats . En el Consell Escolar també es va fer palès aquest interès per l’alimentació. El menjador ecològic és compartit per tothom: mares, pares, professorat i alumnes.

Aquest any, a rel de la celebració de l’Any internacional dels Sòls, vam extendre la proposta de treballar l’hort i l’alimentació al claustre de professors i ens hem plantejat cohesionar les nostres propostes participant en el Premi Agricultura i Alimentació Ecològica. Moltes són les propostes d’activitats que ja s’han sumat i que estan fent créixer el projecte cap a nous camins, des de tots els Departaments i àmbits de l’Institut i per a tots els cursos. Aquí teniu un tastet de les propostes que ja s’estan duent a terme i les que s’aniran fent durant aquest curs:

VOLS SABER COM FEM CREIXERFem créixer l’hort de l’Institut Bosc de Montjuïc

Aviat tindreu més notícies! Els nostres reporters de 2n d’ESO us estan preparant un seguit d’articles al Bloc per que pugueu seguir la història i el desenvolupament del projecte.

 

 

NOVES HISTÒRIES

Els alumnes de 1r ESO de reforç de l’IES M El Bosc de Montjuïc van fer una feina molt especial dins l’assignatura de llengua i literatura catalana. Durant les tardes de dijous de tot el segon trimestre van treballar la creació literària a través d’unes cançons.

Els textos que els alumnes van fer servir pertanyen al cantautor de Bellvitge anomenat Dani Flaco. Dani Flaco, de 38 anys, va començar a escriure i compondre sent un adolescent i després de 6 treballs publicats, no ho ha deixat de fer. Els alumnes van treballar mentres l’autor estava en plena gira nacional del seu últim treball titulat “Versos y madera”. Tot i que els seus treballs, normalment, són en llengua castellana perquè és la llengua que sempre ha parlat i amb la que se sent més còmode, també va fer uns anys enrere ( 2009 ), un disc sencer en català anomenat “Xarnego” en què va traduir algunes de les seves cançons anteriors al català.  Una sortida d’emergència, El cor per la boca, Elena, Princesa del subterfugi o La primavera són el títol d’algunes de les cançons amb les quals van treballar els nostres alumnes.

EL NOSTRE LLIBRE: NOVES HISTÒRIES

Aquí podeu veure el videoclip de la versió catalana de “La primavera” de Dani Flaco, cançó que ha servit d’inspiració per algunes de les històries del llibre que us presentem.

Tots van treballar de valent durant tot el trimestre i el resultat va ser tan satisfactori que vem decidir fer arribar la seva feina a l’autor de les cançons que han donat peu a les “Noves històries”. Així el passat 21/3/15 Dani Flaco va rebre una còpia d’aquest llibre amb les històries dels nostres alumnes. El cantautor va mostrar molt interès per la feina realitzada i va dir que llegiria totes les històries i de ben segur que trobarà relats que mai hauria imaginat.

Els nostres alumnes van crear unes “Noves històries” i segur que els resultats us sorprendran en molts aspectes. Cada alumne o grup d’alumnes va triar la seva manera de treballar: a partir d’un vers d’una cançó o agafant tot el significat global. Us convido a què llegiu aquestes històries perquè hi haurà algunes que us sorprendran molt, altres que us faran reviure sentiments que alguns ja heu viscut i altres que us faran conèixer noves interpretacions i nous punts de vista de les cançons i de la vida.

 

Sandra Carmona

CIÈNCIA CIUTADANA

Els alumnes de Biologia de 1r participen en el projecte Flora urbana i al·lèrgia. Acompanyats pels experts d’El Punt d’Informació Aerobiològica – Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC-UAB) identificaran 4 plantes properes al centre i que són al·lergògenes. Durant el mes de gener faran un seguiment de la seva fenologia (floració, maduració de fruits, etc.). Aquestes plantes són: el xiprer, la morella, la mimosa i el malcoratge

Us mantindrem informats!

AMISTAD

Poema polimétrico de creación colectiva realizado en la última clase de la Alternativa de Poesía y en la que cada alumno aportó un verso. Dos alumnos no hicieron el ejercicio de creación, pero participaron en la corrección.

 

AMISTAD

 

No hay nada como los amigos,

nada como estar entre ellos.

Los amigos son los amigos, pase lo que pase,

en las buenas y en las malas estarán,

son los lazos a lo largo de la vida establecidos.

Ellos marcan nuestra vida,

ellos son los que nos entienden,

los que nos ayudan a ser mejores.

Creadores de palabras verdaderas.

Memoria llena

de buenos recuerdos que con los años envejecen.

Son los que marcan nuestra vida

y matan las horas malas

porque los amigos son la familia escogida.

 

 

Alumnos :

Dvalidze, Suliko               Reynoso, Leana               Hamza, Chakib               Ros, Emma

Martínez, Teo                 Ruíz, Joel                            Mercedes, Kendra          Sánchez, Noa

Motos, David                 Valdez, Wander                Pérez, Lucía                      Valiente, Clifford

Pueyo, Marta                Vargas, Marc                     Reyes, Juliette                   Vidal, Pau

 

Profesora: V. Minerva Álvarez

 IES BOSC MONTJUÏC.- 12 de junio.- Hora 11 a 12 Curso: 2014-15

CASTELLANO.- Alternativa:  Poesía .- 2º ESO

TALLER D’AGRICULTURA REGENERATIVA

Aquest mes de juny  els alumnes de 2n d’ESO han fet un taller d’agricultura regenerativa a l’hort de l’institut amb els agricultors d’El Verger de Can Pasqual. Els germans Viera ens han explicat què és un verger i com estan treballant en el seu projecte per a recuperar en el seu hort un espai de connexió amb la terra i amb les persones. Amb un model de sòl que ens han preparat al costat de l’hort ens han explicat la importància de cuidar-ne l’estructura i de mantenir tota la biodiversitat que s’allotja en un sòl madur per tal d’aconseguir plantes sanes en un hort ecològic i productiu.

Taller agricultura regenerativa

Hem après molt sobre la importància de la microbiologia en els cicles de la matèria dins un ecosistema i ho hem posat en pràctica mitjançant una reproducció de microorganismes de bosc. A partir de fullaraca i matèria en descomposició provinent d’un bosc madur  els germans Viera ens han ensenyat a fer un preparat amb sègol de blat, melassa i aigua. Per a fer el preparat ens hem hagut d’implicar tots a fons: fent la barreja amb les mans alguns s’han embrutat ben bé fins als colzes per aconseguir que la mescla tingui la textura adequada. Ha estat interessant veure que podem comprovar l’estat de la mescla mitjançant la “prova del puny”. I també molt divertit, especialment que un quants dels alumnes han hagut d’entrar a trepitjar dins el bidó en el que hem deixat el preparat ben compactat i a punt per a la fermentació!

Els alumnes han vist la importància de planificar i de mantenir unes proporcions per a la reproducció dels microorganismes. En el nostre cas hem utilitzat 80 kg de sègol de blat, 40 kg de matèria de bosc en descomposició, 8 litres de melassa i aigua. Un cop assolit l’estat de la mescla desitjat i compactat, hem tancat el bidó i l’hem deixat a l’ombra, on haurà d’estar a una temperatura constant durant 1 mes.

Al final del taller hem vist les aplicacions del producte, en la cria de gallines i a l’hort. També hem pogut aplicar foliarment a les plantes de nostre hort una mostra del producte que ens han portat activat (el procés d’activació dels microorganismes en una dissolució aquosa amb melassa triga 3 dies).

Aquesta activitat té la intenció de vincular amb la edafologia i la microbiologia els continguts de botànica, ecologia i geologia. S’ha fet com a  cloenda de la matèria de ciències de la naturalesa i de l’hort de l’institut que mantenen els alumnes de 2n d’ESO